tag:blogger.com,1999:blog-60798574040237739022024-02-20T08:21:44.064-08:00ANDREU NIN INÈDITEls drets que s'adquireixen amb les armes, prescriuen al acabar-se les municions...Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.comBlogger106125tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-3892157893312980392023-11-26T12:03:00.000-08:002023-11-26T12:09:17.005-08:00RANCESC FERRER GUARDIA.<p style="text-align: right;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhMXbYI0UGy-Dawld0uxa9OfcK6Grsj7Sl5bovzlDYQn9sssI1J5RBtOaFnMNlzLo6txEMViJx2-nk2t16j69TMul5cV02y7ymMxLvoBqMrY0zHiShfoKuNC8iMNqPExahzbhkPakx8FrtuXAqCyhyQJoQ781wC2-tF5MSUyr-x5W506bcf8s8vnKRpf8g9" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="627" data-original-width="940" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhMXbYI0UGy-Dawld0uxa9OfcK6Grsj7Sl5bovzlDYQn9sssI1J5RBtOaFnMNlzLo6txEMViJx2-nk2t16j69TMul5cV02y7ymMxLvoBqMrY0zHiShfoKuNC8iMNqPExahzbhkPakx8FrtuXAqCyhyQJoQ781wC2-tF5MSUyr-x5W506bcf8s8vnKRpf8g9" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: right;"><span style="text-align: left;"> </span><a name="_Hlk146205962" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><i><span style="font-size: xx-small;">RETRATS ESCRITS PER ANDREU NIN DELS SEUS CONTEMPORANIS.</span></i></span></a></div><div style="text-align: right;"><a name="_Hlk146205962" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><i><span style="font-size: xx-small;"><br /></span></i></span></a></div><div style="text-align: left;"><a name="_Hlk146205962" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><b>Acte en record de
Ferrer Guardia.<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">Dia tretze d’octubre.
Cada any en un racó del cementiri civil, damunt de terra sense flors i sense
marbres, beneïda com un tros de camp pel sol i per la pluja, terra oberta al
món i que del món rep el pensament de dolor i d'entusiasme, el fervor d'uns quants
grups de fidels, no d'en Ferrer, sinó de la mort d'en Ferrer, aixeca amb roses
el panteó efímer d'aquell home que tot el món va veure morir.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">Ahir, diumenge, vigília
de la jornada ferrerista, alguns volgueren visitar la tomba del afusellat. A
l'hora baixa, quan el sol vermellejava, érem un centenar. Un jovenet magre,
groc, endolat i amb una xalina romàntica, que amb un grup de companys portava
una corona, digué unes paraules ingènues i lacòniques. Mentre les deia, tothom
es descobrí; unes dones ploraren; molts homes feren esforços per contenir
l'emoció i en tant el sol encenia la terra, com en una pàgina l’al·legoria d'en
Zola, apareixíem sota les flors funeràries i l'adolescent pàl·lid, envoltats
per les lluminàries capvesprals, com iniciats d'una secta que enfortís la seva
fe a l'entorn de les tombes heroiques. I era tomba tota la terra que
trepitjàvem perquè ningú sap on són les despulles de l'ajusticiat, perquè ni
una pedra, ni un ferro diu on l'enterraren, perquè per saber-ho serà precís que passin els cinc anys
que fixen les lleis. ¿Qui sap si, temps a venir, la tomba d'en Ferrer
esdevindrà la tomba simbòlica de tots els nostres morts? ¿Qui sap, també, si
del 13 d'octubre en farem el nostre dia de difunts?<o:p></o:p></p></span></a></div></div><p></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: right;"><span style="font-family: Book Antiqua, serif; font-size: xx-small;"><i>Escrit el 13 d'octubre de 1913 a El Poble Català.</i></span></p></blockquote><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjya_MPjoogQ3xjXb0lQikrbW4gNM06D-sELJNcDZsMDN3zCGnHkA8qaOLhsQ6WozvTNz_Xi_lU4Ayoog5ZKwdPKB1GrbYx467wdei-DLXHkn5l9VE-fz6pUF8vBamg_u_To5tOOO41TJjkYHAmRnALziM1i7kwMB9AY8F6d_AApeKUsAJp62edqC0ZH-o8" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="715" data-original-width="1024" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjya_MPjoogQ3xjXb0lQikrbW4gNM06D-sELJNcDZsMDN3zCGnHkA8qaOLhsQ6WozvTNz_Xi_lU4Ayoog5ZKwdPKB1GrbYx467wdei-DLXHkn5l9VE-fz6pUF8vBamg_u_To5tOOO41TJjkYHAmRnALziM1i7kwMB9AY8F6d_AApeKUsAJp62edqC0ZH-o8" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><i>Disortadement Nin no tenia raó. Avui encara en aquesta tomba al cementiri de Montjuic no hi han les restes de Francesc Ferrer Guàrdia. Es van dipositar a la fosa comuna del cementiri i d'alli mai no ningú va fer res per recuperar-les.</i></div><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-88454221826391707242023-11-22T07:47:00.000-08:002023-11-22T07:52:27.610-08:00RAMON MARIA DEL VALLE INCLÁN.<p style="text-align: right;"><a name="_Hlk146205962" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><i><span style="font-size: xx-small;">RETRATS ESCRITS PER ANDREU NIN DELS SEUS CONTEMPORANIS.</span></i></span></a></p><p><a name="_Hlk146205962" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"></span></a></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjjPJS8thIxZp8llL9Q2rMj206UU-Y4DyjjGPQwzTeRWtCKrx41eshke7gPn3SHsuIOEdU4STfOsHgm1-bF8uPAWWQtCYySPXU4yI0_zsdZkWyEOvHEpjA3j4yIXIzNcELOTrTV8gZ94v5uCkEZhsEMNsr5NNDJHSPiha_QFp2GtzHXbqomWdheX4MDxNJL" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="753" data-original-width="990" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjjPJS8thIxZp8llL9Q2rMj206UU-Y4DyjjGPQwzTeRWtCKrx41eshke7gPn3SHsuIOEdU4STfOsHgm1-bF8uPAWWQtCYySPXU4yI0_zsdZkWyEOvHEpjA3j4yIXIzNcELOTrTV8gZ94v5uCkEZhsEMNsr5NNDJHSPiha_QFp2GtzHXbqomWdheX4MDxNJL" width="316" /></a></div><br /><br /><p></p><p><a name="_Hlk146205962" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Barbes
de jueu y ulleres de conxa a lo Quevedo. Una cara meitat per meitat de soldat y
frare y un barret tou, que abans arribava frec a frec del sol y ara pot passar de
plàcidament per les rambles. La mànega esquerra del gec negre, penja buida,
sense el braç, que deu haver caigut en alguna gesta d'amor o de guerra. Y així,
seriós, altiu, ple d'orgull com cal al darrer <i>hidalgo,</i> passa per les
rambles el senyor don Ramon Maria del Valle Inclán y Montenegro.</span></a></p>
<span style="mso-bookmark: _Hlk146205962;"></span>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Ahir El Correo Catalán
va enviar a un memorialista de la Virreina a interviuar al gran don Ramon.
Llegint el periòdic carlí, el gran don Ramon haurà lamentat que el carlisme no
sigui més que una historia heroica, sensual y amb soroll d'armadura, que ell ven
a tres pessetes en totes les llibreries.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Però la prosa barbre,
plebea y provinciana d'El Correo, ha servit pera presentar-lo com un carlí més.
I la gent es creu que les barbes florides d’en Valle Inclán son les d'un <i>cabecilla</i>
i no les d'un faune patrici i intel·lectual.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><a name="_Hlk146206269"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Consolem-nos
pensant que el tradicionalisme d’en Valle Inclan és un ermós conte a propòsit
per ser publicat en els periòdics republicans de bon gust literari. En <i>Flor
de Santidad</i> es el pelegrí violador d'Adega, i aquell miracle del prenyat de
la pastora, que es creu produït pel diable. En <i>Corte de Amor</i>, es el
príncep que passa, epicuri y sentimental, de la carn de la mare a la de la
filla, amb un savi eclecticisme amorós. En les <i>Sonates</i>, el diví marqués
de Bradomin, tastador de princeses, de monges y de criolles. En <i>Aguila de
Blason</i>, els seminaristes i assassins, violadors de sepultures, luxuriosos i
lladres, i el <i>hidalgo</i> don Joan Manuel, violent, borratxo y orgullós, com
un Borgia...<o:p></o:p></span></a></p>
<span style="mso-bookmark: _Hlk146206269;"></span>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><a name="_Hlk146206465"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Es
diu carlí, perquè creu que el carlisme, representant les velles forces de la raça,
es més literari que la democràcia. Però també podria ser anarquista, si els
anarquistes no fossin uns homes sensats i conservadors. No obstant, d’en Valle
Inclan es aquesta frase: <i>L’anarquisme es sempre una regeneració, i entre
nosaltres l'única regeneració possible</i>.<o:p></o:p></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bookmark: _Hlk146206465;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Peró
en Valle Inclán pot dividir la historia de la literatura espanyola en abans i
després de l'aparició de les <i>Sonates</i>. Abans d'ell, està Cervantes;
després d'ell, ningú. Com el seu arbitrari avantpassat, el marqués de Bradomin,
pot dir que en la literatura castellana no hi ha més que ell i els altres. I
per coronament de la seva gloria, es precís saber que cap carlí ha llegit els
seus llibres.<o:p></o:p></span></span></p>
<span style="mso-bookmark: _Hlk146206465;"></span>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Uns quants literats
preparen una festa en honor de l'excels novel·lista. Li serà també demanada una
conferencia a l'Ateneu.<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Publicat
a El Poble Català el 12 de juny de 1911<o:p></o:p></span></i></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-51970148814063940112023-05-20T11:36:00.001-07:002023-05-20T11:39:04.342-07:00I VA D'ELECCIONS ...<p> <span style="font-family: "Book Antiqua", serif; font-size: 11pt; text-align: justify;">I ara que parlem
d'aquest ermós poble. Nosaltres recordem unes eleccions seves per diputats a
Corts. Per cert que en elles sortí triomfant el regionalista don María Trinitat
Rius i Torres.</span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">La cosa anava
així:</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Un elector.-Bon dia.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">El president .-Cóm
va?</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Un elector.-Bé, i
vosaltres?</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">El president-Be,
que vols votar?</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Un elector.-Votarem...</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">El
president.-Aleshores papereta a l'urna, y <i>fins després.</i></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Un elector.- <i>a
mandar!</i></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">El <i>fins després</i>,
era menjar-se un xai, beure vi y fumar cigarros de quinze, fins q</span><span style="font-family: "Book Antiqua", serif; font-size: 11pt;">ue el cos els deia
prou...</span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Bona gent la de pagès...<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 36pt; text-align: center;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;">* * *<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Aquest Eco es de
fora, estiuenc que diríem. Som en un bell poble de la costa llevantina. En
aquest poble, hi ha un alcalde, el qual durant la seva gestió, ha portat
l'electricitat a la població; ha fet una carretera per anar de l'estació al
poble; ha construit un passeig amb acàcies, moreres y bancs per on passegen les
senyoretes estiuejadores; obliga als veïns a que guardin les seves escombraries
fins que passi el carro encarregat de recollir-les...</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Això ha molestat a
alguns indígenes, naturalment del partit contrari. Un d'ells, el <i>leader</i>,
ens deia:</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">-Ja ho veus:
Electricitat, carretera, bancs, acàcies, netedat. Tot a favor dels forasters.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">!Això es
caciquisme!</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">L’alcalde l'ha
multat, per tirar les escombraries al carrer.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"> </span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;">ECO escrit per Andreu Nin el 13 d’agost de
1912.<o:p></o:p></span></i></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"> </span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"> </span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;"> </span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt;">Nin ens deixa clar que el caciquisme es pot
manifestar de moltes maneres i amb sentits contraposats... Total les coses no
han canviat tant!<o:p></o:p></span></b></p>
<b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">Aprofito l’avinentesa per deixar aquest post
sobre les eleccions abans d’hora. Però mana el calendari; i el meu, no em permetrà
estar aquí el d</span></b><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">ia 28 M.</span></b><div><span style="font-family: Book Antiqua, serif;"><span style="font-size: 14.6667px;"><b><br /></b></span></span><div><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span></b></div><div><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlo8lDikLu8dqhgc6-3JVpe_Gmw3LrrjHNeNasqnbAyYDJ09-J3mvlCKjOJxJLUUjYFvLVWDMthUTFC_ft-d3OGHTmD75lzIRYPeU7XNuJGaYstzBA8mU9__9TxjApyIcnSEXLeebN1IO9uUgEGPPdzu73qKbuFAyqKhAtlp0d8tGk3Yf0sme9PbCU4A/s1000/voto-urna-.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="530" data-original-width="1000" height="170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlo8lDikLu8dqhgc6-3JVpe_Gmw3LrrjHNeNasqnbAyYDJ09-J3mvlCKjOJxJLUUjYFvLVWDMthUTFC_ft-d3OGHTmD75lzIRYPeU7XNuJGaYstzBA8mU9__9TxjApyIcnSEXLeebN1IO9uUgEGPPdzu73qKbuFAyqKhAtlp0d8tGk3Yf0sme9PbCU4A/s320/voto-urna-.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span></b></div></div>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-29525972891401454782023-05-16T07:14:00.002-07:002023-05-16T07:47:51.960-07:00UNA BARCELONA SENSE METRO.<p> <b style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">A
Andreu Nin li va tocar escriure com a periodista en un moment on encara el
metro per Barcelona no era altra cosa que un projecte. Si no hi havia metro el
mitjà de transport públic no era altra que el tramvia. En el seus ECOS, tant a <i>El
Poble Català</i> com a la <i>Publicidad</i> , els tramvies son els protagonistes
en molts dels seus escrits. Aquí en teniu una mostra de com era la vida en els
tramvies.</span></b></p><p><b style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><br /></span></b></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">En todos los
tranvías hay colocado un letrerito que dice Se prohíbe el fumar y el escupir...</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Los tranvías en
esta estación fría se hallan herméticamente cerrados. <o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Entran en el tranvía
tres, cuatro, cinco señores adiposos, luciendo en sus barrigas el dije de oro
opulento. Fuma el uno un <i>Carucho</i>, el otro un <i>Aguila Imperial</i>,
otro un <i>Henry Clay</i> y el último un <i>Murias</i>. Echan gran des
bocanadas de humo azulino. La atmósfera en el tranvía se hace densa i pesada, algunas
señoras que montan en el vehículo sienten los síntomas del mareo. Pero no se
atreven a protestar. Los señores graves continúan fumando sus brevas y sus vitolas...
Son los mismos caballeros que en los cines protestan contra el sombrero de las
señoras.<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" style="margin: 0cm; text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 10pt; mso-bidi-font-family: Arial;">ECO escrit
el dia 4 de gener de 1911.</span></i><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></i></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>* * *<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Un colega local se quejaba el abuso
que hacen del tranvía los agentes de la autoridad. Pasan coches atiborrados de pasajeros.
Y entre estos, prensados en la plataforma, guardias urbanos, guardias
municipales, guardias de seguridad, de orden público, etc., etc., Todo esto en
lugar e hacer cumplir las ordenanzas y reglamentos... Además, para mayor
molestia del público, en los días y en las horas de mayor movimiento, suben y
bajan, saltan y corren, los vendedores de periódicos, que para vocear y vender
su mercancía, codean, pisotean y atropellan a los sufridos viajeros, esto,
hasta que suceda algún accidente, entonces será la energía para dichas
disposiciones, olvidadas e incumplidas a los dos días de promulgadas.<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" style="margin: 0cm; text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 10pt; mso-bidi-font-family: Arial;">ECO escrit
el dia 2 de juny de 1911.<o:p></o:p></span></i></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>* * *<o:p></o:p></b></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Quan a Madrid una
aristòcrata de equivocades costums va promoure en el teatre de la Sarsuela de
Madrid, un enorme escàndol amb una de les tiples, fou preguntat en Rusiñol per
lo que hauria succeït a Barcelona, si semblant espectacle s'hagués produït en
la nostra ciutat</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">En Rusiñol,
respongué senzillament: -<b>Haurien cremat un tramvia.</b></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Perquè el tramvia
ha esdevingut el substitut de la caseta de consums. No és que la supressió dels
tramvies hagi estat incorporada als programes democràtics, sinó que el poble en
les seves ires sentimentals té segons les èpoques un blanc immutable per a les
seves agressions. El poble no cridarà avall els tramvies però els crema.
Perquè? Perquè manen. Sap que cap criatura aixafada, que cap vell laminat, que
cap home o dona mutilats, han obtingut una responsabilitat penal de la
companyia, ni una indemnització per a les víctimes, sap també que en la premsa
hi ha sempre un silenci per les empreses tramviàries i que si en els periòdics
és un feix de passes el silenci, en el municipi són raons poderoses. Se sap tot
això i que en el tramvia s'hi passeja un orgull, i quan es produeix una
manifestació tumultuària, una vaga violenta o la terra queda tacada de sang,
com ahir, el bon poble apedrega els tramvies, els volca, i a vegades, com una purificació, com una
venjança per les cames segades, pels caps aixafats, per les cara arrossegades
que mai obtingueren justícia, les flames pugen al cel a l'igual que una foguera
votiva dedicada als déus.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Si arriba a manar
en Maura, ahir hi hauria hagut una lluita popular al carrer d'en Balmes, Quan
en el poder s'asseu un tirà, sorgeix tant fàcilment un Camil Desmoulins damunt
un banc del carrer arengant contra els poderosos que deixen darrera seu
cadàvers d'infants... Per això les revoltes futures que abans s'iniciaven
davant d'una caseta de consums, començaran ara entorn d'un tramvia, D'un
tramvia o d'un automòbil...<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" style="margin: 0cm; text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 10pt; mso-bidi-font-family: Arial;">ECO escrit
el dia 20 de novembre de 1913.<o:p></o:p></span></i></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"> </span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>* * *<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Quan la força pública pacificà el
carrer de Balmes, entràrem a l’estació de tramvies per a saber si circulaven
els combois novament. Sobre la taquilla un cartell deia:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">No se de pachan Billete por estar ben
terrumpida la Bía.<o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Teníem un misto encès i estiguérem
apunt de cremar cartell i taquilla. Uns anglesos, al nostre costat, reien del
cartell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Els cartells aquests, els déu fer posar
així la companyia per què els de fora creguin en la nostra barbàrie o per que nosaltres, rient-nos, oblidem a la
pobre criatura feta a trossos.<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" style="margin: 0cm; text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 10pt; mso-bidi-font-family: Arial;">ECO escrit
el dia 20 de novembre de 1913.<o:p></o:p></span></i></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b> </b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">*
* *<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Cuando se interrumpe el servicio de
tranvías por alguna fiesta o acontecimiento celebrado en el Paseo de Gracia,
por una procesión en las Ramblas, todo el mundo se pregunta por qué no se
establece en Barcelona un “metro” subterráneo. de Atarazanas al Tibidabo, de la
puerta de Moncada (en San Andrés) a Collblanch, trazando una gran cruz en el
subsuelo de la ciudad, se descongestionarían algo las vías de gran circulación
y los viandantes, que tienen prisa, no se verían perjudicados ni molestados con
las interrupciones que ocasionan procesiones, paradas, rúas, entierros y
manifestaciones.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Seguramente que sería un gran negocio
financiero. Por esto, quizá, esperamos que lo emprenda alguna empresa del
Canadá o de la China.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Barcelona no será gran ciudad hasta
que tenga “metro”. Con esto y con suprimir las cabras lecheras se habría dado
un gran paso.<o:p></o:p></span></p>
<i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 10pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"> ECO
escrit el dia 20 de març de 1914.</span></i><div><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 10pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span></i></div><div><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOTlJF43-o0lDG7VmABIEbmQegJpkfNaIhrZ_H08SBCAWDOifOeNmd0ejSrbwUi9PIqqCJKYeRno0uncAmOYcvf1USDE6V68aTGO3eB8sBuBHMD3PSk-wbTodpcs1cKUeEiOG-AGZVbX_8aCNBWp5uk-rimo25RpnwY2Jlplu_X8lxRo0-QIFt_H5R0g/s474/tranvia%20volcat.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="316" data-original-width="474" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOTlJF43-o0lDG7VmABIEbmQegJpkfNaIhrZ_H08SBCAWDOifOeNmd0ejSrbwUi9PIqqCJKYeRno0uncAmOYcvf1USDE6V68aTGO3eB8sBuBHMD3PSk-wbTodpcs1cKUeEiOG-AGZVbX_8aCNBWp5uk-rimo25RpnwY2Jlplu_X8lxRo0-QIFt_H5R0g/w460-h306/tranvia%20volcat.jpg" width="460" /></a></div><br /><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 10pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span></i></div>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-41251570939618241922023-05-14T12:19:00.001-07:002023-05-14T12:23:09.399-07:00CLIXÉS VILATANS<p><span style="font-family: "Book Antiqua", serif; text-align: justify;">Recolzat
en una crossa, camina poc a poc un pobre vell de cara arrugada amb llarga i
blanquíssima barba pels carrers de la vila. El seu aspecte, encara que
miserable, és força simpàtic. Com a companys del pobre vell, va seguint-lo,
mandrosament, un escanyolit gos que va ensumant per terra, com si seguís un
rastre; sembla entristit de la desgràcia del pobre vell, el seu amo.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Resignats
van tots dos, amo i gos, l’un seguit de l’altre, d’una banda a l’altra del
carrer, de casa en casa, trucant de amb cura a cada porta pidolant una almoina.
En una casa sembla que no l’han sentit, a l’altra un gos petaner, des de dalt
de tot de l’escala, lladra amb uns lladrucs que fan que el gos del captaire
prengui la defensiva. En ben poques cases l’han socorregut, al vell pidolaire.
En la majoria, una veu malhumorada ha cridat des de dalt: <i>Que Déu us
empari!.</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">I
així, resignadament, el pobre captaire ha anat recorrent tota la vila, seguit
sempre del seu fidel company, amb l’alè d’arreplegar quelcom per alimentar el
seu cos emmalaltit pel pes dels anys, que a poc a poc van abatent-lo,
abatent-lo...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Després
de caminar tot el dia. el vell captaire i el seu company es troben a la part
forana de la població i allí, assegut sota d’un arbre, el pobre vell regira el
seu sarró. Uns quants rosegons de pa sec, tan sols hi troba. El gos, ajagut
davant del seu amo, grinyola i sembla grinyolar de satisfacció en veure que
aquell es fica un rosegó a la boca. Però el pobre captaire no pot rosegar
aquell pa tan sec i amb llàgrimes als ulls l’ofereix al gos tot dient-li amb
veu tremolosa: <i>Té, fidel company, per sort teva, el poc pa que hem
arreplegat avui és sec com els ossos i jo, per falta de dents, no puc
rosegar-lo...</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">I
el vell captaire que s’havia estirat sota d’aquell arbre sembla que ha quedat
adormit, mentre el gos menja el fruit de la capta de cada dia.<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">*<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>*<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>*<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Carrer
amunt, arrossegant un carretó amb un manubri, van tres xicots, homes fets. De
tant en tant paren el carretó i un xicot d’aquells dona voltes a la maneta i el
piano deixa comprendre amb les seves desafinades notes un tros d’una de les
sarsueles petites que estan més de moda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Els
balcons del carrer on el manubri toca i els dels altres propers, han anat
omplint-se de gent, tothom ha deixat la feina, menys en un taller de modistes
que, davant la impossibilitat de deixar-la, perquè hi es present la mestressa,
s’han acontentat cantant i portant el compàs tot estirant l’agulla.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Mentrestant,
els altres dos xicots del piano, amb un platet a la mà, van pidolant a tothom,
d’un lloc a l’altre, mentre els omplen els platets.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">A
quests xicots de mala pinta, que vesteixen<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><i>pantalón de talla</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i jersei
ratllat, i que cobreixen el coll amb un llampant mocador de seda, amb la gorra
a un costat per ensenyar millor el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i>pan
i toros</i> , no són res més que tres ganduls que, avorrint el treball, han
trobat aquest <i>modus vivendi</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">A
les hores de menjar, en una de les tavernes de la vila mengen i beuen aquells
tres ganduls, beuen molt, fins que la borratxera els produeix l’ensopiment o
els agafa per escandalitzar a tothom.<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">*<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>*<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>*<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Quin
sarcasme! Mentre el captaire vell d’avui, el treballador d’ahir, ha de morir de
gana a la intempèrie, menyspreat per tothom, el dropo de tota la vida, menja i
fins i tot pot emborratxar-se amb el que li sobra explotant aquell desafinat instrument
que tal volta sigui producte d’un robatori...<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">OBJECTIU.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Book Antiqua, serif;"><b>Nin en els seus escrits periodístics ja hem dit que, o no els signava o utilitzava algun psudònim. En aquesta entrada n'he triat un que utilitzava en una secció de la revista <i>Vida </i>del Vendrell que tenia el nom de Clixés Vilatans. És igual que estigui signat amb el seu nom, amb pseudònim, o sense signar. La manera d'escriure de Nin els fa inconfundibles.</b></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><br /></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-89731073665791334742023-04-26T06:39:00.001-07:002023-04-26T06:39:30.953-07:00SALVADOR SEGUÍ I L'ATENEU SINDICALISTA.<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif; font-size: 12pt;"><span style="color: white;">Aquests dies s'han produït dos fets d'un
cert transcendentalisme, que per tenir una aparent vulgaritat bé poden esser recollits
en aquesta secció. Els fets son els següents. L'Ateneu Sindicalista s'ha
dirigit a uns quants joves intel·lectuals, pregant-los que donin conferencies
en aquest centre, per que a alguns d'aquests joves, coneguts pel seu
catalanisme, i per tenir en llengua catalana tota la seva producció, ha estat
fet en català.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif; font-size: 12pt;">A l'Ateneu Sindicalista s'han refugiat els
vells elements de la Solidaritat Obrera, congregant-s'hi aquells elements de
l'anarquisme que disconformes amb els altres <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>procediments, voldrien aclimatar en la nostra
terra les pràctiques i fins les teories sindicalistes. Dels intel·lectuals que
ocuparan la tribuna de l'Ateneu Sindicalista, si accepten l'oferiment dels
sindicalistes, cap d'ells serà anarquista, ni sindicalista, ni socialista, al menys
amb fons dogmàtic. Algun d'ells, com l'Ors, que també ha rebut l'oferiment,
abomina de la democràcia, i no obstant, l'Ateneu Sindicalista els crida,
atenent tant sols, amb una tolerància ben gentil, a la seva cultura.</span><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif; font-size: 12pt;">Heus aquí, doncs, el primer fet
interessant. Perquè fins ara lo que els nostres obrers militants, acostumaven a
demanar, era una adhesió. Una adhesió o un afalagament, que allunyava d'ells a
tots els estudiosos o als que, religiosos o legistes, podien oferirlos-hi una teoria
estètica o una doctrina moral, o intimes observacions de la vida, fora de tot acatament
doctrinari. Ara demanen una ensenyança. En Salvador Seguí, un dels nostres més
intel·ligents obrers militants, iniciador d'aquestes conferencies, sap molt bé,
que amb la <i>Conquesta del Pá</i>, i la bibliografia revolucionaria de 1888 a
1894, ja no n'hi ha prou per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>oposar-se
al nou pensament de la burgesia democràtica. Com ja no n'hi ha prou pera actuar
d'internacionalista, usar i abusar del castellà. També les alliberacions
proletàries es prediquen en català i es mostra d'un fons sentiment de llibertat,
dirigir-se com ho ha fet en Seguí, en català als que en català parlen, escriuen,
rebutjant una llengua dominadora. I serà una bona nit aquella en la qual, en
Rovira i Virgili, per exemple, demostri que el teòric comunisme, hauria de
fonamentar-se sobre les nacionalitats i les autonomies o no podrà existir.</span><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p><span style="color: white;"> </span></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">ECO escrit per Andreu Nin el dia 31 de gener
de 1913.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aprofitant
l’avinentesa que el proper divendres dia 28 al Palau Robert de Barcelona s’inaugura
una exposició biogràfica de Salvador Seguí, El noi del sucre. I conscients de
que el treball que Andreu Nin estava fent sobre la seva biografia s’ha perdut
per sempre, hem tingut la sort de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>recuperar algun dels pocs escrits periodístics
de l’Andreu on parla del seu admirat Noi del Sucre. Es un escrit molt anterior a
la col·laboració mútua dels dos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l’interior
de la CNT però en ell ja es pot intuir que la visió dels dos personatges era
coincident. I, dit sigui de passada, si podeu no deixeu de visitar l'exposició
del Palau Robert.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz-CfzW8DT_5MqNuYN013HanCGvydSKNPGZZhjYLNKmWAlVCNh0ZQK7ZyOMsW2bqP_7aQXfFDHshu5IFNCsOix9vgRjg0kWjxNYvKBJHYPyqqgl5yzkecLvLvNw3_GdFdvcEVUyUt05s38r7F_nkReFnXR-hK_MIDsPqCaE4Mi0SMH0MXhqxilAOvGww/s2028/WhatsApp%20Image%202023-04-22%20at%2011.49.48.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="938" data-original-width="2028" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz-CfzW8DT_5MqNuYN013HanCGvydSKNPGZZhjYLNKmWAlVCNh0ZQK7ZyOMsW2bqP_7aQXfFDHshu5IFNCsOix9vgRjg0kWjxNYvKBJHYPyqqgl5yzkecLvLvNw3_GdFdvcEVUyUt05s38r7F_nkReFnXR-hK_MIDsPqCaE4Mi0SMH0MXhqxilAOvGww/w465-h215/WhatsApp%20Image%202023-04-22%20at%2011.49.48.jpeg" width="465" /></a></b></div><b><br /><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></b><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-57358045433447233532023-04-21T06:58:00.001-07:002023-04-21T06:58:49.043-07:00SANT JORDI.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><p></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white; font-size: medium;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Potser hem d'estimar més que la
insistència, la continuïtat, perquè la insistència no és més que voluntat i la continuïtat
a més de voluntat és evolució i ordenament. Desfilem per la vella Audiència, on
hem anat a comprar flors i a constatar que en l'alegre abundància de la diada,
la sola cosa trista es la capella de Sant Jordi. Ens ha deturat l'inefable
visió del vell pati dels tarongers, hem entrat en la que fins fa poc fou sala
de la Audiència, allí hem vist uns obrers que tallaven pedra, fent columnes i
capitells. Passava vora seu la corrua de gent i els seus ulls es fixaven en la
feina feta. Demà tornaran a la mateixa feina, en la sala altra vegada recollida
i de mica en mica, sota la seva mà aniran sorgint les columnes, els rosetons,
els àngels, la fauna i la flora dels capitells.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white; font-size: medium;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Aquests homes són la insistència, sota
les seves mans la pedra es transfigura i en ella es tanca un esperit, però, al
passar per entre mig d'aquells artífex d'aquelles pedres, un amic, ens diu:</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white; font-size: medium;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Aquest saló asseguren que serà el futur
saló de la Mancomunitat. Heus aquí com aviat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>apareix la continuïtat al costat de la insistència,
però poderosa i ample. La insistència és aquest home que labora tenaçment; la continuïtat
és la raça, aquesta raça catalana que estén els braços fent amb tot el seu cos
solució de continuïtat, l’arcada d'unió entre 1711 i 1913, omplint el buit de
dos segles.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white; font-size: medium;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Perquè aquesta sala que el poder
castellà feu d’Audiència on aplicar justícia amb lleis estranyes, fou abans el
Palau de la Generalitat Catalana. L’Audiència ja no hi és, la Diputació
artificial hi perdura, recobra els salons pairals i es prepara a continuar la historia
de Catalunya.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><span style="color: white; font-size: medium;">Es tota la nostra fe, la nostra lluita
i també la nostra tragèdia, la continuació de Catalunya. Bé és veritat que un
home s’omple de joia esperançadora, perquè pensa que en aquesta continuació hi
som tots, aquests escultors que treballen la pedra; aquestes floristes que
segueixen una tradició gentilícia; aquests gramàtics que acaben de donar unes
normes filològiques; aquest pintor que deixa París per a pintar les vides i les
coses catalanes; aquesta artista que en català canta al Liceu després de córrer
victoriosa per la terra, el «Plany»; aquest home que somia, mentre escriu
drames i comèdies, en un palau del Teatre Català; aquests homes que ja tenen
fet el palau de la Música Catalana i aquells altres que tradueixen a Wagner a
la nostra llengua; aquestes associacions catalanistes esteses arreu del món;
aquests que amb ànima de frares medievals, inicien a l'Institut, la nostra ciència,
i la nostra filosofia; aquests que ja han arrodonit les nostres lletres i les
nostres belles arts; aquests que conserven i defensen lo que ens resta de
legislació; aquestes multituds que aconsegueixen un 20 de maig de 1906, i
aquests diputats que vetllen per la realització de l'ideal i encara els
minuciosos, els anònims; els que fan posar els telegrames en català; els que en
català porten els llibres de caixa i escriuen els rètols de la seva botiga; el
que pensa amb Europa i només es recorda del Museu del Prado de Madrid; el que
quan es troba amb estranyes cerimònies arreplegadores de gentada, desvia el seu
camí; el que si es dona el cas que està en un lloc on es parla castellà i a un
dels interlocutors, se li escapa una paraula catalana, afegim: com diuen aquí, senyor; el que, com ahir, compra flors, perquè
és Sant Jordi.</span></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">ECO escrit per Andreu Nin al
Poble Català el dia 24 d’abril de 1913.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">No ha estat fàcil trobar un escrit
de l’Andreu que fes referència a la diada de Sant Jordi. Cal pensar que en els
anys que es dedicava al periodisme no existia la Generalitat, l’Ajuntament de
Barcelona estava en mans dels Lerrouxistes i la Mancomunitat era encara un projecte
embrionari. Tot i les condicions poc favorables a la celebració de la jornada
hem trobat aquest magnífic escrit de Nin que és un compendi d’allò que sempre
hem volgut molts dels que ens sentim d’aquest país. BONA DIADA DE SANT JORDI!<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsDEFLI6nf7aV09bx46j8hgT6a3I5x1hk6p1MyCzfDOYCZRmQ8ZfDM7fkN5Mt0l0WaXE1eCDwluPHDzweOWwPtd-KyoORqLzpu4paCuqTI35MyZxBHTWDZtLFOGluOdTJYHsjMWw1MVfawMs8GvB2n92b_Fo41eQLy6iY5f1enLqg0c9yRmvJlWSqzbA/s4608/DSCN3681.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="514" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsDEFLI6nf7aV09bx46j8hgT6a3I5x1hk6p1MyCzfDOYCZRmQ8ZfDM7fkN5Mt0l0WaXE1eCDwluPHDzweOWwPtd-KyoORqLzpu4paCuqTI35MyZxBHTWDZtLFOGluOdTJYHsjMWw1MVfawMs8GvB2n92b_Fo41eQLy6iY5f1enLqg0c9yRmvJlWSqzbA/w385-h514/DSCN3681.JPG" width="385" /></a></div>Escultura de Sant Jordi. Obra de Ricard Sala </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Fons del Museu deu del Vendrell<br /><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><br /></div><br /><br /></div><br /><span style="font-family: "Book Antiqua", serif; font-size: 12pt; font-weight: bold; line-height: 107%;"><br /></span><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-49104464793146719452023-04-12T08:15:00.001-07:002023-04-12T08:16:24.323-07:00AVUI FA 110 ANYS DE L' ATEMPTAT AL REI ALFONS XIII.<p><span style="font-size: medium;"> </span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white; font-family: times; font-size: medium;">Els trets d’en <span>Sancho Alegre
va</span>ren fer fugir a la gent del carrer d'Alcalà i als telegrames taurins
dels diaris. Aquests dies, a Madrid, no es parla de toros, ni de f<i>enómenos</i>.
Les estocades cediren el seu lloc als trets i els matadors al
regicida. Madrid es va assabentar que en la vida hi ha quelcom per sobre
dels acudits i dels toros, i per uns dies ha suspès les seves frivolitats,
intimidat per aquest furiós, que després
d'un mes de viure a la Cort no hi va caure, que és molt millor
matar toros que personatges. <o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white; font-family: times; font-size: medium;">Si estimava el frustrat regicida la
sang i la gloria, seguint el carrer d'Alcalà, ben prop tenia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el lloc on realitzar gestes de valor i aconseguir
aqueixa fama que, tot caminant pel mateix carrer d'Alcalà, l'ha conduit
a la mort o a la perpetua clausura.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white; font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;">EnSancho Alegre, com tot anarquista, ha preferit marxar sol contra totl'ambient, que adaptar-s'hi, aprofitant-lo. En</span> Sancho Alegre es tenia que
fer torero. Hauria pogut aconseguir que els espanyols el consideressin
com l'home de més ronyons de la península, i li posessin un número darrera
el seu cognom com un descendent dels vells reis Sanxos de Castella.
Aleshores, les seves doctrines anarquistes aconseguirien més adeptes que
amb les proses de l'Anselm Lorenzo i den Ricard Mella. Aquells obrers
andalusos que més d'una vegada han cregut era qüestió de dies l'adveniment
del Comunisme, aquells obrers de Sevilla l'alegre, de Córdoba la morta,
de Málaga, la brava, de Càdis, la gentil, aquells anarquistes que han
tingut a Motril, a Xerez, a Alcalá del Valle la seva hora roja,
quina alegria sentirien davant d'un dels seus transformat en ídol de les
multituds i veient que aquest, malgrat les apoteosis i les adulacions
dels burgesos, seguia creient en els avenirs justiciers, posant
en la propaganda el seu prestigi i els seus diners, les sis mil pessetes
famoses, amb les quals es poden sostenir tantes escoles, tants
periòdics, editar tants llibres i socórrer als evangelistes de la
Igualtat!<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white; font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;">AEspanya no té eficàcia rès més que els toros. Un regicidi no consumat enforteix la monarquia. Les severitats palatines es</span> commouen amb les ovacions
populars, els enemics de la Cort, testimonien el seu sentiment,
la sensibleria de la gent es transforma en entusiasme. Però ara imagineu,
que un torero-ídol, un <i>Gallo</i>, un <i>Belmonte</i>, un <i>Machaquito</i>,
en una tarde victoriosa, no brinda a la llotja reial i ho fa al
poble dels<i> tendidos</i> de sol, dient que ell és poble, i que no vol
brindar més que al poble. Quin sentiment revolucionari el d'aquella bona
gent i amb quina commiseració miraria cap a les reials presidències
que no havien pogut obtenir un brindis d'aquell heroi, d'aquell home
el <i>Gallo</i>, el <i>Belmonte</i> o el <i>Machaquito</i> la més alta figura
col·locada en el planell central!<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white; font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;">Algú, potser en Lerroux, digué que la República es tenia de portar agafada a</span>
la cua del cavall d'un general. Bah! Bah...De la capa d'un torero!. I
ens estranya que el senyor Lerroux, pròdig en fantasies polítiques, no
hagi caigut en que qualsevol torero resultaria més eficaç que don
Emilià Iglesias i en que les places de toros són unes fonts d'ingressos extraordinàries.
Avui per avui, a Espanya, els únics que poden obtenir, segons convingui,
la monarquia democràtica, la República, el col·lectivisme marxista o el
comunisme llibertari, són els toreros.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="color: white; font-family: times;"><span style="white-space: pre-wrap;">Els trets han d'anar cap a les places de toros. El que les domini, trobarà aquell</span> punt de recolzament necessari per a remoure el món polític
i social. Les places de toros actualment són monàrquiques, i per elles l'historia
d'Espanya continua. Aquell rei flamenc que es digué Alfons XII prou que
sabia que millor que el ceptre eren bones, per a regir Espanya, les
patilles, la guitarra, els acudits i l'ésser <i>más salao que Dios.</i></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>
<p align="right" style="margin: 0cm; text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">ECO escrit per Andreu Nin el dia 17 d’abril del 1913<o:p></o:p></span></i></p>
<p align="right" style="margin: 0cm; text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p> </o:p></span></i></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">De
quina manera més sublim Nin aconsegueix, en aquesta crònica sobre l’atemptat frustrat
a Alfons XIII, que l’anarquista aragonès Rafael Sancho Alegre va cometre a
Madrid el dia 13 d’abril del 1913. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></b></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;">Utilitzant
la ironia de manera magistral, aprofita l’avinentesa per manifestar les seves
diferències sobre les tècniques utilitzades per un sector important de l’anarquisme
i per altra banda reparteix llenya al “flamenquisme torero” i fins i tot troba
un racó per posar-se contra les idees d’Alejandro Lerroux.<o:p></o:p></span></b></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><br /></span></b></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxNyaIXeGkCtoNt_eNt9992Lw_DcrIhHornxlFJVlS0fY1ZlV4-DWy7h7vielrnwxPgWmzQkBGIpd-hQTEmzxo8WSw48Q2FEm36JKN4g0_nJkjEx5as7Y898ZKklU1nG-9TAU6XCNqcCWUG9aWPGYfoNBAU2d1ddCxoaQSB7D--gGvODXr2wv_t96jFw/s1240/Alfonso-XIII-atentado-1913-2-kA6F--1240x698@abc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="698" data-original-width="1240" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxNyaIXeGkCtoNt_eNt9992Lw_DcrIhHornxlFJVlS0fY1ZlV4-DWy7h7vielrnwxPgWmzQkBGIpd-hQTEmzxo8WSw48Q2FEm36JKN4g0_nJkjEx5as7Y898ZKklU1nG-9TAU6XCNqcCWUG9aWPGYfoNBAU2d1ddCxoaQSB7D--gGvODXr2wv_t96jFw/w421-h237/Alfonso-XIII-atentado-1913-2-kA6F--1240x698@abc.jpg" width="421" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Imatge de l'època de la reconstrucció de l'atemptat comés per Sancho Alegre.</div><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-family: "Book Antiqua", serif; font-weight: bold;"><br /></span><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-67614986940546118032023-04-10T23:47:00.000-07:002023-04-10T23:47:35.716-07:00LOS NIÑOS POBRES.<p> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">En
Barcelona, en la culta, prospera y amable Barcelona, no hay un hospital para la
primera infancia; esto, sin duda, les habrá parecido asunto de poquísimo
interés a los Hombres sabios y precursores que gobiernan este pueblo.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">En
Barcelona, en este rincón del paraíso; en este florido vergel, como dice el
señor Marquina (don Rafael) y el novelista don Luis de val; en la ciudad
mediterránea por excelencia, según escribe nuestro querido amigo Vinardell; en
este pueblo grande y sucio, que decimos nosotros, no hay un hombre político de
ninguno de los partidos turnantes o sin turno; no hay ningún hombre bueno que
se interese por los niños pobres. El que llega a Barcelona y recorre sus
jardines y sus paseos, ve, a lo sumo, media docena de niños ricos en el paseo
de Gracia y tres o cuatro mil chicos pobres que se revuelcan en el arroyo o que
se asoman a los balcones de las casas como pequeños prisioneros entre una serie
de guiñapos húmedos que la madre acaba de lavar en el fregadero donde los
platos y las camisas sucias andan siempre en amigable consorcio.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Barcelona
es una ciudad malthusiana, y lo es, no por refinamiento o en virtud de
determinadas convicciones más o menos filosóficas; su maltusianismo es
inconsciencia, estupidez, ignorancia. Los ricos barceloneses se conforman con
asistir a los trisagios misacantanos de la capilla del Hospicio, dando al
salir, o al entrar, unas cuantas monedas que les piden allí para los niños
pobres. Con esto creen haber cumplido con su obligación; pero su obligación va
más allá, su responsabilidad moral no caduca con dejar en el cepillo una
pequeña limosna; tan pequeña, que ni siquiera es bastante para que las pobres
criaturas recogidas allí tengan el necesario alimento.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Sépanlo
los ricos y sépanlo los admiradores de ese genio que preside la Diputación; En
la Casa de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Maternidad hay más de
doscientos niños de pecho y las nodrizas no pasan de cuarenta”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Vamos
a suponer que existe una criatura hija de padres pobres a la que su madre no
puede amamantar; esta criatura, por prescripción facultativa, debe tener una
nodriza, y la madre, que considera un crimen dejarla morir, recurre a la
caridad oficial. Con su hija en los brazos se presenta en la casa e Maternidad;
“Aquí traigo esta niña para que ustedes hagan la merced de criarla dice la
madre suspirando, yo soy pobre y estoy enferma; mi marido es un trabajador cuyo
jornal basta apenas para que no nos muramos de hambre. El médico ha dicho que
nuestra hija necesita una nodriza; si no le dan el pecho morirá.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El
empleado que recibe a la madre en el establecimiento oficial, sonríe con esa
indiferencia de la gente habituada a oír el relato de toda clase de
calamidades. La desgraciada madre espera una contestación, y el empleado dice
al fin, sin perder su estúpida sonrisa: “Yo siento mucho decírselo a usted;
pero su hija necesita un ama, no es aquí donde se la darán. Aquí, si usted la
deja, seguiremos dándole el biberón y si eso la hace morir, ya sabe que para
ella no hay esperanza”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Esta
contestación hace prorrumpir en amargo llanto a la infeliz madre que sale de
allí desesperada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">A
este hecho, rigurosamente exacto, no es preciso añadir ningún comentario.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><i><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Article
escrit per Andreu Nin el dia 8 d’octubre de 1914.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Andreu
Nin és un home de contrastos en els seus escrits. </span></b><b><span lang="FR" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: FR;">Hom ho pot veure comparant la tendresa dels dos anteriors
escrits del blog amb la duresa descriptiva d’aquest sobre els nens pobres.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaaV56EoLISjCzy46RvpBmxjyLoZeipflcX85Rmk9QtKFUIF7FlAyqS-MIDZjDfWKmjl-aNby71SpRyp9h_6kc-mus_RiqxwumOfQe4TCKtfAzN9YJmG06241Bob96E7qTPwVz2t2K0qYOD8Eoxyq9EJ8HHnRNmmW8EM94zEDqy4WA1uXtiToUHQM10Q/s280/c3b3b85d8ae9f4eb6a0d48294eb318d4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="188" data-original-width="280" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaaV56EoLISjCzy46RvpBmxjyLoZeipflcX85Rmk9QtKFUIF7FlAyqS-MIDZjDfWKmjl-aNby71SpRyp9h_6kc-mus_RiqxwumOfQe4TCKtfAzN9YJmG06241Bob96E7qTPwVz2t2K0qYOD8Eoxyq9EJ8HHnRNmmW8EM94zEDqy4WA1uXtiToUHQM10Q/w332-h223/c3b3b85d8ae9f4eb6a0d48294eb318d4.jpg" width="332" /></a></b></div><b><br /><span lang="FR" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: FR;"><br /></span></b><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-46552598181579935192023-04-09T04:37:00.002-07:002023-04-09T04:37:58.328-07:00ELS INFANTS JUGANERS.<p> </p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Tant com els gats petits, els nens
petits ens plauen. Els nens petits de certa mida, s’entén.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Les criatures quan neixen totes son
iguals. Vermelles com un tomàtec, amb molts pels allà on no han de tenir-ne i
molts pocs allà on els correspondria; cridant, com bens, sense cap gracia;
embrutant-se com ells tots sols s'embruten. Quan ja es fan més grandets, quan
van calçats, es quan ens encanten.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">En un tramvia, no us heu fixat mai en
una criatura d'aquestes, que no saps si es home o dona?</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Lo primer d'ells, que crida l'atenció
son els ulls. Uns ulls, quasi sempre negres, oberts com finestrals, que es
fixen quasi sempre en les coses simples; un misto que s’encén, un vano que
batega, una cadena de rellotge ornada amb diamants...</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Es divertit fer-los-hi ballar el dits
davant dels ulls; primer s'astoren, després allarguen les mans i procuren
agafar-ne un, si ho aconsegueixen, apreten fort, et miren fixe, riuen, i de
mica en mica se'l porten a la boca. Ho troben salat y el deixen; després riuen d'una
manera bàrbara i acotxen de repent, com avergonyits, el cap al pit de la dida,
de la mainadera o de la mare. Després tornen a mirar-te tafanerament i es llencen
cap a tu amb tots els esforços, allargant els braços coronats per aquells dits plens
de clotets i sacsons, allargant el caparró sostingut per aquell coll ple de
sacsons també, que convida a la mossegada. Finalment es cansen de tot; s'ajeuen
i et donen l'espectacle d'unes cames a l'aire, d'unes anques fetes de rosa y
llet.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><span style="color: white;">A vegades ploren. Quan ho fan te'n vas.
Sentir-los es cosa de les dones.</span><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">ECO
escrit per Andreu Nin el dia 11 de setembre de 1912<o:p></o:p></span></i></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aquest és un altre escrit de
Nin d’aquests que he comentat que estan plens de tendresa. Aquest segon es
refereix als nens petits. Però els que coneixem la biografia de Nin hi podem
trobar, en la conclusió de l’escrit, una explicació que ens fa pensar en
aquells que diuen que la seva paternitat inicial no va ser prou ben assumida.
Conclusió que pot semblar arriscada, però, si un reflexiona sobre la duresa del
final de l’escrit pot justificar-la.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRefIg6Yyvl_kkDkPVHTFmvKfP_jl2tvKDHlEVqRdll8ugwyUFBX3U7T1XapQPqbpmBfWyy3yfryvfduUAr_cy-FsCCBwNL019tocQTIVPR46awlmjv0mf6N8NHqXdRUu9-vGe_grwyKwQ4TmE2cIBPjt_SZ_bAEBEuUyy9VI8-4QZPUSgpC5e80ienA/s1200/infant%20jugant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRefIg6Yyvl_kkDkPVHTFmvKfP_jl2tvKDHlEVqRdll8ugwyUFBX3U7T1XapQPqbpmBfWyy3yfryvfduUAr_cy-FsCCBwNL019tocQTIVPR46awlmjv0mf6N8NHqXdRUu9-vGe_grwyKwQ4TmE2cIBPjt_SZ_bAEBEuUyy9VI8-4QZPUSgpC5e80ienA/s320/infant%20jugant.jpg" width="320" /></a></b></div><b><br /><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></b><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-65627053318673311992023-04-08T02:37:00.000-07:002023-04-08T02:37:52.581-07:00EL GAT PETIT DE CASA.<p> <span style="font-family: "Book Antiqua", serif; text-align: justify;"><span style="color: white;">Fa cinc o sis dies que a casa tenim un
gat petit. Es tigrat, porta sempre dretes les orelles y la cua; a sota
d'aquesta llueix un punt rosat.</span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Un gatet es com una capseta plena de
gracies i d'entremaliadures. Del que tenim a casa, me'n vaig enamorar veient-lo
fer broma amb la cua de sa mare.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Ha sortit bo, com un meló quant surt bo
de veres; es a dir, senzillament un encís. Avui, es la diversió de la família.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Com fa bonic un gat petit, esgarrapant
un diari!... Primer l'estira per una cantonada, veu que segueix y ell fuig.
Torna, i s'hi tira a sobre, s'hi rebolca y esdevé pres i embolcallat entre ses
fulles. Quant se’n desfà el contempla atentament, amb els mostatxos arrissats;
torna a allargar la pota; torna a saltar-hi a sobre y això dura fins que el
diari es fet a bocins, petits com els paperets que reguen de coloraines la
professó del Corpus. Fa més bonic encara y es més graciós quan juga amb un
cordill i una persona.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">La persona fa l'estira y arronsa. El
gatet bota com una pilota y ara el veus de cantó, ara per amunt, ara tombant el
cap graciosament y mirant de reüll com una noia presumida</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">En tots els despatxos, en totes les
redaccions per tot arreu on treballa gent amb la ploma, n'hi haurien d'haver de
gats petits. Els dependents, els redactors, podríem jugar-hi. Després, se'ls
agafa, te'ls poses, ben abrigadets amb l'americana, sobre la qual frueixes de
la calor que es desprèn del seu cos. Una suau calor, (no parlem de puces) que
ajuda, no en dubteu, a trobar belles idees.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><span style="color: white;">Que ja en tens prou d’aguantar-los, amb
tota cura, els prens pel clatell y els deixes damunt la taula Aleshores es
paladeja l'encant de la bestia elegant, que camina suau, que no volca res, que
mira tafanera el que escrius, que s'acosta al tinter y recula afrontat i aixeca
el cap no, amb un gran gest tràgic.... sinó amb un altre gest ple de feminitat,
si voleu d’elegància...</span></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">ECO escrit per Andreu Nin el dia 8 de setembre de
1912.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">En alguns ECOS Andreu Nin ens sorprèn per la tendresa
amb que tracta alguns temes. Hom no pot imaginar-se la imatge que la història
ha tramés sobre Nin, amb el periodista que tracta als animals de companyia de
la manera que ens ho descriu. Els sentiments de tendresa hi afloren amb tota intensitat.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4y1ksv4gB55NQJI2IIdFncu7Xa_D3w4qSzc5N1xcGPLSUpZY-vOYBRMTdgvH5pHjw14omd6DhAUBnYu9GfurjzcTPhck7I7Hs_LaaNFjRwJhjX8nFKvPKI2vpbWmthohZORGKrvVLtjBUPxwzmGjxLH1Rm341DZTGJHvF5NBmEx94sop_qgK8TpDX5w/s770/gat%20jugant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="770" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4y1ksv4gB55NQJI2IIdFncu7Xa_D3w4qSzc5N1xcGPLSUpZY-vOYBRMTdgvH5pHjw14omd6DhAUBnYu9GfurjzcTPhck7I7Hs_LaaNFjRwJhjX8nFKvPKI2vpbWmthohZORGKrvVLtjBUPxwzmGjxLH1Rm341DZTGJHvF5NBmEx94sop_qgK8TpDX5w/w425-h276/gat%20jugant.jpg" width="425" /></a></b></div><b><br /><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span></b><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-21070471211985051602023-04-07T01:51:00.001-07:002023-04-07T01:51:33.753-07:00LA SETMANA SANTA I L'ABSTINÈNCIA.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /> <span style="font-family: "Book Antiqua", serif; text-align: justify;">Setmana Santa. Quan el Crist comença a
patir, la gent descansa. Fins els que obliguen als cristians a complir
l’abstinència decretada per l’Església, els carnissers, aprofiten la dolorosa
diada pera tenir un parell de dies d’alegria. Un heretge diria que el Calvari
ha redimit més que als altres homes, als carnissers. Pera ells no hi han
festes, ni descansos dominicals possibles. La carn no pot faltar a la ciutat y
sigui o no festa de precepte, darrera dels talls sagnants tenen de presentar-se,
ferms de vocables y de braços, als compradors. Com més festa sigui, més treball
tindran. Nadal, Corpus, Sant Joan, totes les glorioses diades catòliques, ho
són de triomfants gastronomies y ells, els grassos servidors dels estómacs, han
d'oferir als homes, amb la punta dels seus ganivets les roges tallades, talment
com un domador ho fa amb les feres. Però arriba Dijous Sant y es pera ells el
descans, el sol y no diem les costellades, perquè no volem ficar-nos en les
idees religioses dels carnissers. Per això dèiem que un heretge podria dir
-nosaltres no; Déu ens en guard!- que l'ombra redemptora del Calvari es
projecta, sobre tot, damunt les carnisseries.</span><p></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">En aquest eco podríem descriure, com ha
estat sempre costum, els carrers plens de la gentada amb els abillaments
tradicionals, però l'haver parlat dels carnissers, ens porta a acabar aquestes
ratlles amb una frase que també podria dir un heretge. Avui toca menjar de
peix. Es l'imperi de la llagosta, del lluç, del llobarro, del llenguado, del bacallà
y del rap, catalanesc. Després vindrà l'anyell pasqual, després el dinar
corresponent a cada sant y a cada verge. L'heretge diria: El catolicisme es un
menú, on estan perfectament distribuïts els plats del dia.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">ECO
escrit per Andreu Nin el dia 4 d’abril del 1912.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Els temes sobre les
contradiccions en les costums religioses del país son una constant de els
escrits d’Andreu Nin. La majoria d’ells estan fets amb força ironia i, fins i
tot, diríem que amb un fi sentit de l’humor. Avui per sort tots aquests rituals
religiosos han passat a la història i costaria bastant torbar entre els joves
persones que els compleixin.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;"><br /></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBijN4i_0_-_Mxs-RyIMMRnQ2RpCZBD7uIF0fCuuyBQx6nFRlNoF24_ST1T-R_Dg6zWPNlbJaNySfiW3rvBNnh4Bs2uKRkvh4lL6siYvXm-6qwqk_KgxtJik7Deip3UhoxFPFaWktEHydw3w1ighYYLzb7K_kYsqG5J0DYmPHBvJ2qJHGU6L9fdRMJgA/s300/la-carniceria-de-ayer-y-de-hoy-570x341.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="300" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBijN4i_0_-_Mxs-RyIMMRnQ2RpCZBD7uIF0fCuuyBQx6nFRlNoF24_ST1T-R_Dg6zWPNlbJaNySfiW3rvBNnh4Bs2uKRkvh4lL6siYvXm-6qwqk_KgxtJik7Deip3UhoxFPFaWktEHydw3w1ighYYLzb7K_kYsqG5J0DYmPHBvJ2qJHGU6L9fdRMJgA/w320-h214/la-carniceria-de-ayer-y-de-hoy-570x341.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><br /></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-5290230401133020412023-04-05T08:26:00.004-07:002023-04-05T08:34:27.612-07:00SOBRE TOROS I TOREROS.<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Eugeni
Noel és el pseudònim de Eugenio Muñoz Diaz, un novel·lista, escriptor i periodista
madrileny a qui es coneix com a flagell de la tauromàquia. Els seus escrits
contra la <i>Fiesta Nacional</i> es van fer cèlebres arreu i sobre tot, als
diaris de Barcelona. Aquesta actitud anti-taurina li va costar molts disgustos
i la seva vida -malgrat la seva fama- va acabar com el rosari de l’aurora, mort
en un hospital de caritat sense ningú i en la misèria. El seus escrits anaven
sempre signats amb el seu pseudònim. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Andreu
Nin va ser tan o més bel·ligerant que Eugenio Muñoz, contra els toros i el
flamenquisme i els seus escrits son més agressius que els del propi Noel. Però
entre ell i l’Andreu Nin hi havia dues diferències fonamentals: Nin no era un espectador
assidu a les <i>corridas</i> com ho era Noel i ell no va signar quasi be mai
les seves cròniques anti-taurines.<o:p></o:p></span></b></p>
<p><b style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Us
en deixo una petita mostra dels escrits de l’Andreu Nin perquè us en pugueu fer
una idea del seu contingut. Ja us avenço que no seran els únics.</span></b></p><p><span style="font-family: "Book Antiqua", serif; text-align: justify;"><br /></span></p><p><span style="font-family: "Book Antiqua", serif; text-align: justify;">En gairebé totes les seves conferencies
l'Eugeni Noel repeteix la seva congratulació perquè aquí, a Barcelona, no hi ha
qüestió taurina. Y era ahir, precisament amb un sol ben flamenc, que dues multituds,
trenta mil ciutadans, s'agombolaven en les dues places, que junt amb els
convents, tanquen el setge posat a la ciutat per l'espanyolisme religiós y
l'espanyolisme flamenc, pel frare y pel torero, les dues representacions més
enormes de la vida espanyola.</span></p><p><span style="font-family: "Book Antiqua", serif; text-align: justify;">Es clar que no hi ha a Catalunya qüestió
taurina. Fins ara, cap poeta nostre ha dit com en Manuel Machado, que canviaria
el més perfecte dels seus sonets per saber posar un bon parell de banderilles,
ni cap regidor ha estat matador de toros, ni surten </span><i style="font-family: "Book Antiqua", serif; text-align: justify;">maletas</i><span style="font-family: "Book Antiqua", serif; text-align: justify;"> de la gent
de les fàbriques, ni ahir a la porta de la fonda del </span><i style="font-family: "Book Antiqua", serif; text-align: justify;">Cortijano</i><span style="font-family: "Book Antiqua", serif; text-align: justify;"> ferit,
s'hauran format rotllos.</span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Que d'on surten els trenta mil
espectadors d'ahir? No s’han de oblidar els cent vint mil no catalans que
conviuen amb nosaltres y els catalans tauròfils que van als toros per
mostrar-se com a esperits forts, com a homes de món y sense prejudicis, com a
xicots vius. Es una variant aquesta còmica tauròfila, de la del parlar castellà.
Els que ho fan creuen adquirir una perfecció, assolint per aquest sol fet una
finesa desacostumada en aquestes terres. Suposen el castellà més polit com de
vella rassa que es i adopten el seu idioma pera deixar la vulgaritat
catalanesca. Així es el tauròfil. Anar als toros i creure amb els toreros dona
aspecte d'home frívol, que entén en un espectacle d'homes <i>echaos p'alante</i>.
El català va als toros, com a un cafè concert, a fer-se veure, actuant d'infant
terrible. Ni se'ls estima, ni sap de què va, però ell ja està cansat de patir
per Catalunya, que li ha fet passar la joventut plena de serietat.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Lo d'ahir va esser la confirmació de
les paraules d’en Noel. Quan el <i>Cortijano</i> conten els que ho veieren
-tremolós davant del toro, el feria impiament sense encertar a matar-lo, tirant-se
damunt la bestia amb totes les precaucions. El públic, s’esvalotà, udolà, llençant
contra el torero totes les virulències, tots els renecs y tots els adjectius
infamants. Una veu més forta que les altres cridà: <i>Que te ha convencido Noel?</i>
Si no marxava decidit contra el toro, si no el matava, estaria convençut pels anti
tauròmacs? El<i> Cortijano</i> es tirà a matar, però el toro també y en la
lluita guanya la bestia. Y aleshores es produí el moment covard de la plaça de
toros, el crit de por d'aquells quinze mil espectadors que havien anat a la
festa que enforteix l’ànima amb la visió de la sang, de l’audàcia i del perill
y es trobaven amb que aquell cos policromat y lluminós que ballava en les
banyes no era un heroi, sinó un pobre home que es guanyava la vida. I d'aquells
quinze mil cors que anaven als toros sortia un crit d’esgarrifança, ple de
pietat, perquè la pietat no hi té cabuda a la plaça, de por y de feminitat.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">A les Rambles, un amic ens deturà:
«Quin èxit en Noel » Sí, èxit; per què no? Tràgic, sagnant, però èxit. L’èxit
estava en el crit que empenyia al <i>Cortijano</i> a les banyes homicides, en
aquell crit covard de tota la plaça.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">ECO
escrit per Andreu Nin el dia 18 de març de 1912.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;"> </span></b></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">El primer bou portava una ràbia fonda.
Envesteix a un cavall y el deixa estès, envesteix a un altre y el fa galopar amb
els budells penjats, arriba a un tercer y també aquest cau, tenint per llit tot
el seu ventre buidat. Un brau heroic! Resta en mig de la plaça desafiant tot lo
que li pugui venir de cara, contemplant al seu entorn la mort y la por. Les
ferides són monstruoses. Una d'elles deu mesurar cosa d'un metre. Y els cavalls
resten amb els ulls plens d'una estranya angunia, com la d'un vianant que rebés
una punyalada de sobte, sense saber per què, ni de qui...</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">... Hauria vist l'agonia dels cavalls
presenciada per setze mil ànimes, els ulls de les dones catalítiques seguir els
avatars d'aqueixa festa de voluptuositat y de tragèdia, el crit de la multitud
espantada quan les banyes burxen en les robes fantàstiques del torero i l’alegria
de tots davant la mort -la mort per ell tan fruïda- d'un animal, es cert, però
de la mort... </span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">ECO
escrit per Andreu Nin el dia 20 de maig de 1912.<o:p></o:p></span></i></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;"> </span></i></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Pels ferits de la guerra, toros, per la
prosperitat de la premsa, toros, per la major gloria dels sants del cel, toros.
La vida barcelonina -excloent als selectes- sembla tancar-se en aquest
triangle: el negoci, la cupletista y el torero. Ahir, en un setmanari il·lustrat
de Madrid vàrem contemplar aquesta fotografia: sis senyoretes barcelonines, distingides,
plenes de <i>chic</i>, i al mig el <i>Guerrita</i>, amb el peu de la cama
esquerra recolzat sobre el genoll de la cama dreta.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Per les cantonades uns cartells anuncien
la corrida del diumenge. Gairebé tot el cartell està omplert per aquesta
paraula: <i>Miuras</i>. Sota d'ella, gairebé illegibles, els noms dels toreros.
Els toros, aquesta vegada, triomfen sobre els lidiadors. Per ells la fama, la
curiositat, els honors. Aquesta vegada se veu que les simpaties de l’empresari,
com la d'un famós antitauròfil (Noel), estan amb el toro. Però no respon aquesta
glorificació a cap sentimentalisme. Els <i>Miuras</i> són uns braus animals que
saben morir dignament. En les necrologies taurines, ells tenen un honorable lloc
i a l'anunci del seu nom les places s'omplen d'homes que hi acudeixen
pressentint una hora de sang...</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><i style="font-family: "Times New Roman"; text-align: right;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"> </span></i></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><i style="font-family: "Times New Roman"; text-align: right;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"> ECO escrit per Andreu Nin el dia 20 de juny de 1912</span></i></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><br /></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGWFGopB6n5shNO3aKu8DaKV_hrqo8lfmf4fHeMxhy8Yeqbm8XFYzIAicMNhArV3KJXjdAGrXRAX86ZnkgGUNDVVzRwuoEYCqMANO6akuw34sYsSIkSr-FP82PsK_OClKDPAhRI8rTrLWTgjZZtdnFOBBCE--NvPQOaA7KFRWskY5DHjdFG5sH3pmmOg/s317/eugenio%20Noel.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="317" data-original-width="273" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGWFGopB6n5shNO3aKu8DaKV_hrqo8lfmf4fHeMxhy8Yeqbm8XFYzIAicMNhArV3KJXjdAGrXRAX86ZnkgGUNDVVzRwuoEYCqMANO6akuw34sYsSIkSr-FP82PsK_OClKDPAhRI8rTrLWTgjZZtdnFOBBCE--NvPQOaA7KFRWskY5DHjdFG5sH3pmmOg/s1600/eugenio%20Noel.jpg" width="273" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Dibuix d'Eugeni Noel</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><br /></span><p></p>
<i><div style="text-align: right;"><br /></div></i>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-75232364027885569962023-04-03T13:38:00.000-07:002023-04-03T13:38:08.422-07:00ELS FORMATGES DE TARDOR.<p> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Demanem
perdó al brillant escriptor que escriu la suggestiva secció de <i>La Tribuna</i>,
<i>Bajo los arcos</i>, si desplau al seu bon gust aquest “eco”, però, homes
vulgaríssims, donen tanta importància a un formatge com a un escriptor. Perquè
l’esmentat il·lustre cronista no ens negarà que hi ha escriptors amb carns i
flaire de formatge.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Tot
això vol dir, que a més de les ostres, la tardor ens ha portat un formatge que
l’estiu havia exiliat de les taules. És el formatge vilipendiat pel <i>vulgus</i>
i ponderat entre tots els formatges pels <i>gourmets</i> que s’anomena
cavalleresc, de Rochefort. Talment més que el nom d’un formatge, sembla el d’un
noble sense barreja plebea en la seva doble genealogia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Per
paladejar el Rochefort, es necessita aprenentatge, perquè el Rochefort no
s’entrega així com així. A primera vista es presenta com un veritable producte
cristià, com a menjar d’un home que no llegeix més que el <i>Kempis</i>. Aquell
florit, aquells <i>animalúnculus</i>, ofereixen una visió de cementiri. I el <i>vulgus</i>
instintivament estén la ma rebutjant-lo.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">I a
fe que sembla un producte de primavera el Rochefort. És com una flor blanca
estriada de verd que la mà d’una noia hagués embolicat amb paper de plata. Però
l’estiu el fa fermentar i ha d’esperar a la tardor per tornar a posar a les taules
el seu <i>chic</i> agradable als sentits més epicuris. Perquè el Rochefort
necessita una decoració selecta; el petit tovalló amb serrells, el ganivet
minúscul, la copa de vidre florejat i la botella de vi noble; el bon vi, al
qual el Rochefort dona més bon gust!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Quan
els tastadors de vins van pels <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cellers,
es cuiden molt bé de provar abans el deliciós formatge, perquè el vi més dolent
amb ell es fa agradable. Quina gran llàstima que no tingui la mateixa virtut
amb certes literatures! Seria qüestió, amics, de menjar una mica de formatge
abans de llegir versos del senyor Bofill i Matas.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Eco escrit
per Andreu Nin el dia 1 d’octubre de 1911.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">És difícil
trobar escrits de Nin que parlin de la seva afició a la bona gastronomia.
Aquest ECO sobre els formatges de tardor n’és un dels que he anat trobant. Però
com podeu observar Nin no deixa passar la oportunitat, malgrat parlar de les
qualitats del Rochefort, de clavar una pulla al poeta contemporani Bofill i
Matas, més conegut com <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Guerau de Liost, al
qual Nin considerava un poeta mediocre i un representant del catalanisme més
conservador de La Lliga.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqdLYsKwX3mjq2M0EHpdhu5UCpe0gU5giMLgJfrOwXYHURWldyFCnsEoQQqEMIqxg8Cnq5tUoLSo8Z75UeQSkKrgbjIRi56NrV0ns903bQDvhyeaTJSwMLLMAZTzr9BMiQw3AqgIcSrja-f3EHzUxDVcrLPTQgZTgipNNpl0XvaxWrvx0cl493XygWGQ/s250/Guerau%20de%20Liost..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="250" data-original-width="183" height="373" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqdLYsKwX3mjq2M0EHpdhu5UCpe0gU5giMLgJfrOwXYHURWldyFCnsEoQQqEMIqxg8Cnq5tUoLSo8Z75UeQSkKrgbjIRi56NrV0ns903bQDvhyeaTJSwMLLMAZTzr9BMiQw3AqgIcSrja-f3EHzUxDVcrLPTQgZTgipNNpl0XvaxWrvx0cl493XygWGQ/w273-h373/Guerau%20de%20Liost..jpg" width="273" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;">El poeta Guerau de Liost</div><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-48909049306195982562023-04-02T07:47:00.000-07:002023-04-02T07:47:05.303-07:00L’OFICI DE REGAR CARRERS.<p><b>Tornem a la feina! </b></p><p><b>I per començar una cosa ben fresca. Aquest ECO que Andreu Nin escriu sobre una cosa, on hom no hi sabria trobar la noticia, ell sap convertir-la en un text agradable i divertit de llegir. La virtut de ser un bon comunicador.</b></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">De tots els oficis manuals, el que m'agradaria
més fer seria el de regar carrers,</span> places, jardins. Es una mena
d'ocupació que es presta a fer el mal com a fer el bé; a produir, deliberada
o inconscientment, coses lletges o boniques.<span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Figurem-ho, mireu. Jo surto del dipòsit municipal, amb la mànega al coll, arribo al</span> Passeig de Gracia, el company obre l'aixeta i jo amb el dit sobre del broc espero a que surti l'aigua. M'he llevat de mala tempera. En un banc veig, com dues</span> tórtores,
a un soldat i una criada, a un dependent i una modista, a un autor dramàtic
i una carnissera.<span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Crido:</span></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">-Ep!</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Ells fugen davant la mànega amenaçadora. Jo mullo tot el banc, i s'ha acabat</span> l’idil·li.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">S'asseuen en un altre? Els persegueixo a</span> l'altre, i a l'altre, a l'altre, a l'altre... no</span> hi ha idil·li.<span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">M'he llevat de bon humor en canvi. Aga</span>fo la mànega, veig a un mig senyor, de</span>
mitja edat, el qual s'ha llevat dematí i ha sortit de casa, on certament
no hi sobrarien les comoditats, llegint el seu diari, assegut sobre
un banc així mateix com els de l’idil·li.<span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">El crido:</span></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">-Psst!
Psst! Senyor, un moment, perdó.</span></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">I, amb tota cura, refresco tot el voltant</span> del banc; arruixo les soques dels plàtans,</span> àdhuc llenço un ruixim a les amples fulles dels mateixos.
En fi, que li deixo el seient sec com un carquinyoli i els voltants amb
una frescor humida, que ja podeu riures dels claustres de la
Catedral.<span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">L'home me mira agraït i torna a assabentar-se
de la salut del senyor Maura i de</span> a quant estan els valors de la borsa.<span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">I quan un vol fer una cosa lletja fa fang.</span></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Hi ha res més lleig en un passeig? Fora de llot dels estanys secs i d'altres innobles pastes, hi ha res més repugnant que aquest</span> fang tendre?</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Però, ah! quan vull fer belles coses!... jugant amb el dits i l'aigua, del broc de la</span>
mànega en surten palmeres, ventalls, desmais, cues de cavall, espirals líquids... i encara no es això lo bonic, bonic de venes.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Escolteu:</span></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Quan vull fer coses boniques, faig petits</span> arcs de Sant Martí, que son la cosa més</span> bella de cel i terra. Amb l'aigua feta polsim i un raig de sol n'hi
ha prou. No ho sabeu pas com son boniques aquelles coloraines, arribaria
a dir que tant o més que la cua d'un paó quan fa la roda.<span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p>
</p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;">I d'un paó se’n encanta la senyora Juno esposa del senyor Jové.</span></span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><br /></span></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><span style="font-size: x-small;"><i>ECO escrit per Andreu Nin el dia 4 de setembre de 1912</i></span></span></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><br /></span></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8lol7M4Ce9n_ucz-p9Grqw7Ycqqyrl5oGt7yrg6PcZBUnW6XuRJA4bD4grdeo3tAlJXODGd4ripYEWXfWRN57wnRNT_-o6zXYDHUII5kpHmemauqOfljmlPGQRa0P0rmXF-8kF2lwBKEh1KJgcS5Lhm8ZfUaU4Pm_fAeaCt4gGtoahatzfTEI9xTBbQ/s564/regant%20carrers.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="373" data-original-width="564" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8lol7M4Ce9n_ucz-p9Grqw7Ycqqyrl5oGt7yrg6PcZBUnW6XuRJA4bD4grdeo3tAlJXODGd4ripYEWXfWRN57wnRNT_-o6zXYDHUII5kpHmemauqOfljmlPGQRa0P0rmXF-8kF2lwBKEh1KJgcS5Lhm8ZfUaU4Pm_fAeaCt4gGtoahatzfTEI9xTBbQ/w435-h288/regant%20carrers.jpg" width="435" /></a></div><br /><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><br /></span><p></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><br /></span></span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><br /></span></span></p><p><i>Eco escrit per Andreu Nin el dia 4 de setembre de 1912</i></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-31921603076840819202023-03-15T12:47:00.000-07:002023-03-15T12:47:45.268-07:00FRANCESC FERRER GUÀRDIA.<p><span style="font-family: times; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQEFOG4iKQrSjKV5BtE1Rux9S1TSwJlJGPWMaOzapGtcJLJ4a1DfSp1tT3MGQP1b48nJZ8EhcqA5Ri2itOcZq5YsYK8hlGf1UWpYzEAlZMXqmzOAYFsaa3wAROl90ifWWM_yYOfsWRhkwsNC1pk_x58M-1YpCV7m3Hd5USOeQ5E4owrdp0VgdK78BYAw/s798/Francisco_Ferrer_Guardia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="798" data-original-width="500" height="454" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQEFOG4iKQrSjKV5BtE1Rux9S1TSwJlJGPWMaOzapGtcJLJ4a1DfSp1tT3MGQP1b48nJZ8EhcqA5Ri2itOcZq5YsYK8hlGf1UWpYzEAlZMXqmzOAYFsaa3wAROl90ifWWM_yYOfsWRhkwsNC1pk_x58M-1YpCV7m3Hd5USOeQ5E4owrdp0VgdK78BYAw/w285-h454/Francisco_Ferrer_Guardia.jpg" width="285" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: times; text-align: justify;">Ja ha acabat la discussió del procés
Ferrer.</span><span style="font-family: times; text-align: justify;"> Ja ha passat pel prisma de la veritat, la febrosa qüestió
que tenia commoguda l’Espanya, sortint-hi a relluir una passat d'esgarrifosa
lleugeresa. La raó s'ha imposat á la passió; enemics i partidaris d'en
Ferrer, o de les seves doctrines, l'han engrandit amb son temor els uns y amb </span><span style="font-family: times; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">sa </span><span style="font-family: times; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">defensa els altres.</span><span style="font-family: times; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"> Aquesta excitació i interès que en uns estava </span><span style="font-family: times; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">sobrerament explicada, en altres no es comprenia. Aquests son els enemics. Fan </span><span style="font-family: times; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">pensar que al afusellar-lo no ho varen fer convençuts de la</span><span style="font-family: times; text-align: justify;"> seva maldat?
No aplaudiren als jutges que van dictar la sentencia? Per què aquesta inquietud
al promoure’s en el Parlament espanyol el debat Ferrer, si tots estaven convençuts
de la seva culpabilitat en </span><span style="font-family: times; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: times; text-align: justify;">l'assumpte
perquè se l’afusellà? Potser es que havent coincidit aquesta qüestió amb
l’època en que la Iglesia catòlica commemora la passió y mort del martir del
Calvari es sentien Judes </span><span style="font-family: times; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: times; text-align: justify;">i els semblava
oir la veu d'Aquell que els hi deia: «De qué us han servit vint
sigles de civilització si encara us deixeu portar per la mateixa passió que us dictà </span><span style="font-family: times; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">la </span><span style="font-family: times; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">meva sentencia? </span><span style="font-family: times; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="font-family: times; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">On és la vostra condició </span><span style="font-family: times; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">d'homes cultes si al primer entrebanc ensopegueu caient al mig d'un fangueig de </span><span style="font-family: times; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">miserioses</span><span style="font-family: times; text-align: justify;"> passions?</span></span><p></p><p><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">Això </span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">potser els semblà sentir als enemics</span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;"> d'en Ferrer. Si no es així, per què </span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">tants seguicis d’angúnies y extremituds de por? Per què els</span><span style="text-align: justify;"> preocupà el
que no podia portar en lloc més que a la clarividència de la seva justícia? </span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">Quan </span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">nostra veu interior ens diu que hem obrat bé en qualsevol fet, no ens molesta, </span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">no, que</span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;"> surti a relluir, molt al contrari, com més es vegi més ens engrandirà </span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">als ull </span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">dels que ens jutgen. </span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">Jo</span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">no afirmaré si en Ferrer fou ó no innocent;</span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;"> si un negat ó un il·luminat. </span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">Altres més autoritzats ho han dit y ho diran. Tampoc diré si les</span><span style="text-align: justify;"> seves
doctrines son bones o dolentes, que no em considero amb prou intel·lectualitat
per analitzar idees que preocupen al mon pensador, però sí diré, que al
meu pensar, en Ferrer era un perjudici per certs elements anomenats d'ordre,
i que les seves doctrines no podien ser del tot dolentes des de el
moment en que foren vituperades, i encara ho són, pels mateixos elements.</span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;">En Ferrer ja no hi és. La Justicia el va matar; per lo que ha dit en La Cierva, instigat pels defensors de l’afusellat: per conviccions morals.</span> Aquestes
han sigut les proves més evidents. D’altres no en tingueren; els que condemnaren
á Jesucrist.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;">El poeta va cantar-ho: <i>que haya un cadáver más, qué importa al mundo?.</i> Un mort es una cosa, es cert, però una cosa com en Ferrer, que ha encarnat una idea, deixa rastre,</span> perquè les idees, un cop nascudes, difícilment s'esborren,
y, bones o dolentes, elles fructifiquen més o menys aviat.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;">Les de Jesús encara perduren; les den Ferrer no varen morir al fossar de Montjuic, i si al desitjar que el tribunal trobés culpabilitat per condemnar-lo, no anaven per l'home, sinó per les idees, que es recordin que l’opressió</span> dels
emperadors romans, va ser la que més ales va donar al cristianisme.</span><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<span style="white-space: pre-wrap;"></span><p align="right" style="margin: 0cm; text-align: right;"><span style="white-space: pre-wrap;"><b><span style="color: white; font-family: times; font-size: medium;">TOTHOEU.</span></b></span><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif;"><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></i><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Article escrit per Andreu
Nin al setmanari Baix Penedès el dia 15 d’abril de 1911.</span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ja hem posat altres posts on
Nin parla de la figura del pedagog, lliurepensador i anarquista Francesc Ferrer
Guàrdia i ben segur que en podrem posar algun més, però aquest, d’entre tots
els que he anat trobant, em sembla on, de manera magistral, Nin recull -dos
anys després de que fos afusellat- els efectes que tingué sobre la mala consciència
de la societat benestant catalana el haver convertit en un màrtir algú que no
deixaven de considerar un dels seus; i no, un “estripa sàrries” anarquista.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Una precisió històrica que
cal exposar. Ferrer va ser el fundador de l’Escola Moderna i Nin com a pedagog
combregava en quasi bé tots els principis platejats per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ferrer. Però Nin creia erronis dos del principis
d’aquesta corrent pedagògica. Un, quan deia que s’havia d’anorrear qualsevol principi
d’autoritat a l’escola... i l’altre, al dir que s’havia de cercar sempre la
igualtat entre el mestre i l’alumne... Crec que aquesta és la raó per la qual no
he trobat cap escrit de Nin on hi hagi una entrega total als postulats de l’Escola
Moderna fundada per Ferrer.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><b><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Nota de la redacció. Hom cerca poder fer
alguns dies de vacances i reordenar els molts escrits que vaig trobant de Nin.
És per això que us demano que no us estranyeu si estic alguns dies sense
publicar cap post. Mentre, podeu aprofitar per a repassar -que sempre va bé- els,
més de noranta, que ja hi ha posats en el blog.<o:p></o:p></span></i></b></p><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><b><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></i></b></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-34185123819061175662023-03-10T13:43:00.000-08:002023-03-10T13:43:49.924-08:00 SALUS POPULI SUPREMA LEX!<p> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><!--[if gte vml 1]><v:shapetype
id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t"
path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_1" o:spid="_x0000_s1026" type="#_x0000_t75"
href="relacio%20d'articles%20del%20palique.docx" style='position:absolute;
left:0;text-align:left;margin-left:453pt;margin-top:-40.4pt;width:29.95pt;
height:30.35pt;z-index:251659264;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:margin;mso-height-relative:margin' o:button="t">
<v:fill o:detectmouseclick="t"/>
<v:imagedata src="file:///C:/Users/Usuario/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png"
o:title=""/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="mso-ignore: vglayout; position: relative; z-index: 251659264;"><span style="height: 71px; left: 0px; left: 1079px; position: absolute; top: -83px; width: 70px;"><a href="file:///C:/Users/Usuario/Desktop/Tots%20els%20escrits%20als%20diaris%20sobre%20nin%20ordentas%20per%20dates/1914/relacio%20d'articles%20del%20palique.docx"><img border="0" height="41" src="file:///C:/Users/Usuario/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image002.png" v:shapes="Imagen_x0020_1" width="40" /></a></span></span><!--[endif]--></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La
alcaldía de Barcelona acaba de publicar un bando recordando a los vecinos de la
ciudad el deber que tienen de practicar las reglas más elementales de la
higiene. Este prudente bando de la Alcaldía es un padrón de la cosa pública.
Barcelona, la dulce y amable Barcelona, no brilla realmente por su amor a la
higiene. En esta misma sección hemos hablado más de una vez de la suciedad
típica de nuestra querida ciudad; hemos pintado el cuadro que ofrecen algunas
calles céntricas, tan hediondas, tan repugnantes como los aduares marroquíes, y
nuestros ediles<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han continuado tan frescos, pensando
alegremente en invertir millones en la celebración de un gran certamen de
industrias fantásticas, para que los extranjeros que vengan con tal motivo a
visitarnos se convenzan de que esta ciudad es una de las más desdichadas del planeta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Leyendo ayer el prudente bando de la Alcaldía
veíamos pasar los carros que reparten carne a los mercados y establecimientos
donde ésta se expende;<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>esos carros no
debe haberlos visto nunca el señor alcalde Boladeres; si los hubiese visto los
habría mandado retirar inmediatamente. Tampoco debe haber visto esas calles del
bario de Atarazanas, donde la falta de limpieza rebasa el límite de toda
fantasía. Para los vecinos de este y de otros barrios de la capital, la calle
es una especie de estercolero donde se pueden arrojar impunemente las aguas
sucias, las verduras, los trapos viejos, los despojos de todas las clases;
estos vecinos, faltos de educación civil, estos infelices que no se lavan
nunca, que no se bañan, que huelen mal y viven tranquilos en montones de
inmundicia, debían ser vigilados asiduamente. Ante el peligro de una epidemia,
todas las medidas , por rigurosas que sean deben aceptarse, si van encaminadas
a evitar el mal o a impedir su funesta propagación. ¿Es que no existe en
Barcelona una Comisión de Higiene? Si existe ¿Por qué no se dedica a visitar
los barrios donde se albergan esas pobres gentes que no disfrutan de ningún
beneficio de los que gozan los privilegiados de la fortuna? ¿Es que no saben
nuestras autoridades que hay centenares, miles de casas en Barcelona donde
viven familias muy numerosas hacinadas como bestias de las que se conducen al
matadero? ¿Es que no piensan en el peligro de que la epidemia que nos amenaza
entre en esos tugurios, en esas habitaciones pequeñas, si luz, sin ventilación,
sin condiciones higiénicas de ninguna especie? Se nos dirá que el ayuntamiento
no dispone de recursos para remediar un mal tan grande; pero el Ayuntamiento,
si no puede remediar este mal, no debió bajo ningún pretexto agravarlo al
iniciar reformas que no se practican bajo un plan ordenado y lógico. Cuando se
comenzaron a demoler centenares de casas donde vivían familias pobres, los
ediles reformistas, por muy rudimentaria que sea su inteligencia, debieron
pensar que esos desgraciados a quienes el juez les enviaba la inapelable orden
de desahucio, tendrían que refugiarse en alguna parte; debieron suponer que no
iban a dormir en mitad del arroyo.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">“¡Hay
que derribar las casas viejas! ¡Hay que destruir esas calles estrechas y
sucias! -dirán esos ediles. – Ustedes mismos lo aconsejan.” Sí, señor; hay que
derribarlas; pero es preciso construir inmediatamente otras para que sustituyan
a esas que derriban; es necesario hacer barriadas obreras; dedicar todo el
dinero que se despilfarra inútilmente a esta necesidad; que es sin duda la más
necesaria, la más imprescindible de todas; sin pensar en certámenes ni
fanfarronerías ridículas cuando se desatienden obligaciones de esta naturaleza.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">“Salus
populi suprema lex”<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Article escrit per Andreu Nin de dia 31 d’octubre de 1914.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">La maduresa periodística de Nin es va mostrant cada cop
més. Serà en aquests articles de la secció que escrivia a <i>La Publicidad,</i>
anomenada “Palique”, on trobarem veritables joies periodístiques com la que
avui podeu llegir. Hom pot trobar en escrits com aquest tots els elements que defineixen
un magnífic article... amb la virtut afegida de que el temps passat no el fa
passar de moda!<o:p></o:p></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5pxLE41UfjEtaKYoQg15wMOksd1_0j3LEgIeXz6RqfrJJjCH3gnQ8J6iMQ6mY3IR4Cd50dB4h-nRBH-gHJGIQTzQ2Ntib_f9HrnrKKkfPALGP1Pc3hmKyH73ifGIVOOK28YxWvPRoCrFgk1shtz8jZ7Sio2_vP_4Ekf44boGEzjWDAj8TZopMj92vMg/s2048/somorrostro%20barraques.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1369" data-original-width="2048" height="331" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5pxLE41UfjEtaKYoQg15wMOksd1_0j3LEgIeXz6RqfrJJjCH3gnQ8J6iMQ6mY3IR4Cd50dB4h-nRBH-gHJGIQTzQ2Ntib_f9HrnrKKkfPALGP1Pc3hmKyH73ifGIVOOK28YxWvPRoCrFgk1shtz8jZ7Sio2_vP_4Ekf44boGEzjWDAj8TZopMj92vMg/w495-h331/somorrostro%20barraques.jpg" width="495" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">Barraques del Somorrostro de Barcelona a principis dels anys vint.</p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-23180664180323419582023-03-08T08:26:00.001-08:002023-03-08T08:30:36.718-08:00EL BISBE VIDU.<p> </p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span lang="CA">L</span>’escena de
l’arribada del nou Bisbe a Barcelona. L'estació plena d'autoritats
i d'homes i dones de la “elite”. Fora, beates i curiosos i algun
trinxeraire. Nosaltres ens quedem amb la democràcia, sofrint empentes i
escoltant pintoresques observacions.<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">Un gran aplaudiment sona a l'andana, se senten<span style="color: #f3f3f3;"> </span>unes veus de:</span></span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium; white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">-Visca el senyor bisbe!</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">La policia fa pas; precedit per uns urbans apareix el pastor, tot vestit de morat,</span> lluint sobre el ventrell el fulgurant pecto</span>ral.<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">Diu una beata:</span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">-Veu com allò de que és viudo, era</span> cosa dels maçons?</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">-I per què, dona?</span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">-Si no porta dol, ànima de Déu, si</span> no porta dol!</span>...<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA" style="font-family: times; font-size: medium;"><o:p> </o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span lang="CA">Parlant de la
viudetat del nou senyor bisbe ens explicaren una xiroia</span> anècdota d'un
altre capellà viudo, el tant conegut doctor V, un capellà ple de simpatia,
de saviesa I de virtuts.<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">El doctor V, no en tenia pas un sol,</span> sinó varis de fills i que ja eren grans</span>, fins casadors, quan ell va fer-se
clergue. <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">Un d'aquests plançons s'estava devotament </span>en un dels nostres temples esperant</span> la celebració del Sant Sacrifici quan
se li acosta una beata enfarinada:<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">-Dispensi jove. Que sap qui és que</span> diu la missa?</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">-El papa.</span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">-I ara? Heretge! El Papa és presoner</span> a Roma.</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">-Vull dir, el meu pare.</span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">-Què diu, poca vergonya, més que</span> poca vergonya!</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">Llençant aquestes paraulades, la beata es dirigí a la sagristia a exclamar-se. L'escolà major donà la raó al devot i aleshores</span> la senyora Tuies sortí de la Iglesia rondinant:</span> </span></p><p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span lang="CA" style="white-space: pre-wrap;">-No, no i no! Ja s'ha tancat per a m</span><span style="white-space: pre-wrap;">i aquesta </span><span style="white-space: pre-wrap;">parròquia!</span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><span lang="CA">Diu que entre els ultramuntans d'avui, </span>passa alguna cosa molt semblant amb</span> motiu del nomenament del doctor Reig.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: times; font-size: medium;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: times;"><span style="font-size: medium;">ECO escrit per Andreu Nin el dia 29 de març de 1914.</span><o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: times; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: times; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: times; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">El 28 de març de 1914 va ser nomenat bisbe de Barcelona
monsenyor Enric Reig i Casanova. La particularitat d’aquest prelat valencià era
que va iniciar la carrera eclesiàstica després d’enviudar de la seva dona l’any
1885 per causa de l’epidèmia de còlera. Hom pot imaginar-se que la situació de
viudetat del senyor bisbe va donar cabuda a tot tipus de comentaris. Nin com a
bon cronista va aprofitar l'ocasió del seu nomenament, per deixar-nos una
crònica plena de sentit de l’humor, fins el punt que un no sap si el que Andreu
Nin escriu és una crònica o un acudit!<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbGxWxTFqGKkvAALHvcxDpiP-R0kyOphah1j5kk-i5hE3ETBxgK3Dfs7oFuD8CJTTNy3h587a5aY5TCX8y4FRXNEg3I5oYMRKRdP-whSC3-45eeNjKKv40w3WJ05j86EwqDJ0ActuHGnZwFLF-jyFMPBsYF_wfVKBoNLJuLJEa8VlgGhsC-7H6YMuYHg/s640/Bisbe%20Viudo..jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: times;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="440" height="557" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbGxWxTFqGKkvAALHvcxDpiP-R0kyOphah1j5kk-i5hE3ETBxgK3Dfs7oFuD8CJTTNy3h587a5aY5TCX8y4FRXNEg3I5oYMRKRdP-whSC3-45eeNjKKv40w3WJ05j86EwqDJ0ActuHGnZwFLF-jyFMPBsYF_wfVKBoNLJuLJEa8VlgGhsC-7H6YMuYHg/w383-h557/Bisbe%20Viudo..jpg" width="383" /></span></a></div><span style="font-family: times;"><br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-family: times;">El bisbe Enric Reig Casanova.</span></div><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-59651894227925810882023-03-07T08:20:00.000-08:002023-03-07T08:20:09.163-08:00EL CONGRÉS EUCARÍSTIC.<p> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Ahir
caigueren sobre Barcelona els congressistes eucarístics. Quants eren? En una
comèdia castellana, un estudiant desaprensiu declara al seu pare, que
l’examina, que els concilis foren tants que no podien contar-se. Amb els
congressistes arribats passa el mateix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Es
veu que el catolicisme es igual en la vida com en les comèdies. N’hi ha que
diuen que ascendien a tres mil. Lo cert és que les fondes estan plenes i que
ahir Barcelona tenia aparences vigatanes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Els
sacerdots es dedicaren a recórrer la ciutat. Fins anaren a les atraccions del
Parc. Al vespre quatre o cinc cotxes, plens de capellans, contemplaven les
parets ennegrides del convent dels escolapis. Després de contemplació, tan
edificant per aquelles ànimes, que veien com encara es possible patir per la fe
de Crist, alguns sacerdots obriren els seus breviaris, i mentre trotava de
manera desapacible el cotxe, resaren, és de suposar, pels pecadors que
cregueren purificar la terra, cremant cases religioses.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Quan
es torna d’un Congrés Eucarístic com el de Madrid, que segurament haurà deixat
en els congressistes la visió d’una Espanya on, d’existir un Guillem II,
seguiria l’exemple de la vida de Felip II, no resulta gaire correcte donar als
congressistes com espectacle de comiat, l’espectacle de Barcelona amb quaranta
convents, on encara es contemplen les taques negres de les flames heretges.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA">ECO escrit per Andreu Nin el dia 3 de juliol de 1911.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA">Amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic de l’any 1911, sembla
ser que els seus participants van dedicar-se a aprofitar els dies que tenien
lliures a fer turisme religiós. La Barcelona d’aquells moments devia semblar-se
a la actual, amb el <i>Mobile World Congress</i>, però, substituint els
orientals de la maleteta amb l’ordinador per capellans amb sotana i bonet. La
referència a Vic, Nin la fa perquè, en aquell moment, era la ciutat catalana
amb més seminaristes per càpita. Barcelona terra de contrastos; va passar de la
crema de les esglésies el 1909, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb la Setmana
Tràgica, a rebre congressistes eucarístics el 1911.<o:p></o:p></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5Nop7EJHqd1EQe092Mc97nsl8zshDO4Cv2Ro5G3VxWJX7kRlbqj0Hew10beE9N3-aa-aDmp2_yFyLqZ9jI8_AWB7fG76Ho8-dMWCtQNfgn3n566SKA4X3U4bT-wu4N2S2HvGZ_bMGRh6xgofwjC6inRVhFoeUSlQVvQB4aMv0pdI9TE1bdqOWqooQLQ/s396/congreso%20eucaristico.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="264" data-original-width="396" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5Nop7EJHqd1EQe092Mc97nsl8zshDO4Cv2Ro5G3VxWJX7kRlbqj0Hew10beE9N3-aa-aDmp2_yFyLqZ9jI8_AWB7fG76Ho8-dMWCtQNfgn3n566SKA4X3U4bT-wu4N2S2HvGZ_bMGRh6xgofwjC6inRVhFoeUSlQVvQB4aMv0pdI9TE1bdqOWqooQLQ/w474-h315/congreso%20eucaristico.jpg" width="474" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-70541209501036564472023-03-06T03:09:00.000-08:002023-03-06T03:09:54.589-08:00LES POCESSONS DE SETMANA SANTA.<p><span style="text-align: justify;">Literàriament
, això de les professons de Setmana Santa, és un llarg tema per divagacions
sobre el culte de la mort. Alguns escriptors com en Verehaeren i en Barres,
deixant per altres l’Espanya àrab, recolliren les visions tràgiques de
l’Espanya cristiana, i amb els Cristos negres i sagnants, les Doloroses, els
penitents, els cants religiosos, totes les reminiscències del Calvari, i tot el
sentiment catòlic turmentat i turmentador, a lo Felip II, formaren uns quadres
espanyols que tenien tota la negror del mantell de la Verge del Dolors. Però
aquestes professons tràgiques eren a Toledo, l’ascètic i l’històric; eren en
les ermites basques i navarres, on encara les multituds s’arrosseguen darrera
les imatges amb tremolors mil·lenaris; eren a l’Andalusia ardent i
supersticiosa, on al pas del sepulcre de Jesús davant de la presó, els
empresonats agafats a les reixes li canten “saetas”, que després repeteixen,
per tots els carrers, agenollats davant dels “pasos” i amb els braços estesos,
la mare que te el fill a presidi, un malalt incurable, un fanàtic i un que
sofreix d’amor, de misèria o de cansament de viure.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">El
dolor cristià, està ben arrelat a Espanya. Però el Centre Excursionista de
Catalunya, que aquest any ha anat a veure la professó de Terrassa, no presenciarà
cap espectacle de misticisme truculent, sinó un seguici tradicional i
pintoresc, ple d’interès per una pel·lícula cinematogràfica. Les professons de
Setmana Santa a Catalunya, son professons de Festa Major, una passada que
organitzen els capellans per distreure una nit al poble. Com més tètrica es la
professó, més gràcia ens fa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">I
de professons aprofitables, n’hi ha a Terrassa, a Sitges, a Lleida, a Prat de
Llusanés, a Calella. Totes amb armats i hebreus, amb Cristos vells i uns
senyors que canten “misereres” i uns fagots que sonen terriblement, com la
trompa del Judici Final. A Verges, fins treuen calaveres i arrosseguen cadenes
i porten cendra. L’Atracció de Forasters, hauria d’acreditar aquestes
professons, organitzant viatges, i si no ho fa ella, siguem nosaltres els
propagandistes. Pels esperits cultes aquestes festes serien un motiu més
d’espiritualitat i d’escepticisme, i acabaríem per acostumar a la gent, veure
els fanatismes religiosos com un festiu curiós en una agradable nit de
primavera.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA">ECO escrit per Andreu Nin el dia 15 d’abril de 1911.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA">Es prou conegut l’anticlericalisme de Nin , les arrels del qual, potser
cal buscar-les en la influència negativa que van tenir en ell els “hermanos carmelites”
de la seva primera escola. Malgrat tot, en els seus escrits trobem <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>molts cops referències a temes religiosos que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ell coneix perfectament i que molts cops utilitza
de manera irònica -o sense cap ironia- per a ridiculitzar i criticar les contradiccions
que sorgeixen entre el sentiment religiós i la seva praxis. Aquest es un primer
escrit, de tota una sèrie que aniré publicant sobre aquest tema, on podem
observar que fins i tot en les processons, els catalans, ens diferenciem de la
resta d’Espanya.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKfNtTKDKRW1dx7dCPWLXxRjJZ77sc-XhDpkRR5yHOqQg1pdzQXeIdhQtqV2FfcVCTBi8m6ugD5crg8f3IfUr0fzr3elQbYu9TCtEInsPYdgUOHm3vCPVyLSjnVDGgzDhFHKIoshxdaIWMWwdRaa_U216avtBnd5dmNJljkkNHpWkQce3qhUX2hV4QJg/s1145/Danza_de_la_Muerte_de_Verges.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="979" data-original-width="1145" height="467" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKfNtTKDKRW1dx7dCPWLXxRjJZ77sc-XhDpkRR5yHOqQg1pdzQXeIdhQtqV2FfcVCTBi8m6ugD5crg8f3IfUr0fzr3elQbYu9TCtEInsPYdgUOHm3vCPVyLSjnVDGgzDhFHKIoshxdaIWMWwdRaa_U216avtBnd5dmNJljkkNHpWkQce3qhUX2hV4QJg/w546-h467/Danza_de_la_Muerte_de_Verges.jpg" width="546" /></a></div><br /><div style="text-align: center;">La Dansa de la mort de Verges.</div><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-28618385918085602902023-03-02T01:36:00.000-08:002023-03-02T01:36:29.005-08:00ALBANO ROSSELL.<p> <span style="text-align: justify;">Quantes
vegades en la premsa obrera i radicalíssima havia aparegut la firma d’Albano
Rossell! Tots els iniciats en els moviments obrers i racionalistes sabien que a
Sabadell existia en Rossell, i amb ell una ploma, una voluntat, una mà
fraternal, una solidaritat a l’hora de la lluita, del dolor i de la persecució.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">En
Rossell, com molts, abandonà els sentimentalismes llibertaris per tocar de peus
a terra i influir en la vida que l’envoltava, en la vida tangible, immediata,
amarga, si es vol, però forta, com totes les realitats que bateguen per la sang
que porten. Aleshores en Rossell fundà una escola on s’ensenyava als nois en
català, on la doctrina no hi tenia entrada, però tampoc els rojos sectarismes.
Els nens i nenes cantaven les cançons dels nostres orfeons i s’ensenyava el
francès, l’esperanto i el castellà com a idiomes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Però
el 1909, quan la repressió, li tancaren l’escola i el perseguiren. En quan “La
Veu” escrivia aquella secció innoble titulada: “La fugida de la xusma” En
Rossell se’n va anar a Montevideo. I ara, al cap de dos anys, ens arriben
noticies seves; està empleat en el Ministeri d’Instrucció Pública de l’Uruguai
i a l’Ateneu de Montevideo dona un cicle de conferències sobre l’Educació. “La
Razón”, “El Día”, “La tribuna”, tots els grans diaris, tant els blancs com els
vermells, dediquen grans elogis a aquestes conferències, havent algun d’ells
publicat la ressenya d’una de les conferències en doble columna.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Es
veu que entre la “xusma” que en Maura expulsava i era escopida per “La Veu”, hi
havia bona fusta catalana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA">ECO escrit per Andreu Nin el dia 6 d’octubre de 1911.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA">Una de les feines que va proposar-se Andreu Nin des de la seva activitat
periodística, va ser la de reivindicar a aquells personatges destacats a
Catalunya que havien patit la repressió del govern espanyol dirigit per Antonio
Maura i que va produir-se arran dels fets de la setmana tràgica. Un dels personatges
que, ben segur, Nin admirava era Albano Rossell; el pedagog sabadellenc <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que hom pot considerar el pare de la Naturopatia
i tanmateix de les pràctiques naturistes integrals i llibertaries que han de
portar-nos a viure en un món més feliç. Va viure molt de temps exiliat a l'Uruguai, però mai va perdre el contacte amb Catalunya.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb96Xlgw_GYPtKqbZB1uo5Ho-u9sSuJOfmVMFXf4XMIlfAi5X42IndX9zUQPWSeyTtabrq77bDohmh0rzuAhKVAozM47QVWTpOGYrjF3M3ma7NlExEyacXxF0BCjcZh76_cnr3n4irKLHNxNlCnqNT5Z5F1VetR6iD25ud1LfGl_BsD4BJPqTjknTPUA/s385/Albano_Rosell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="385" data-original-width="211" height="510" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb96Xlgw_GYPtKqbZB1uo5Ho-u9sSuJOfmVMFXf4XMIlfAi5X42IndX9zUQPWSeyTtabrq77bDohmh0rzuAhKVAozM47QVWTpOGYrjF3M3ma7NlExEyacXxF0BCjcZh76_cnr3n4irKLHNxNlCnqNT5Z5F1VetR6iD25ud1LfGl_BsD4BJPqTjknTPUA/w279-h510/Albano_Rosell.jpg" width="279" /></a></div><br /><div style="text-align: center;">Una de les poques imatges que es conserven d'Albano Rossell.</div><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-30223640973543215352023-02-28T13:57:00.001-08:002023-02-28T13:58:55.129-08:00ANDREU NIN PARLANT DE PAU CASALS.<p> <b style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Fa pocs dies reproduíem un article
de Nin parlant del seu admirat Àngel Guimerà. Ara toca fer-ho de l’altre vendrellenc
amb projecció universal que ell també admirà. Ho farem amb textos trets de diferents
llocs. El primer d’ells ens parla d’un Nin que tenia 13 anys i ja va participar
en una festa a Sant Salvador on Casals i Benvingut Socies van fer també un concert.
El segon son unes declaracions que ve fer a Domènec de Bellmunt un cop retornat
a Barcelona. El tercer és un ECO dels molts que va escriure Nin dedicat al
mestre i publicat a la revista Vida del Vendrell. El quart es un altre ECO del
Poble Català on Nin ens parla del primer matrimoni de Pau Casals.</span></b></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Book Antiqua",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><span style="color: white;">1.)<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;">La vetllada del
diumenge, á més de musical, fou també literària, però en sentit festiu y
humorístic, simulant-se uns Jocs Florals amb reina de la festa i tol, que fou
la ermosa senyoreta María Ribas, y v verificar-se en els baixos de casa
Raventós, adornats </span></span><span style="color: white; font-family: "Book Antiqua", serif;">amb molt gust,
abundant-hi les flors y</span><span style="color: white; font-family: "Book Antiqua", serif; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="color: white; font-family: "Book Antiqua", serif;">el ramatge, sens
faltar-hi els colors de la bandera catalana, y en quin arranjament hi posaren
sas mans las senyores y senyoretes de la colònia que estiueja á la platja, lo
que vol dir que eI bon gust hi presidiria.</span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;">Llegiren treballs literaris, tots humorístics, de diferents autors, en</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;"> Jaume Serra, Manel Romeu, R. Ramon, <b>Andreu
Nin</b> y Jaume Socías, <b>que feren las delícies de la nombrosa concurrència,
que sovint esclatava en franques riallades.</b></span><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;">En Casals</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;">, amb son
inimitable violoncel lo acompanyat al piano pel distingit compositor en <b>Benvingut
Socías</b>, altra notabilitat vendrellenca, executa las següents composicions:
«Variacions sifòniques» de Boëllmann; «En el bosch», de Dvorak, y «Tarantela»
de Klengel...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: white;">Escrit el dia 08/09/1906</span><o:p></o:p></span></i></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Book Antiqua",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p> </o:p></span></i></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Book Antiqua",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><span style="color: white;">2.)<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;">... La meva
família tenia</span> una gran intimitat amb la família de Pau Casals. Intimitat
familiar de molts anys i afinitat de sentiments i aficions. El pare d'En Casals
també era músic: era l'organista del Vendrell. A can Casals hi
venien notabilitats artístiques de tot el món, i sovint s'hi donaven
audicions de bona música. De petit, doncs, vaig educar-me musicalment,
habituant-me a sentir música clàssica. Pau Casals m'estimava molt i coneixia
les meves il·lusions infantils d'escapar-me del Vendrell.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><span style="color: white;">Us explicaré una
anècdota que va impressionar-me molt. Una de les vegades que Pau Casals va
venir al Vendrell amb la seva primera muller, que era una gran concertista
portuguesa, va preguntar-me amb cara de gran sorpresa:<o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><span style="color: white;">-Però encara ets aquí,
tu?...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: white;">Escrit el
setembre de 1933<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><o:p><span style="color: white;"> </span></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua", serif;"><o:p><span style="color: white;"> </span></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; mso-ansi-language: CA;"><span style="color: white;">3.)</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Pau Casals, l’inimitable violoncel·lista vendrellenc, ha
estat uns dies entre nosaltres. Ha volgut deixar l’encarcarada oficiositat que
porta en si la relació d’un artista de fama universal amb el gran món. els dies
tèrbols i boirosos del nord, per passar plàcidament la diada de Nadal rodejat
de la seva família, a la finca que posseeix a la nostra platja de Sant
Salvador. En Casals, que és un artista i un poeta, ha marxat encisat a
reprendre les seves “tournées” artístiques; ha marxat encisat de la deliciosa
temperatura, de la dolça platja de Sant Salvador, d’aquell cel blau bellíssim i
transparent, d’aquell sol roent, l’esplendorosa claror del qual no es veu
enterbolida ni per un núvol, de la suau harmonia de l’udolar remorejant de la
mar Mediterrània...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Allà en els països freds, de dies grisos i malencònics,
el màgic violoncel d’en Pau Casals ressonarà en sublims melodies, traduint amb
tota la intensitat amb què sent l’ànima del gran artista la bellesa i
l’harmonia de les nostres terres meridionals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Escrit el dia 01/12/1914<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">4.)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">… Un gran rodamon i un gran artista, en Pau Casals, ha
contret matrimoni amb la senyoreta Susan Metcalfe, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">La cerimònia tingué lloc a Ne Rochelle, New York, i a
aquestes hores és de suposar que el sublim “virtuós” del violoncel, en el seu
actual “concert d’amor”, el més meravellós dels concerts en que haurà pres part,
estarà més inspirat que mai.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">No cal dir que li adrecem la més amical enhorabona…<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Escrit el dia 27/04/1914<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></i></p><p class="MsoNormal"><i></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWrNrU-SCRfBT781F7R0imO-oXjaHjVSZrf39hvrRvCQbGz8Ra9rSR8ZUDZ7LMGN2pqUFIU7EQbLJr26cX3EnTqKl4l-Mr1gf_Sa5Wyqk6USi_IEbjqG_liOKe9I0FICRGH41HIHFm__bHbeVimS5QpzVC5fjaPyrYDI8FbtLHnMESTrLZLiU4grp47w/s4209/Pablocasals.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4209" data-original-width="2632" height="518" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWrNrU-SCRfBT781F7R0imO-oXjaHjVSZrf39hvrRvCQbGz8Ra9rSR8ZUDZ7LMGN2pqUFIU7EQbLJr26cX3EnTqKl4l-Mr1gf_Sa5Wyqk6USi_IEbjqG_liOKe9I0FICRGH41HIHFm__bHbeVimS5QpzVC5fjaPyrYDI8FbtLHnMESTrLZLiU4grp47w/w324-h518/Pablocasals.jpg" width="324" /></a></i></div><i><br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></i><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-77342325101057353782023-02-27T08:18:00.000-08:002023-02-27T08:18:03.897-08:00TEMPS D'HIVERN.<p> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua", serif; font-size: 12pt;">Pluja
del nord la d’ahir, fina i monorítmica. La gent passa de pressa, el fum de les
xemeneies es més blavenc, l’aigua, al rebotar en el carrer, aixeca un reflex
gris d’acer, que a la nit es torna, meitat per meitat, purpuri i morat, i pel
cel i les cases enllà dels carrers, un estor gris dona poesia i dona tristesa,
la tristesa endolcida dels vespres hivernencs. Es una gran llàstima que en els cafès-restaurants,
l’únic refugi en aquestes diades melancòliques, no toquin les orquestres i els
pianos, tot lo delicadament possible, música de Schumann.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La
neu que va aparèixer al Tibidabo va trencar la monotonia del dia. Era una neu
molt ben col·locada, que semblava posada per la Societat d’Atracció de
Forasters. Però va ser massa prudent, massa decorativa la neu, restant al cim
de la muntanya i abandonant la ciutat a la pluja.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">I no
queda ni el consol de mirar, darrera dels vidres, a les dones. Les faldilles
travades no serveixen per a ser aixecades amb aquell gest admirable, barreja de
virtut i de picardia, que constituïa l’am d’un honest matrimoni o d’un pecat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">ECO
escrit per Andreu Nin el dia 15 de gener de 1911.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Hi
ha dies que es fa molt fàcil triar l’escrit apropiat de la jornada. El d’avui
crec que no podia ser més apropiat.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCM9YzPuwos5LlvaOOKNdj5vNDLXUvKGZI1mLK8wshjXzLjzwZ5JouNxyGeH-QLAghJvXWtp16wUg5SR4VXTlo23QG1YzsLP0YKbDKgQC8WKf65UenbXIxzYm9YPp_1aHYz1TRxzJapOIHZWvTkTMUfAVHoaBiZ9Zo-297tO_Dh-CH0dpJ0CqMjhByWA/s1920/nevada-collserola-2023-barcelona-neu-270223.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" height="353" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCM9YzPuwos5LlvaOOKNdj5vNDLXUvKGZI1mLK8wshjXzLjzwZ5JouNxyGeH-QLAghJvXWtp16wUg5SR4VXTlo23QG1YzsLP0YKbDKgQC8WKf65UenbXIxzYm9YPp_1aHYz1TRxzJapOIHZWvTkTMUfAVHoaBiZ9Zo-297tO_Dh-CH0dpJ0CqMjhByWA/w626-h353/nevada-collserola-2023-barcelona-neu-270223.jpg" width="626" /></a></b></div><b><br /><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></b><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-88291175993291919172023-02-25T13:47:00.003-08:002023-02-25T13:49:15.228-08:00ELS AIGUATS DE SANT MIQUEL.<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Espero
que de tant en tant em sigui permès una mica de localisme. Avui us deixo amb el
magnífic reportatge que Andreu Nin va fer com a redactor del Poble Català sobre els aiguats de 1913. Es llarg, però, no deixa de ser un veritable document històric.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Cap
al Vendrell<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Les informacions
publicades per la premsa i les noves vagues i confoses arribades del Vendrell,
semblaven deixar entreveure que la simpàtica vila vendrellenca ha sigut una de
les més greument castigades pels recents temporals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">A fí de
convence’ns de la magnitud del desastre, abans d’ahir dimecres, a les 9 el matí
agafàrem el tren lleuger al baixador del Passeig de Gràcia, decidits a
encaminar-nos al Vendrell. Des del tren, a mida que anem avançant, podem
contemplar els efectes dels temporals. El Pla del Llobregat, a conseqüència de
la crescuda del riu, està encara tot inundat. Les vinyes i les hortes ofereixen
un aspecte desconsolador. A Molins de Rei i a Castellbisbal, les vinyes i els
camps estan encara coberts per una capa d’aigua de més de dos pams.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Prop de
les dotze arribem a l’Arbós. El tren no podia passar d’aquesta estació, puig la
rierada va inutilitzar la via en una extensió de més d’un centenar de metres. A
l’estació, un bon amic ens ofereix una tartana per anar fins al Vendrell. El
nostre company ens parla encara amb emoció dels incidents ocasionats pels
temporals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">“Difícilment
-ens diu- podrà el Vendrell rescabalar-se dels immensos perjudicis que acaba de
sofrir. Ni els més vells recorden un temporal de la magnitud del que va assotar
al Vendrell el dilluns passat. Es parla encara amb horror, e la rierada de
Santa Tecla que va ocórrer fa uns quaranta anys; però no té punt de comparació
amb l’aiguat que acaba de sembrar la desolació al Vendrell”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Encara
ens diu més coses el nostre amic; però ja tindrem ocasió d’explicar-les als
nostres lectors en aquesta mateixa crònica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">A banda
i banda de la carretera contemplem les vinyes convertides en llacs immensos,
als arbres arrancats de soca i arrel, els marges i les parets enrunats. Albirem
ja el Vendrell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">“-Anirem
a una fonda -diu un companys de viatge, dirigint-se a un altre- on tindràs
ocasió de gustar les excel·lències d’un dinar admirablement servit i la
suggestiva bellesa i l’encisadora amabilitat d‘una noia xamosa i alegroia que
ens servirà la taula.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">El tartaner
fa una mitja rialla, barreja de tristesa i d’ironia: -Renuncieu als vostres
propòsits. De la fonda no en resta gairebé res. Tot s’ho va emportar l’aigua.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">A tres
quarts d’una entrem a la població. Els amics ens allarguen els braços i
nosaltres, que tenim al Vendrell fondes i arraigades amistats, correm àvidament
en cerca de noves.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">La
inundació.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">El
dilluns a dos quarts de set de la tarda va caure damunt del Vendrell una pluja torrencial,
que per allà les set va esdevenir espaordidora tempesta de trons i llamps i
pedra. La pluja va durar fins a les nou. De sobte, inesperadament, els veïns de
l’extrem del carrer del Doctor Robert, a tocar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb l’encreuament de la carretera de Calafell
i la de Barcelona, veieren amb la natural sorpresa, que l’aigua arribava al cap
de les cases. S’havia desbordat el “Torrent del Lluc” i una immensa mola
d’aigua baixava carrer avall.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">La
inundació sobtà a tothom per lo inesperada. Ben prompte l’aigua <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va envair els carrers del Dr. Robert, Nord,
Estrella, Jaume Ramón, Zurbano i Passeig del 4 de Març i de Castelar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">A
l’altre extrem de la població es desbordava el “Torrent de la Bisbal”, inundant
els carrers Major, Nou i el barri de França.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Les
informacions publicades aquests dies per la premsa ens relleven de fer una completa
ressenya els incidents ocorreguts, limitant-nos a dir allò que és encara
desconegut els nostres lectors.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">El
pànic que es produí fou enorme. La gent corria adelerada d’una banda a l’altra;
els uns fugint, com podien de casa seva, els altres corrent a auxiliar als que
donaven crits desesperats d’auxili.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">En el
carrer el Dr. Robert, que es amplíssim, l’aigua baixava furiosa i amenaçadora,
arribant a una alçada de més d’un metre. L’aigua envaí<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el cafè del Comerç situat en l’esmentat
carrer. El seu propietari Anton Vidal, la seva esposa i els seus fills, es
salvaren d’una mort segura. Quan veieren que l’aigua entrava avassalladora en
el cafè, cercaren refugi dalt del billar; però prompte veieren <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb terror que el billar perdia estabilitat i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que l’aigua se l’empotava lo mateix que les
taules i cadires de l’establiment. Aleshores es decidiren a sortir al carrer,
lo qual aconseguiren després de passar no pocs perills. Per fi, aconseguiren el
seu objectiu, però la corrent amenaçava emportar-se’ls i aleshores, agafant-se
per portes i reixes pogueren entrar en una casa, exhaustes u anguniosos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Les
pèrdues sofertes pel senyor Vidal són incalculables. L’aigua arrasà el mobiliari
i els utensilis del cafè, emportant-se-li a demés sucre i cafè, el valor de
quals mercaderies no baixa de dos mil pessetes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">En el
carrer de l’Estrella, el més castigat per la inundació, a dintre les cases
l’aigua arribà a una alçaria de dos metres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">L’incendi.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Una
complicació inesperada vingué a agreujar el conflicte. Quan el pànic era més
enorme i l’aigua, fent un espantós terratrèmol, anava inundant-ho tot, del
magatzem de grans que don Josep Figueras posseïa al carrer Dr. Robert, el
veïnat veié que en sortia una gran flamarada.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Els moradors de la casa havien fugit precipitadament per a salvar-se de
l’aigua, però cometent la imprudència de deixar encès el llum del menjador. Com
que al magatzem hi havia bidons de carbur de calci, al entrar-hi l’aigua es
produí acetilè, que s’inflamà, propagant-se l’incendi per tota la casa. El foc
prengué prompte proporcions aterradores.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">El
moment era emocionant. Aleshores, davant la impossibilitat d’extingir el foc,
deixaren que la casa anés cremant, limitant-se a evitar que es propagués a les
cases veïnes, que es salvaven d’un perill manifest.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">La nit
s’havia asserenat. No circulava ni el mes lleuger alè d’aire, Si no hagués
sigut<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per aquesta circumstància, malgrat
tots els esforços no hauria sigut possible evitar que l’incendi es propagués a
les altres cases.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Nosaltres
poguérem contemplar la casa de don Josep Figueras convertida en un munt informe
de runes fumejants encara. El foc s’havia declarat el dilluns. El DIJOUS varen
arribar de Tarragona, per apagar l’incendi, els bombers que les autoritats
locals vendrellenques varen sol·licitar al governador de Tarragona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">El
efectes de la inundació.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Són
incalculables els perjudicis ocasionats per la inundació. Aquestes ratlles en
donaran una pàl·lida idea.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">És
precís veure el trist espectacle que ofereix el Vendrell per a poder-se
convèncer de la magnitud de la catàstrofe. Una gran part de les vinyes i les
hortes del terme municipal de la vila han quedat totalment arrasades. Marges,
parets, arbres, tot ha sigut arrastrat per l’imperi furient de la rierada. Han
quedat enrunats gairebé tots els nombrosos forns d’obra que hi ha establerts
per les afores del Vendrell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">L’aigua
va enrunar, el passeig de Castelar, la Fonda del Comerç. de don Josep Gestí, el
qual hi te també establerta l’Agència de transports e l’Aixelà.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">A
conseqüència de l’enrunament, va morir un cavall i varen quedar aixafats carros
i tartanes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">A l’ermosa
“vila” coneguda per “Quinta Amèrica”, situada a les afores l’aigua va derivar
parets i reixes, arrasant completament el jardí que l’envolta. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">L’aspecte
del carrer del Nord es desconsolador. Gairebé no hi ha cap casa sencera Les
poques que hi queden, varen sofrir totes greus desperfectes i amenacen ruïna.
Igualment corren perill d’enrunar-se gran nombre de cases del carrer del Dr.
Robert, totes elles e moderna construcció. L’arquitecte municipal ha dit que
era precís refermar els fonaments, puix del contrari podrien venir-se a terra
per qualsevol motiu insignificant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Al
barri e França varen quedar enderrocades gran nombre de parets de les cases que
donen al torrent. L’aigua, així mateix al entrar als baixos de les cases, va envair
els cups, que eren plens de vi i va emportar-se els bocois. Es creu que
d’aquests n’han desaparegut més de tres cents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">En fi,
la pèrdua es enorme, incalculable, superior a tot quant pugui imaginar-se.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">El
salvament.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Mereixen tota mena d’elogis, sincers i
calorosos, els abnegats ciutadans que, corrent un greu perill, exposant
contínuament la seva pròpia vida, corregueren a auxiliar a llurs conveïns.
Encara que sigui incorrent en lamentables omissions, no volem deixar
d’anomenar, per honra seva, els noms d’alguns dels benemèrits vendrellencs que
més es distingiren en els treballs de salvament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Tots
els que parlaren amb nosaltres, coincidiren en assenyalar en primer lloc a En
Miquel Ribas i a en Lluís Casals, germà del gran violoncel·lista Pau Casals.
Així mateix s’adrecen elogis fervorosos a l’administrador de Duanes senyor
Costa, al jutge municipal senyor Aleu, al primer tinent e alcalde don Josep
Vidal. a un vicari de la Iglesia parroquial, el nom del qual sentim no
conèixer, i tants i tants ‘altres, la llista dels quals seria interminable.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Per
cert, que se’ns donà una versió que recollim amb la deguda reserva i a títol
d’informació. Ens contaren uns amics que, durant els moments més perillosos,
l’esmentat clergue, que realitzà veritables proeses, “renegava com un carreter”
(així se’ns digué textualment),<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Els
treballs de salvament es realitzaven en mig de grans dificultats. La corrent
era terrible si s’havia de treballar amb aigua fins al coll<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Amb
escales i cordes i sobretot, amb l’heroisme dels que desafiaren valerosament el
perill, es pogué evitar que hi hagués cap desgràcia personal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">A sant
Salvador col·laborarem eficaçment en els treballs de salvament els empleats de
la estació e Sant Vicenç de Calders.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">El
“Camí de Mar”.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Per a
que es formin càrrec de la magnitud del desastre -em diuen al Vendrell- és
precís que se’n vagi fins la platja de Sant Salvador.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Després
de dinar, vaig seguir el consell de l’amic, emprengué el camí per la carretera
de Tarragona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">-L’aigua-
em diuen- passava per aquí d’ample a ample. El pont del ferrocarril està
sotscavat per la base i amenaça enrunar-se. I entro en lo que abans era el
“Camí de Mar”. És indescriptible l’aspecte que ofereix. El camí i les vinyes
s’han convertit en torrent. Aquí i allà es veuen escampats troncs, mobles,
bocois, etc, que la torrentada va arrastrar. Han desaparegut els camins i les
vinyes, mai més s’hi podrà plantar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">L’aigua
va sots cavar també la rasa de la canonada que conduïa l’aigua potable del
Vendrell a Sant Salvador, i que ha quedat destruïda en una gran extensió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Marges
i parets que servien de límit a les vinyes han desaparegut per la força
impetuosa de la torrentada. Mai com, davant l’espectacle tristíssim que ofereix
aquest “Pla de Mar” podrien recordar-se els versos famosos d’En Rodrigo Caro.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">A
Sant Salvador.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Abans
de pujar a la platja de Sant Salvador, pugem a via fèrria. L’aigua va
emportar-se el pont de ferro que hi ha entre Sant Vicens i Calafell, que mesura
més de 20 metres, traslladant-lo a més de 100 metres de distancia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Els
plàtans i moreres que formaven una bella filera a l’entrar a Sant Salvador han
vingut tots a terra. Les oliveres dels voltants estan també arrencades.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">L’aigua
va produir a la formosa platja efectes desastrosos Varen quedar enrunades en part
o totalment, la casa coneguda per “Casa dels Calafats” la casa coneguda per
“Casa Lluisa”, actualment propietat d’en Casals, la del senyor Lopez Perón la
del senyor Salvador Vidal, la “Casilla dels Carrabiners”. Moltes altres varen
quedar també en perill especialment la “villa” que recentment s’hi va fer
construir en Pau Casals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Unes
darreres paraules.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">El
Vendrell, en dos anys, ha sofert dos flagells terribles. El primer va sofrir-lo
ara fa os anys, amb motiu de l’epidèmia colèrica que va segar la vida d’un gran
nombre de ciutadans i que ve produir-li una crisi econòmica espaordidora.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Ara, la
inundació l’ha deixat en una situació llastimosa, de la qual difícilment podran
formar-se concepte els nostres llegidors amb aquestes línies. La simpàtica vila
penedesenca podrà costosament alçar-se de l’estat de postració en que ha
caigut. Per això és precís que el Govern posi immediatament remei<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquesta situació anguniosa, la solució de la
qual no admet les habituals dilacions -dilacions que esdevenen a voltes
eternes- a que es sotmet aquests problemes el complicat engranatge de la
burocràcia espanyola El governador de Tarragona i el i el senyor Francos
Rodríguez varen poder-se convèncer personalment de la magnitud del desastre. A
aquells acudim directament per a que es facin càrrec de la tragèdia
vendrellenca i es facin intèrprets del seu olor prop del Govern, al qual,
sembla que ben poc li costaria deixar-se de construir un cuirassat per a poder
donar un incentiu als que han sigut víctimes de les inclemències del temps i
veuen en perspectiva un tràgic hivern de dolor i de misèria.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">ANDREU
NIN. <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;">Publicat
a El Poble Català el 4 d’octubre de 1913.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY97ocXpDDs4p-1oVVX-DPktqVBQv_HfqZDKrUbx1ycef8XKmVlv-rau7x8yQWAzmq9-0li1xeVlA3d7S_Tn75InglMmtJZmH_QmV_E2kG6FzKcI-WjedSTBIfp7xpJOLRckpIgyg3uzZlKbDYiEMwuU5mHZ954R0xpjbuCzGidUGXZ7Jxzt9y1zPvjg/s630/l-aiguat-de-sant-miquel-s-emporta-el-cementiri-de-sant-feliu-les-inundacions-de-1913-font-pinterest_1_630x630.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="630" height="466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY97ocXpDDs4p-1oVVX-DPktqVBQv_HfqZDKrUbx1ycef8XKmVlv-rau7x8yQWAzmq9-0li1xeVlA3d7S_Tn75InglMmtJZmH_QmV_E2kG6FzKcI-WjedSTBIfp7xpJOLRckpIgyg3uzZlKbDYiEMwuU5mHZ954R0xpjbuCzGidUGXZ7Jxzt9y1zPvjg/w466-h466/l-aiguat-de-sant-miquel-s-emporta-el-cementiri-de-sant-feliu-les-inundacions-de-1913-font-pinterest_1_630x630.jpeg" width="466" /></a></div><br /><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12pt;"><br /></span><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079857404023773902.post-42780750776970656782023-02-24T10:19:00.000-08:002023-02-24T10:19:43.256-08:00!FOREINGN!<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">¡Foreign! </span></b><i><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">(¡Extranjero!)</span></i><b><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Los
que se han preocupado de la necesidad de adoptar un idioma universal no serán
nunca alabados como merecen. El internacionalismo, no podrá tener efectividad
hasta el día en que todos los hombres hablen la misma lengua. ¿Pero cuándo
sucederá esto? Cierto es que las lenguas tienden a fundirse, y un día llegará
en que se hable el idioma único; para esto, hace falta tiempo; diez, quince,
veinte siglos. Cuando todos se entiendan con las mismas palabras, sobrará una
de esas palabras, la más cruel, la más absurda, la más incomprensible para
quienes realmente entienden el milagro de la paz universal. Esa palabra no
puede ser pronunciada, dignamente, por hombres civilizados; esa palabra es <i>extranjero</i>,
y, su significación no se explica sin la idea de aislamiento; sin establecer
erróneas y funestas limitaciones.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">En
nuestra memoria perdurará el recuerdo de la palabra estúpida, dicha por unos
ingleses que caminaban junto a nosotros por el Strand, en Londres. <i>¡Foreign!</i>
La entonación, el gesto, el aire de profundo desprecio con que los ingleses
pronuncian la palabra <i>foerign</i>, nos hizo entonces volver a la realidad;
abatió bastante el entusiasmo que sentíamos al entrar en la gran ciudad,
considerada por nosotros, como el país más civilizado rincón del mundo. <i>–“I
amb brother not forcing”</i> -replicamos nosotros al orgulloso londinense, que
se quedó mirándonos con ojos estúpidos sin saber qué contestar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Los
poetas, “esos animales orgullosos que se entretienen en agitar las aguas para
que parezcan profundas”, como dice Federico Nietzsche, contribuyeron mucho a
mantener vivo el espíritu de egoísta aislamiento que nos va pareciendo tan
perjudicial. Todos recordamos al gran poeta que dice:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">“Feliz
el que nunca ha visto<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">más
río que el de su patria<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">y
duerme anciano a la sombra <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">donde
de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pequeñuelo jugaba”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La
estúpida felicidad de una perenne ignorancia; de un perpetuo alejamiento del
mundo, cuesta trabajo suponerla aún remontando el curso de cuatro siglos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La
palabra extranjero pierde cada día su odiosa significación; en el idioma
universal no existirá, pero el idioma universal está lejos; para llegar a él
faltan diez, quince, veinte, treinta, cuarenta siglos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Article escrit per Andreu Nin el dia 1 d’octubre de 1914.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Només havien passat quatre anys des de que l’Andreu Nin
va escriure l’article anterior dedicat a l’Esperanto i els joves. Però la
actitud de Nin ha perdut tot l’optimisme que havia posat en aquell primer
escrit i ara ens trobem amb un article on aflora el pessimisme. Motius en tenia,
la Guerra del Marroc, els grans conflictes socials de 1913 i per acabar-ho d’adobar
la Gran Guerra <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la Primera Guerra Mundial -tal com la coneixem
ara. Nin que s’havia mostrat sempre com una persona optimista en aquests
moments el dominarà el pessimisme. Però no serà una cosa només de Nin, les
circumstàncies eren molt propicies per deixar-se abatre pel pessimisme!<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif3GDUDPyqOhw5LY7fWF4GabR9aL30u3WVy1r89TthznbHQAxR5_RVCsa1J7C-79obEyKQd6eGWesC1QjPowML00qkfYfk99CX-Sj5gXBTjfW1Ljd-WmTohcr_D2DW1wDuQTAVen0hLounKe7PxSXNCr6SYPKb75ki2OdHhhRnAV_3NwM55cQRrmYQXQ/s1054/foreingh.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="1054" height="339" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif3GDUDPyqOhw5LY7fWF4GabR9aL30u3WVy1r89TthznbHQAxR5_RVCsa1J7C-79obEyKQd6eGWesC1QjPowML00qkfYfk99CX-Sj5gXBTjfW1Ljd-WmTohcr_D2DW1wDuQTAVen0hLounKe7PxSXNCr6SYPKb75ki2OdHhhRnAV_3NwM55cQRrmYQXQ/w541-h339/foreingh.jpg" width="541" /></a></b></div><b><br /><span style="font-family: "Book Antiqua",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b><p></p>Ernest Benitohttp://www.blogger.com/profile/02680822167760839325noreply@blogger.com0