RETRATS ESCRITS PER ANDREU NIN DELS SEUS CONTEMPORANIS.
Barbes
de jueu y ulleres de conxa a lo Quevedo. Una cara meitat per meitat de soldat y
frare y un barret tou, que abans arribava frec a frec del sol y ara pot passar de
plàcidament per les rambles. La mànega esquerra del gec negre, penja buida,
sense el braç, que deu haver caigut en alguna gesta d'amor o de guerra. Y així,
seriós, altiu, ple d'orgull com cal al darrer hidalgo, passa per les
rambles el senyor don Ramon Maria del Valle Inclán y Montenegro.
Ahir El Correo Catalán
va enviar a un memorialista de la Virreina a interviuar al gran don Ramon.
Llegint el periòdic carlí, el gran don Ramon haurà lamentat que el carlisme no
sigui més que una historia heroica, sensual y amb soroll d'armadura, que ell ven
a tres pessetes en totes les llibreries.
Però la prosa barbre,
plebea y provinciana d'El Correo, ha servit pera presentar-lo com un carlí més.
I la gent es creu que les barbes florides d’en Valle Inclán son les d'un cabecilla
i no les d'un faune patrici i intel·lectual.
Consolem-nos
pensant que el tradicionalisme d’en Valle Inclan és un ermós conte a propòsit
per ser publicat en els periòdics republicans de bon gust literari. En Flor
de Santidad es el pelegrí violador d'Adega, i aquell miracle del prenyat de
la pastora, que es creu produït pel diable. En Corte de Amor, es el
príncep que passa, epicuri y sentimental, de la carn de la mare a la de la
filla, amb un savi eclecticisme amorós. En les Sonates, el diví marqués
de Bradomin, tastador de princeses, de monges y de criolles. En Aguila de
Blason, els seminaristes i assassins, violadors de sepultures, luxuriosos i
lladres, i el hidalgo don Joan Manuel, violent, borratxo y orgullós, com
un Borgia...
Es
diu carlí, perquè creu que el carlisme, representant les velles forces de la raça,
es més literari que la democràcia. Però també podria ser anarquista, si els
anarquistes no fossin uns homes sensats i conservadors. No obstant, d’en Valle
Inclan es aquesta frase: L’anarquisme es sempre una regeneració, i entre
nosaltres l'única regeneració possible.
Peró
en Valle Inclán pot dividir la historia de la literatura espanyola en abans i
després de l'aparició de les Sonates. Abans d'ell, està Cervantes;
després d'ell, ningú. Com el seu arbitrari avantpassat, el marqués de Bradomin,
pot dir que en la literatura castellana no hi ha més que ell i els altres. I
per coronament de la seva gloria, es precís saber que cap carlí ha llegit els
seus llibres.
Uns quants literats
preparen una festa en honor de l'excels novel·lista. Li serà també demanada una
conferencia a l'Ateneu.
Publicat
a El Poble Català el 12 de juny de 1911
