A
Andreu Nin li va tocar escriure com a periodista en un moment on encara el
metro per Barcelona no era altra cosa que un projecte. Si no hi havia metro el
mitjà de transport públic no era altra que el tramvia. En el seus ECOS, tant a El
Poble Català com a la Publicidad , els tramvies son els protagonistes
en molts dels seus escrits. Aquí en teniu una mostra de com era la vida en els
tramvies.
En todos los
tranvías hay colocado un letrerito que dice Se prohíbe el fumar y el escupir...
Los tranvías en
esta estación fría se hallan herméticamente cerrados.
Entran en el tranvía
tres, cuatro, cinco señores adiposos, luciendo en sus barrigas el dije de oro
opulento. Fuma el uno un Carucho, el otro un Aguila Imperial,
otro un Henry Clay y el último un Murias. Echan gran des
bocanadas de humo azulino. La atmósfera en el tranvía se hace densa i pesada, algunas
señoras que montan en el vehículo sienten los síntomas del mareo. Pero no se
atreven a protestar. Los señores graves continúan fumando sus brevas y sus vitolas...
Son los mismos caballeros que en los cines protestan contra el sombrero de las
señoras.
ECO escrit
el dia 4 de gener de 1911.
* * *
Un colega local se quejaba el abuso
que hacen del tranvía los agentes de la autoridad. Pasan coches atiborrados de pasajeros.
Y entre estos, prensados en la plataforma, guardias urbanos, guardias
municipales, guardias de seguridad, de orden público, etc., etc., Todo esto en
lugar e hacer cumplir las ordenanzas y reglamentos... Además, para mayor
molestia del público, en los días y en las horas de mayor movimiento, suben y
bajan, saltan y corren, los vendedores de periódicos, que para vocear y vender
su mercancía, codean, pisotean y atropellan a los sufridos viajeros, esto,
hasta que suceda algún accidente, entonces será la energía para dichas
disposiciones, olvidadas e incumplidas a los dos días de promulgadas.
ECO escrit
el dia 2 de juny de 1911.
* * *
Quan a Madrid una
aristòcrata de equivocades costums va promoure en el teatre de la Sarsuela de
Madrid, un enorme escàndol amb una de les tiples, fou preguntat en Rusiñol per
lo que hauria succeït a Barcelona, si semblant espectacle s'hagués produït en
la nostra ciutat
En Rusiñol,
respongué senzillament: -Haurien cremat un tramvia.
Perquè el tramvia
ha esdevingut el substitut de la caseta de consums. No és que la supressió dels
tramvies hagi estat incorporada als programes democràtics, sinó que el poble en
les seves ires sentimentals té segons les èpoques un blanc immutable per a les
seves agressions. El poble no cridarà avall els tramvies però els crema.
Perquè? Perquè manen. Sap que cap criatura aixafada, que cap vell laminat, que
cap home o dona mutilats, han obtingut una responsabilitat penal de la
companyia, ni una indemnització per a les víctimes, sap també que en la premsa
hi ha sempre un silenci per les empreses tramviàries i que si en els periòdics
és un feix de passes el silenci, en el municipi són raons poderoses. Se sap tot
això i que en el tramvia s'hi passeja un orgull, i quan es produeix una
manifestació tumultuària, una vaga violenta o la terra queda tacada de sang,
com ahir, el bon poble apedrega els tramvies, els volca, i a vegades, com una purificació, com una
venjança per les cames segades, pels caps aixafats, per les cara arrossegades
que mai obtingueren justícia, les flames pugen al cel a l'igual que una foguera
votiva dedicada als déus.
Si arriba a manar
en Maura, ahir hi hauria hagut una lluita popular al carrer d'en Balmes, Quan
en el poder s'asseu un tirà, sorgeix tant fàcilment un Camil Desmoulins damunt
un banc del carrer arengant contra els poderosos que deixen darrera seu
cadàvers d'infants... Per això les revoltes futures que abans s'iniciaven
davant d'una caseta de consums, començaran ara entorn d'un tramvia, D'un
tramvia o d'un automòbil...
ECO escrit
el dia 20 de novembre de 1913.
* * *
Quan la força pública pacificà el
carrer de Balmes, entràrem a l’estació de tramvies per a saber si circulaven
els combois novament. Sobre la taquilla un cartell deia:
No se de pachan Billete por estar ben
terrumpida la Bía.
Teníem un misto encès i estiguérem
apunt de cremar cartell i taquilla. Uns anglesos, al nostre costat, reien del
cartell.
Els cartells aquests, els déu fer posar
així la companyia per què els de fora creguin en la nostra barbàrie o per que nosaltres, rient-nos, oblidem a la
pobre criatura feta a trossos.
ECO escrit
el dia 20 de novembre de 1913.
*
* *
Cuando se interrumpe el servicio de
tranvías por alguna fiesta o acontecimiento celebrado en el Paseo de Gracia,
por una procesión en las Ramblas, todo el mundo se pregunta por qué no se
establece en Barcelona un “metro” subterráneo. de Atarazanas al Tibidabo, de la
puerta de Moncada (en San Andrés) a Collblanch, trazando una gran cruz en el
subsuelo de la ciudad, se descongestionarían algo las vías de gran circulación
y los viandantes, que tienen prisa, no se verían perjudicados ni molestados con
las interrupciones que ocasionan procesiones, paradas, rúas, entierros y
manifestaciones.
Seguramente que sería un gran negocio
financiero. Por esto, quizá, esperamos que lo emprenda alguna empresa del
Canadá o de la China.
Barcelona no será gran ciudad hasta
que tenga “metro”. Con esto y con suprimir las cabras lecheras se habría dado
un gran paso.
ECO
escrit el dia 20 de març de 1914.
