I ara que parlem d'aquest ermós poble. Nosaltres recordem unes eleccions seves per diputats a Corts. Per cert que en elles sortí triomfant el regionalista don María Trinitat Rius i Torres.
La cosa anava
així:
Un elector.-Bon dia.
El president .-Cóm
va?
Un elector.-Bé, i
vosaltres?
El president-Be,
que vols votar?
Un elector.-Votarem...
El
president.-Aleshores papereta a l'urna, y fins després.
Un elector.- a
mandar!
El fins després, era menjar-se un xai, beure vi y fumar cigarros de quinze, fins que el cos els deia prou...
Bona gent la de pagès...
* * *
Aquest Eco es de
fora, estiuenc que diríem. Som en un bell poble de la costa llevantina. En
aquest poble, hi ha un alcalde, el qual durant la seva gestió, ha portat
l'electricitat a la població; ha fet una carretera per anar de l'estació al
poble; ha construit un passeig amb acàcies, moreres y bancs per on passegen les
senyoretes estiuejadores; obliga als veïns a que guardin les seves escombraries
fins que passi el carro encarregat de recollir-les...
Això ha molestat a
alguns indígenes, naturalment del partit contrari. Un d'ells, el leader,
ens deia:
-Ja ho veus:
Electricitat, carretera, bancs, acàcies, netedat. Tot a favor dels forasters.
!Això es
caciquisme!
L’alcalde l'ha
multat, per tirar les escombraries al carrer.
ECO escrit per Andreu Nin el 13 d’agost de
1912.
Nin ens deixa clar que el caciquisme es pot
manifestar de moltes maneres i amb sentits contraposats... Total les coses no
han canviat tant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada