L’escena de
l’arribada del nou Bisbe a Barcelona. L'estació plena d'autoritats
i d'homes i dones de la “elite”. Fora, beates i curiosos i algun
trinxeraire. Nosaltres ens quedem amb la democràcia, sofrint empentes i
escoltant pintoresques observacions.
Un gran aplaudiment sona a l'andana, se senten unes veus de:
-Visca el senyor bisbe!
La policia fa pas; precedit per uns urbans apareix el pastor, tot vestit de morat, lluint sobre el ventrell el fulgurant pectoral.
Diu una beata:
-Veu com allò de que és viudo, era cosa dels maçons?
-I per què, dona?
-Si no porta dol, ànima de Déu, si no porta dol!...
Parlant de la
viudetat del nou senyor bisbe ens explicaren una xiroia anècdota d'un
altre capellà viudo, el tant conegut doctor V, un capellà ple de simpatia,
de saviesa I de virtuts.
El doctor V, no en tenia pas un sol, sinó varis de fills i que ja eren grans, fins casadors, quan ell va fer-se
clergue.
Un d'aquests plançons s'estava devotament en un dels nostres temples esperant la celebració del Sant Sacrifici quan
se li acosta una beata enfarinada:
-Dispensi jove. Que sap qui és que diu la missa?
-El papa.
-I ara? Heretge! El Papa és presoner a Roma.
-Vull dir, el meu pare.
-Què diu, poca vergonya, més que poca vergonya!
Llençant aquestes paraulades, la beata es dirigí a la sagristia a exclamar-se. L'escolà major donà la raó al devot i aleshores la senyora Tuies sortí de la Iglesia rondinant:
-No, no i no! Ja s'ha tancat per a mi aquesta parròquia!
Diu que entre els ultramuntans d'avui, passa alguna cosa molt semblant amb motiu del nomenament del doctor Reig.
ECO escrit per Andreu Nin el dia 29 de març de 1914.
El 28 de març de 1914 va ser nomenat bisbe de Barcelona
monsenyor Enric Reig i Casanova. La particularitat d’aquest prelat valencià era
que va iniciar la carrera eclesiàstica després d’enviudar de la seva dona l’any
1885 per causa de l’epidèmia de còlera. Hom pot imaginar-se que la situació de
viudetat del senyor bisbe va donar cabuda a tot tipus de comentaris. Nin com a
bon cronista va aprofitar l'ocasió del seu nomenament, per deixar-nos una
crònica plena de sentit de l’humor, fins el punt que un no sap si el que Andreu
Nin escriu és una crònica o un acudit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada