FRANCESC FERRER GUÀRDIA.

Ja ha acabat la discussió del procés Ferrer. Ja ha passat pel prisma de la veritat, la febrosa qüestió que tenia commoguda l’Espanya, sortint-hi a relluir una passat d'esgarrifosa lleugeresa. La raó s'ha imposat á la passió; enemics i partidaris d'en Ferrer, o de les seves doctrines, l'han engrandit amb son temor els uns y amb sa defensa els altres. Aquesta excitació i interès que en uns estava sobrerament explicada, en altres no es comprenia. Aquests son els enemics. Fan pensar que al afusellar-lo no ho varen fer convençuts de la seva maldat? No aplaudiren als jutges que van dictar la sentencia? Per què aquesta inquietud al promoure’s en el Parlament espanyol el debat Ferrer, si tots estaven convençuts de la seva culpabilitat en  l'assumpte perquè se l’afusellà? Potser es que havent coincidit aquesta qüestió amb l’època en que la Iglesia catòlica commemora la passió y mort del martir del Calvari es sentien Judes  i els semblava oir la veu d'Aquell que els hi deia: «De qué us han servit vint sigles de civilització si encara us deixeu portar per la mateixa passió que us dictà la meva sentencia?  On és la vostra condició d'homes cultes si al primer entrebanc ensopegueu caient al mig d'un fangueig de miserioses passions?

Això potser els semblà sentir als enemics d'en Ferrer. Si no es així, per què tants seguicis d’angúnies y extremituds de por? Per què els preocupà el que no podia portar en lloc més que a la clarividència de la seva justícia? Quan nostra veu interior ens diu que hem obrat bé en qualsevol fet, no ens molesta, no, que surti a relluir, molt al contrari, com més es vegi més ens engrandirà als ull  dels que ens jutgen. Jono afirmaré si en Ferrer fou ó no innocent; si un negat ó un il·luminat. Altres més autoritzats ho han dit y ho diran. Tampoc diré si les seves doctrines son bones o dolentes, que no em considero amb prou intel·lectualitat per analitzar idees que preocupen al mon pensador, però sí diré, que al meu pensar, en Ferrer era un perjudici per certs elements anomenats d'ordre, i que les seves doctrines no podien ser del tot dolentes des de el moment en que foren vituperades, i encara ho són, pels mateixos elements.

En Ferrer ja no hi és. La Justicia el va matar; per lo que ha dit en La Cierva, instigat pels defensors de l’afusellat: per conviccions morals. Aquestes han sigut les proves més evidents. D’altres no en tingueren; els que condemnaren á Jesucrist.

El poeta va cantar-ho: que haya un cadáver más, qué importa al mundo?. Un mort es una cosa, es cert, però una cosa com en Ferrer, que ha encarnat una idea, deixa rastre, perquè les idees, un cop nascudes, difícilment s'esborren, y, bones o dolentes, elles fructifiquen més o menys aviat.

Les de Jesús encara perduren; les den Ferrer no varen morir al fossar de Montjuic, i si al desitjar que el tribunal trobés culpabilitat per condemnar-lo, no anaven per l'home, sinó per les idees, que es recordin que l’opressió dels emperadors romans, va ser la que més ales va donar al cristianisme.

TOTHOEU.

 Article escrit per Andreu Nin al setmanari Baix Penedès el dia 15 d’abril de 1911.

Ja hem posat altres posts on Nin parla de la figura del pedagog, lliurepensador i anarquista Francesc Ferrer Guàrdia i ben segur que en podrem posar algun més, però aquest, d’entre tots els que he anat trobant, em sembla on, de manera magistral, Nin recull -dos anys després de que fos afusellat- els efectes que tingué sobre la mala consciència de la societat benestant catalana el haver convertit en un màrtir algú que no deixaven de considerar un dels seus; i no, un “estripa sàrries” anarquista.

Una precisió històrica que cal exposar. Ferrer va ser el fundador de l’Escola Moderna i Nin com a pedagog combregava en quasi bé tots els principis platejats per  Ferrer. Però Nin creia erronis dos del principis d’aquesta corrent pedagògica. Un, quan deia que s’havia d’anorrear qualsevol principi d’autoritat a l’escola... i l’altre, al dir que s’havia de cercar sempre la igualtat entre el mestre i l’alumne... Crec que aquesta és la raó per la qual no he trobat cap escrit de Nin on hi hagi una entrega total als postulats de l’Escola Moderna fundada per Ferrer.

·        Nota de la redacció. Hom cerca poder fer alguns dies de vacances i reordenar els molts escrits que vaig trobant de Nin. És per això que us demano que no us estranyeu si estic alguns dies sense publicar cap post. Mentre, podeu aprofitar per a repassar -que sempre va bé- els, més de noranta, que ja hi ha posats en el blog.