ALBANO ROSSELL.

 Quantes vegades en la premsa obrera i radicalíssima havia aparegut la firma d’Albano Rossell! Tots els iniciats en els moviments obrers i racionalistes sabien que a Sabadell existia en Rossell, i amb ell una ploma, una voluntat, una mà fraternal, una solidaritat a l’hora de la lluita, del dolor i de la persecució.

En Rossell, com molts, abandonà els sentimentalismes llibertaris per tocar de peus a terra i influir en la vida que l’envoltava, en la vida tangible, immediata, amarga, si es vol, però forta, com totes les realitats que bateguen per la sang que porten. Aleshores en Rossell fundà una escola on s’ensenyava als nois en català, on la doctrina no hi tenia entrada, però tampoc els rojos sectarismes. Els nens i nenes cantaven les cançons dels nostres orfeons i s’ensenyava el francès, l’esperanto i el castellà com a idiomes.

Però el 1909, quan la repressió, li tancaren l’escola i el perseguiren. En quan “La Veu” escrivia aquella secció innoble titulada: “La fugida de la xusma” En Rossell se’n va anar a Montevideo. I ara, al cap de dos anys, ens arriben noticies seves; està empleat en el Ministeri d’Instrucció Pública de l’Uruguai i a l’Ateneu de Montevideo dona un cicle de conferències sobre l’Educació. “La Razón”, “El Día”, “La tribuna”, tots els grans diaris, tant els blancs com els vermells, dediquen grans elogis a aquestes conferències, havent algun d’ells publicat la ressenya d’una de les conferències en doble columna.

Es veu que entre la “xusma” que en Maura expulsava i era escopida per “La Veu”, hi havia bona fusta catalana.

ECO escrit per Andreu Nin el dia 6 d’octubre de 1911.

 

 

Una de les feines que va proposar-se Andreu Nin des de la seva activitat periodística, va ser la de reivindicar a aquells personatges destacats a Catalunya que havien patit la repressió del govern espanyol dirigit per Antonio Maura i que va produir-se arran dels fets de la setmana tràgica. Un dels personatges que, ben segur, Nin admirava era Albano Rossell; el pedagog sabadellenc  que hom pot considerar el pare de la Naturopatia i tanmateix de les pràctiques naturistes integrals i llibertaries que han de portar-nos a viure en un món més feliç. Va viure molt de temps exiliat a l'Uruguai, però mai va perdre el contacte amb Catalunya.

Una de les poques imatges que es conserven d'Albano Rossell.