Fa cinc o sis dies que a casa tenim un gat petit. Es tigrat, porta sempre dretes les orelles y la cua; a sota d'aquesta llueix un punt rosat.
Un gatet es com una capseta plena de
gracies i d'entremaliadures. Del que tenim a casa, me'n vaig enamorar veient-lo
fer broma amb la cua de sa mare.
Ha sortit bo, com un meló quant surt bo
de veres; es a dir, senzillament un encís. Avui, es la diversió de la família.
Com fa bonic un gat petit, esgarrapant
un diari!... Primer l'estira per una cantonada, veu que segueix y ell fuig.
Torna, i s'hi tira a sobre, s'hi rebolca y esdevé pres i embolcallat entre ses
fulles. Quant se’n desfà el contempla atentament, amb els mostatxos arrissats;
torna a allargar la pota; torna a saltar-hi a sobre y això dura fins que el
diari es fet a bocins, petits com els paperets que reguen de coloraines la
professó del Corpus. Fa més bonic encara y es més graciós quan juga amb un
cordill i una persona.
La persona fa l'estira y arronsa. El
gatet bota com una pilota y ara el veus de cantó, ara per amunt, ara tombant el
cap graciosament y mirant de reüll com una noia presumida
En tots els despatxos, en totes les
redaccions per tot arreu on treballa gent amb la ploma, n'hi haurien d'haver de
gats petits. Els dependents, els redactors, podríem jugar-hi. Després, se'ls
agafa, te'ls poses, ben abrigadets amb l'americana, sobre la qual frueixes de
la calor que es desprèn del seu cos. Una suau calor, (no parlem de puces) que
ajuda, no en dubteu, a trobar belles idees.
Que ja en tens prou d’aguantar-los, amb
tota cura, els prens pel clatell y els deixes damunt la taula Aleshores es
paladeja l'encant de la bestia elegant, que camina suau, que no volca res, que
mira tafanera el que escrius, que s'acosta al tinter y recula afrontat i aixeca
el cap no, amb un gran gest tràgic.... sinó amb un altre gest ple de feminitat,
si voleu d’elegància...
ECO escrit per Andreu Nin el dia 8 de setembre de
1912.
En alguns ECOS Andreu Nin ens sorprèn per la tendresa
amb que tracta alguns temes. Hom no pot imaginar-se la imatge que la història
ha tramés sobre Nin, amb el periodista que tracta als animals de companyia de
la manera que ens ho descriu. Els sentiments de tendresa hi afloren amb tota intensitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada