ELS FORMATGES DE TARDOR.

 

Demanem perdó al brillant escriptor que escriu la suggestiva secció de La Tribuna, Bajo los arcos, si desplau al seu bon gust aquest “eco”, però, homes vulgaríssims, donen tanta importància a un formatge com a un escriptor. Perquè l’esmentat il·lustre cronista no ens negarà que hi ha escriptors amb carns i flaire de formatge.

Tot això vol dir, que a més de les ostres, la tardor ens ha portat un formatge que l’estiu havia exiliat de les taules. És el formatge vilipendiat pel vulgus i ponderat entre tots els formatges pels gourmets que s’anomena cavalleresc, de Rochefort. Talment més que el nom d’un formatge, sembla el d’un noble sense barreja plebea en la seva doble genealogia.

Per paladejar el Rochefort, es necessita aprenentatge, perquè el Rochefort no s’entrega així com així. A primera vista es presenta com un veritable producte cristià, com a menjar d’un home que no llegeix més que el Kempis. Aquell florit, aquells animalúnculus, ofereixen una visió de cementiri. I el vulgus instintivament estén la ma rebutjant-lo.

I a fe que sembla un producte de primavera el Rochefort. És com una flor blanca estriada de verd que la mà d’una noia hagués embolicat amb paper de plata. Però l’estiu el fa fermentar i ha d’esperar a la tardor per tornar a posar a les taules el seu chic agradable als sentits més epicuris. Perquè el Rochefort necessita una decoració selecta; el petit tovalló amb serrells, el ganivet minúscul, la copa de vidre florejat i la botella de vi noble; el bon vi, al qual el Rochefort dona més bon gust!

Quan els tastadors de vins van pels  cellers, es cuiden molt bé de provar abans el deliciós formatge, perquè el vi més dolent amb ell es fa agradable. Quina gran llàstima que no tingui la mateixa virtut amb certes literatures! Seria qüestió, amics, de menjar una mica de formatge abans de llegir versos del senyor Bofill i Matas.

 

Eco escrit per Andreu Nin el dia 1 d’octubre de 1911.

 

És difícil trobar escrits de Nin que parlin de la seva afició a la bona gastronomia. Aquest ECO sobre els formatges de tardor n’és un dels que he anat trobant. Però com podeu observar Nin no deixa passar la oportunitat, malgrat parlar de les qualitats del Rochefort, de clavar una pulla al poeta contemporani Bofill i Matas, més conegut com  Guerau de Liost, al qual Nin considerava un poeta mediocre i un representant del catalanisme més conservador de La Lliga.

El poeta Guerau de Liost