Aquests dies s'han produït dos fets d'un cert transcendentalisme, que per tenir una aparent vulgaritat bé poden esser recollits en aquesta secció. Els fets son els següents. L'Ateneu Sindicalista s'ha dirigit a uns quants joves intel·lectuals, pregant-los que donin conferencies en aquest centre, per que a alguns d'aquests joves, coneguts pel seu catalanisme, i per tenir en llengua catalana tota la seva producció, ha estat fet en català.
A l'Ateneu Sindicalista s'han refugiat els
vells elements de la Solidaritat Obrera, congregant-s'hi aquells elements de
l'anarquisme que disconformes amb els altres procediments, voldrien aclimatar en la nostra
terra les pràctiques i fins les teories sindicalistes. Dels intel·lectuals que
ocuparan la tribuna de l'Ateneu Sindicalista, si accepten l'oferiment dels
sindicalistes, cap d'ells serà anarquista, ni sindicalista, ni socialista, al menys
amb fons dogmàtic. Algun d'ells, com l'Ors, que també ha rebut l'oferiment,
abomina de la democràcia, i no obstant, l'Ateneu Sindicalista els crida,
atenent tant sols, amb una tolerància ben gentil, a la seva cultura.
Heus aquí, doncs, el primer fet
interessant. Perquè fins ara lo que els nostres obrers militants, acostumaven a
demanar, era una adhesió. Una adhesió o un afalagament, que allunyava d'ells a
tots els estudiosos o als que, religiosos o legistes, podien oferirlos-hi una teoria
estètica o una doctrina moral, o intimes observacions de la vida, fora de tot acatament
doctrinari. Ara demanen una ensenyança. En Salvador Seguí, un dels nostres més
intel·ligents obrers militants, iniciador d'aquestes conferencies, sap molt bé,
que amb la Conquesta del Pá, i la bibliografia revolucionaria de 1888 a
1894, ja no n'hi ha prou per oposar-se
al nou pensament de la burgesia democràtica. Com ja no n'hi ha prou pera actuar
d'internacionalista, usar i abusar del castellà. També les alliberacions
proletàries es prediquen en català i es mostra d'un fons sentiment de llibertat,
dirigir-se com ho ha fet en Seguí, en català als que en català parlen, escriuen,
rebutjant una llengua dominadora. I serà una bona nit aquella en la qual, en
Rovira i Virgili, per exemple, demostri que el teòric comunisme, hauria de
fonamentar-se sobre les nacionalitats i les autonomies o no podrà existir.
ECO escrit per Andreu Nin el dia 31 de gener
de 1913.
Aprofitant
l’avinentesa que el proper divendres dia 28 al Palau Robert de Barcelona s’inaugura
una exposició biogràfica de Salvador Seguí, El noi del sucre. I conscients de
que el treball que Andreu Nin estava fent sobre la seva biografia s’ha perdut
per sempre, hem tingut la sort de recuperar algun dels pocs escrits periodístics
de l’Andreu on parla del seu admirat Noi del Sucre. Es un escrit molt anterior a
la col·laboració mútua dels dos a l’interior
de la CNT però en ell ja es pot intuir que la visió dels dos personatges era
coincident. I, dit sigui de passada, si podeu no deixeu de visitar l'exposició
del Palau Robert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada