ELS INFANTS JUGANERS.

 

Tant com els gats petits, els nens petits ens plauen. Els nens petits de certa mida, s’entén.

Les criatures quan neixen totes son iguals. Vermelles com un tomàtec, amb molts pels allà on no han de tenir-ne i molts pocs allà on els correspondria; cridant, com bens, sense cap gracia; embrutant-se com ells tots sols s'embruten. Quan ja es fan més grandets, quan van calçats, es quan ens encanten.

En un tramvia, no us heu fixat mai en una criatura d'aquestes, que no saps si es home o dona?

Lo primer d'ells, que crida l'atenció son els ulls. Uns ulls, quasi sempre negres, oberts com finestrals, que es fixen quasi sempre en les coses simples; un misto que s’encén, un vano que batega, una cadena de rellotge ornada amb diamants...

Es divertit fer-los-hi ballar el dits davant dels ulls; primer s'astoren, després allarguen les mans i procuren agafar-ne un, si ho aconsegueixen, apreten fort, et miren fixe, riuen, i de mica en mica se'l porten a la boca. Ho troben salat y el deixen; després riuen d'una manera bàrbara i acotxen de repent, com avergonyits, el cap al pit de la dida, de la mainadera o de la mare. Després tornen a mirar-te tafanerament i es llencen cap a tu amb tots els esforços, allargant els braços coronats per aquells dits plens de clotets i sacsons, allargant el caparró sostingut per aquell coll ple de sacsons també, que convida a la mossegada. Finalment es cansen de tot; s'ajeuen i et donen l'espectacle d'unes cames a l'aire, d'unes anques fetes de rosa y llet.

A vegades ploren. Quan ho fan te'n vas. Sentir-los es cosa de les dones.

 

ECO escrit per Andreu Nin el dia 11 de setembre de 1912

 

Aquest és un altre escrit de Nin d’aquests que he comentat que estan plens de tendresa. Aquest segon es refereix als nens petits. Però els que coneixem la biografia de Nin hi podem trobar, en la conclusió de l’escrit, una explicació que ens fa pensar en aquells que diuen que la seva paternitat inicial no va ser prou ben assumida. Conclusió que pot semblar arriscada, però, si un reflexiona sobre la duresa del final de l’escrit pot justificar-la.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada