LA SETMANA SANTA I L'ABSTINÈNCIA.

 Setmana Santa. Quan el Crist comença a patir, la gent descansa. Fins els que obliguen als cristians a complir l’abstinència decretada per l’Església, els carnissers, aprofiten la dolorosa diada pera tenir un parell de dies d’alegria. Un heretge diria que el Calvari ha redimit més que als altres homes, als carnissers. Pera ells no hi han festes, ni descansos dominicals possibles. La carn no pot faltar a la ciutat y sigui o no festa de precepte, darrera dels talls sagnants tenen de presentar-se, ferms de vocables y de braços, als compradors. Com més festa sigui, més treball tindran. Nadal, Corpus, Sant Joan, totes les glorioses diades catòliques, ho són de triomfants gastronomies y ells, els grassos servidors dels estómacs, han d'oferir als homes, amb la punta dels seus ganivets les roges tallades, talment com un domador ho fa amb les feres. Però arriba Dijous Sant y es pera ells el descans, el sol y no diem les costellades, perquè no volem ficar-nos en les idees religioses dels carnissers. Per això dèiem que un heretge podria dir -nosaltres no; Déu ens en guard!- que l'ombra redemptora del Calvari es projecta, sobre tot, damunt les carnisseries.

En aquest eco podríem descriure, com ha estat sempre costum, els carrers plens de la gentada amb els abillaments tradicionals, però l'haver parlat dels carnissers, ens porta a acabar aquestes ratlles amb una frase que també podria dir un heretge. Avui toca menjar de peix. Es l'imperi de la llagosta, del lluç, del llobarro, del llenguado, del bacallà y del rap, catalanesc. Després vindrà l'anyell pasqual, després el dinar corresponent a cada sant y a cada verge. L'heretge diria: El catolicisme es un menú, on estan perfectament distribuïts els plats del dia.

ECO escrit per Andreu Nin el dia 4 d’abril del 1912.

Els temes sobre les contradiccions en les costums religioses del país son una constant de els escrits d’Andreu Nin. La majoria d’ells estan fets amb força ironia i, fins i tot, diríem que amb un fi sentit de l’humor. Avui per sort tots aquests rituals religiosos han passat a la història i costaria bastant torbar entre els joves persones que els compleixin.