L’emocionant nova, encara no es coneguda mes que de mitja dotzena d'artistes. Potser ni en Miquel Utrillo, la sap encara, però una vegada es faci pública cap a Reus aniran en romiatge els artistes y els “amateurs», els reporters y els fotògrafs.
A Reus s'ha trobat un Miquel Angel. Es un Crist, del qual
es propietari el senyor Mayner, diputat per la circumscripció. Penjat el Crist
en una de les sales de la casa del senyor Mayner, rebia les admiracions de la família,
de les visites y d'algun esperit selecte, que assabentat de la perfecció d'aquella
obra, anava a ofrenar-li la seva curiositat admirable. Un dia arribà un antiquari
i oferí un preu, un preu mòdic, que no feia aixecar cap estranyesa. El senyor
Mayner, rebutjà l'oferta. Aquell Crist era una de les millors decoracions de la
casa y no era qüestió de vendre’l. Darrera de l’antiquari, hi anà un marxant.
El senyor Mayner, tornà a insistir en la seva negativa. Y el Crist va seguir
rebent les admiracions de la família, que ja se l'estimava més, com a Crist i
com a objecte desitjat per tothom.
Però fa poc es va presentar un altre marxant. Examinà
el Crist y amb paraula decidida, amb
paraula ianqui, digué al senyor Mayner:
-Tinc ordre d'oferir a vostè per aquest Crist, setanta
mil duros.
En Mayner, no sortia de la seva sorpresa, enorme y dolsa.
-Setanta mil duros? Però, com es possible?
-El Crist, es un Miquel Angel.
El senyor Mayner, ignorem quina noció tenia de Miquel
Angel. El marxant no li explicà l'infinit valor artístic d'aquella escultura. Allò,
per lo rar, tenia un preu i ell ho oferia. El senyor Mayner, expressa el seu desig
de meditar sobre aquell miracle que s'havia produït a casa seva, pera no procedir
lleugerament. Al cap d'uns dies el marxant insistia sobre la venda, però
aquesta vegada als setanta mil duros n'hi afegia trenta mil més. Pel costat
obert del Crist, manava una fortuna... El marxant encara oferia més. Si el
senyor Mayner es decidia a vendre l’escultura, a més dels cent mil duros,
podria triar l'artista que volgués, espanyol o francès, pera que li fes una
reproducció perfecta.
Què farà el senyor Mayner? No es gens dubtós, però aquest
Miquel Angel no hauria de sortir de Catalunya o al menys d'Espanya. Els
particulars, el Municipi, la Diputació, per subscripció nacional, o l'Estat,
tindrien d’impedir-ho, adquirir-lo, abans de que es realitzi, si ja no ho està,
la venda. Així quan per tot el món artístic es parli d'aquesta troballa meravellosa,
al costat de la gran nova, hi haurà el comentari dedicat al poble que ha
tributat un homenatge d'or al diví Buonaroti.
ECO escrit per Andreu Nin el dia 8 de desembre de 1911.
La
sensibilitat artística de Nin es manifestà en molts dels seus articles; parlant
sobre tot dels seus amics noucentistes com Sunyer, Manolo Hugué, Maillol, Humbert
i molts d’altres però, qualsevol tema relacionat
amb el mon de l’art no s’escapava de les seves observacions. Aquí exposem un
fet que desconeixeran fins i tot molts reusencs on Nin parla de l’aparició d’una
talla, atribuïda a Miquel Angel, d’un crist que pertanyia a la col·lecció del
diputat Ramon Mayner Socias conegut empresari
i polític reusenc que havia nascut al Vendrell.
Suposem
que Nin va escriure aquest ECO una mica en to d’anècdota, però va provocar una
airada reacció de Josep Maria Folch i Torres, crític d’art de “La Veu” i representant
dels corrents “modernistes” que estaven clarament enfrontades a les “noucentistes”
que defensava Andreu Nin.
Al
final Nin va publicar un ECO amb la rectificació sobre l’autoria del Crist pocs
dies després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada