EL PA NOSTRE DE CADA DIA.

Aquests estranys treballadors que vetllen a la nit, dormint de dia i que van blancs com la farina que pasten, s'han declarat en vaga. Ja no els veiem a la porta dels forns iguals a fantasmes o a Pierrots que reposen cansats d'interrogar a la lluna. En la seva santa vida, blanca i bona com el pa que ens treballen, han posat una mica d'expressió de dolor, i la gent ha sabut que aquelles ànimes que eren com de monja treballant el pa, avui porten l'agror del llevat.

El pa nostre de cada dia; ells ens el donaven, endebades la gent prega a Deu per ell, però Deu no ha tornat a enviar als homes pa després de fer, als israelites fugitius, el present del mannà.

L'oració del pa de cada dia és l'oració que resa el dolor dels humans condemnats a la misèria i a la fatiga i no té altra hora serena que la d’aquests treballadors que el pasten i ens l'ofereixen immaculat com la hòstia de la Vida. Perquè el pa és com l'aigua, com la llum del sol, com les roses, com els ocells: una cosa santa i inefable que ens reconcilia amb la duresa del viure. Per això la religió el feu sagrat i els senzills de cor el besen quan cau a terra i els patriarques i els sacerdots el beneeixen i els revolucionaris parlen de la seva conquesta com de la terra de promissió i els esclaus el mostren en els dies turbulents, negre i dur, semblant a les seves vides, i els poetes el canten tendrament, com si una llesca seva entrés també en la bellesa eterna. I no obstant els flequers ens mostren ara els forns com un lloc de turment.

Són aquests flequers com Nostre Senyor Jesucrist. Preneu i mengeu, deia Jesús

tot oferint el pa als apòstols, que aquest és el meu cos. Vint segles després d'aquella transsubstanciació, uns homes la repeteixen i diuen a la ciutat, iguals al Redemptor: Aquest pa que mengeu és la nostra fatiga, la suor del nostre front i dels nostres braços, el dolor de la nostra carn, és el nostre cos, en fi. No ens fa res, però al menys, germans, feu que la nit del diumenge ens sigui festa i que ens donin a nosaltres una mica més de pa...

El senyor governador, l'autor de «El pan del pobre”, després d'escoltar la veu dels afligits, posa una parella armada a la porta de cada forn. I ni ell, ni ningú pensa que si els flequers guanyen, aquell pa una mica dur que menjarem el dilluns, haurà necessitat vint segles de cristiandat per a endurir-se.

 

ECO escrit per Andreu Nin el dia 17 de juliol del 1913.

 

         

No cal dir que els articles amb contingut polític que escrigué Nin son molts, i els escrits en defensa del drets de la classe treballadora també son multitud. Però jo he volgut destacar aquest sobre la defensa de la vaga del flequers de l’estiu de 1913 per la gran qualitat periodística del seu contingut i la capacitat de convicció que tenen les seves argumentacions. Em sembla un exemple de manual periodístic i també un bon exemple de la qualitat literària que tenien molts dels seus articles.