Heus aquí un noble i generós esforç
d'un nucli de devots de la cultura del nostre poble: la fundació de l'Escola
Horaciana, o millor dit, la continuació de l'obra empresa ja fa temps per la
Fundació Horaciana d'ensenyança, que, per diverses causes, havia caigut ara
darrerament en claudicacions i febleses lamentables, que l’haurien portat
segurament al descrèdit i fatalment a la mort definitiva.
La col·laboració dels pares dels
alumnes, i el decidit propòsit d'entusiastes i valuosos elements de continuar
l'obra empresa, han fet, amb un noble esforç de voluntat i fe, que l'Escola
Horaciana renaixi avui forta i potent més que mai, decidits els seus
sostenidors a que plenament realitzi la seva altíssima missió.
L'Escola Horaciana, al reiniciar les
seves tasques, ha publicat una circular, de la qual ens complaem en reproduir,
pel seu interès, els següents fragments:
«L'Escola està instal·lada en el pis
principal del número 129 del carrer de l'Hospital. El local és espaiós i
ventilat: compta amb una sala per a cada un dels graus en que està dividida
l'ensenyança, com així mateix amb les dependències necessàries destinades a
despatx, a guarda-robes, a material escolar, etc., etc.
Per a les classes de dibuix i de labors
s'ha habilitat una bella galeria esplèndidament assolellada, que, per una
escala, comunica amb el jardí, plantat d'arbres i flors, que els mateixos nois
conreen acuradament i on executen els exercicis de gimnàstica i s'esplaien amb
llurs jocs predilectes.
Reaccionant contra la tradició de
l'escola fosca i trista hem acudit a tots els medis per a fer de la nostra un
lloc plaent i agradable, allunyant del noi tota aversió, sempre perillosa i
contraproduent, envers ella acostant-la, en tot lo possible, al que constitueix
el nostre ideal: «l'escola alegra i optimista.»
A tal objecte, aplicarem també els més
moderns mètodes i procediments pedagògics essencialment intuïtius i pràctics,
fugint del memorisme i del verbalisme tradicionals, que converteixen a l'alumne
en un ser «passiu» en oposició a la seva naturalesa eminentment «activa.» En el
mètode actiu estarà fonamentalment basada la nostra ensenyança.”
Amb referencia al transcendental
problema de la neutralitat escolar, la Horaciana fa la següent categòrica afirmació:
«Nosaltres creiem que l'idea de bé i
l'idea de bondat són universals i eternes, alienes en absolut a tota secta
religiosa; que la bondat ha sigut, es i serà atribut immortal de l'ànima
humana, que per damunt de les teories morals sostingudes per les diferents
escoles filosòfiques i religioses es destaca un principi de moral universal que
no té res que veure amb creences ni dogmes determinats i definits.
El dogma, sigui quin sigui aquest,
encadena la intel·ligència de l'alumne a la veritat definida intangible i
incontrovertible, senyala un límit infranquejable a l'insaciable set de saber
del noi, posa un “tabú” allà on hauria de posar una esperança i desvetllar una
fe; mata en flor l'esperit d'investigació, que constitueix la força dinàmica en
la formació intel·lectual de l'alumne, aniquila la voluntat i afebleix la
confiança en sí mateix.
Per tots aquests motius, la nostra
escola afirma la seva absoluta neutralitat.”
Les assignatures que es cursen, son les
següents, disposades en programes cíclics.
Llenguatge (català i castellà) Càlcul,
Geometria, Fisiologia i Higiene, Instrucció Cívica, Historia i Geografia (de
Catalunya, i d’Espanya general), Fisica, Lliçons de coses, Cosmografia, La vida
i l'obra dels grans homes, Historia Natural, Química, Escriptura nord-americana,
Economia domèstica, Labors (d'utilitat i adornament), Treballs manuals, Dibuix,
Música i Gimnàstica (sueca i rítmica).
L'Escola, a demés d'utilitzar el valuós material d'ensenyament amb que compta, es val de diversos i variats medis auxiliars, com son classes a l'aire lliure, exercicis de redacció, forrmació de col·leccions, cant, lectura artística, visites a museus, tallers, fàbriques i institucions socials, lectures comentades, exercicis de traducció, excursions i viatges, etc. etc.
El professorat el constitueixen els
senyors Andreu Nin, Maria Andreu, Pere Hernández, Teresa Andreu, Prudenci
Bertrana, Maria Davalillo i Miquel Solà Busquets, encarregats respectivament,
dels graus superior, elemental, preparatori, maternal i de les classes especials
de dibuix, música i treballs manuals.
En aquesta terra, on la vella rutina pedagògica
ha fet tant mal, l'Escola Horaciana representa un renovació meritíssima.
Per això, nosaltres no dubtem en
recomanar-la ben sincerament a lots aquells que volen par als nostres
desvalguts infants una integral educació i una solida preparació cultural sense
prejudicis religiosos de cap mena.
Article publicat a “El Poble Català” el
dia 13 de març de 1913.
Com a contrapunt del post que vaig posar
ahir sobre la visita de Nin a un mestre d’una escola pública, avui val la pena
parlar de l’experiència pedagògica d’Andreu Nin en l’escola Horaciana.
Un cop Pau Vila abandona l’Escola
creada per ell mateix, per marxar a Ginebra;
l’Andreu Nin i la seva companya Maria Andreu intentaran reflotar-la amb un clar
esperit de renovació pedagògica que queda clarament definit en aquest article.
Fins el curs 1913-1914 Nin va estar lligat a la direcció de la nova Escola Horaciana i malgrat els sotracs econòmics que va patir, del que no podem dubtar és dels fonaments pedagògics que Nin hi va introduir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada