LES PEL· LÍCULES ERÒTIQUES.

Barcelona riu amb un petit escàndol que seria perfectament  còmic si un inspector de policia, anomenat Serrano de la Pedrosa, no hagués posat en la picardia d’una sessió de cinema eròtic la impertinència de la seva autoritat.

En un local del carrer de Corts, un centenar de senyors respectables del comerç, la indústria, l’art i el periodisme barceloní, pertanyents a la dreta i a l’esquerra, al catolicisme i al lliure pensament, presenciaven una pel·lícula del gènere naturalista, quan de sobte, en el silenci càlid de la sala es va sentir una veu apocalíptica i castellana: “Abran a la autoridad”.

Els senyors respectables, van veure de seguida pertorbada la pau conjugal i la gent jove, començà a esvalotar alegrement. Però el senyor Serrano de la Pedrosa, ignorant que allò, tot plegat, no era més que una falta que el Codi pena amb una multa, que el governador interí ahir va imposar, tingué detinguts dintre del local, per espai de dues hores, als espectadors, fent-los passar després per entre mig de civils i guardes de seguretat, per a prendre’ls-hi nom i domicili.

El senyor Serrano de la Pedrosa, no tenia dret a aquella extralimitació, perquè a un senyor que va a passar una hora alegre, no se’l pot detenir ni una hora, ni fer-lo passar entre civils ni exigir-li la documentació. Que per ventura es pot detenir i filiar al comprador d’un periòdic o un llibres considerats com a immorals? Es que els ulls delinqueixen? Es que la contemplació de la luxúria és més que un pecat?

Les autoritats que prohibeixin semblants espectacles, que castiguin severament  als traficants de pornografia, nosaltres ho aplaudirem, però un inspector no pot molestar, ni afrontar a un bon senyor que ha caigut en la temptació de veure unes escenes de grotesca indecència.

Que s’acabi d’una vegada amb la pornografia cinematogràfica, però que comprengui tota autoritat, que un cavaller es tan respectable abans com després de presenciar unes pel·lícules eròtiques.

 

 ECO escrit per Andreu Nin el dia 1 d’abril de 1911.

 

No era gens habitual en aquells anys les sessions de cinema eròtic i el poc que es podia veure era sempre en sessions semi clandestines fetes per clients adinerats. Nin ens narra, de manera divertida, l’incident que va produir-se en una d’elles i on, a més d’un dels participants, no li devia fer cap gràcia que se’n parlés a la premsa.

Escena d'una pel.lícula eròtica rodada el 1911 per encàrrec del mateix rei Alfons XIII.