Per un petit
«Vergonya eterna» un honorable ciutadà de Vilafranca ha sigut multat amb la
quantitat de vint-i-cinc pessetes.
Trobem que més
diners tindrien de pagar un per un, tots, o quasi tots els ciutadans de
Barcelona, "Vergonya eterna a qui oblida el seu mar blau i salat".
Sembla
impossible! Aquesta tarda hi hem estat, a aquell passeig, potser una mica
estret, potser una mica massa artificial de sobre el trenca onades. Com a
barcelonins, hi havien uns pescadors de canya -l'un manco i l'altre coix,- dos
carters i una peita munió de bordegassos caçadors de crancs.
En canvi, els
blocs, mig rosegats, es coronaven de senyoretes i dames, de cavallers i
donzells, parlant en castellà, Eren gent vinguda de l'Espanya interior,
coneixedors de la mar de terres seques; de la mar de blats caient; de la mar de
deveses poblades de brucs, d'arboços i gatoses, animades pels braus de testa
orgullosa i espantable.
Les nostres
gents, els nascuts al bes de la mar blava, de la mar mai traïdora; de la mar
que no besa amunt ni avall, sinó sempre igual, i a les mateixes pedres, fins a gastar-les
com gasten els llavis de l'enamorat les dents de l'estimada; d'aquesta mar que té
més colors que la cua d'un paó i més harmonies que les inventades per tots els
compositors que de ventre de dona hagin sortit; aquestes nostres gents que no
van al seu bressol, i deixen la visió de les onades per als forasters; deixen
la salabror dels muscles pels forasters, i els esquitxos de la mar pels
forasters i el cel de tots colors pels forasters. «Vergonya eterna» Mar blava, mar
blanca, mar mediterrània.
ECO escrit per
Andreu Nin el dia 5 de setembre de 1913.
Andreu Nin ha
estat sempre un amant de la seva mar Mediterrània. Ho demostra quan escriu sobre
les platges de Sant Salvador o les de la Barceloneta. Aquest es, un dels molts
escrits de Nin dedicats a la mar, en aquest; retreu als barcelonins que sempre
han viscut d’esquena a aquest mar i ho fa, utilitzant la mateixa expressió que el
seu admirat Àngel Guimerà utilitzà en el discurs d’accés a la presidència de l’Ateneu
Barcelonès: “Vergonya eterna a aquells que, menyspreant el seu idioma, alaben el dels altres”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada