Fa poc que va inaugurar-se el ferrocarril de Girona a Olot. Per tots els llocs històrics de la carlinada, la màquina condueix quelcom més que passatgers i mercaderies. Si cada escola que s’obre es una presó que es tanca, cada ferrocarril que s’inaugura és un tros d‘ànima vendeana, de terra estàtica, supersticiosa i feudal que es mor.
Per això els capellans d’aquelles
encontrades han declarat la guerra al ferrocarril. Arribaran ara tan aviat els
periòdics, serà tan fàcil el baixar a Barcelona i el pujar de Barcelona els
pelegrins d’heretgies!
Un gironí que ens conta això,
acaba dient-nos, com a comprovació de la seva teoria, com a oriflama triomfal
posada en la seva locomotora del Progrés: “Mirin, el poble d’Amer era
absolutament carlí, però va arribar-hi el primer tros del ferrocarril de Girona
a Olot, començaren de seguida els viatges de propaganda, les subscripcions als
periòdics, les conferencies, la comunicació permanent, hora darrera hora, amb
el món, i avui en dia el poble d’Amer és republicà, fins a l’extrem de que els
republicans copen en les eleccions”
ECO escrit per Andreu Nin el
dia 1 de desembre del 1911.
Nin aprofita la notícia de la
inauguració de la línia de ferrocarril de Girona a Olot per a explicar que el
tren no és només un medi de transport sinó que també és una eina de
transforació social i de progrés ideològic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada