En Zola, hauria escrit una llarga i minuciosa pàgina del que anem contar. Fins ens sembla que en una de les seves novel·les, una de les heroïnes, coneguda per la Mouguete, realitzà quelcom semblant...
Enfront d'una fàbrica de Terrassa, on no s'havia secundat completament la vaga, s'apropaven les obreres protestants. N'hi havien moltes. Es tractava d'anar a caçar esquirols a la sortida i, en la dona, existeix més intens l'instint d'agressió a la dona que no pas en l'home contra l'home.
Però què fer mentre l'hora de sortida arribava? Començaren a cridar, a donar visques i moris, a udolar contra la fàbrica i fins algunes mans valentes engegaren alguns rocs. Els civils aconsellaren el silenci i la mesura, mes les vaguistes persistiren en la seva protesta. Els civils, tornaren endebades a requerir compostura. Aleshores per a acabar simularen que anaven a disparar posant-se e els fusells a la cara. Tota aquella feminitat revoltada aprestà a córrer, xisclant.
Els guardes, no tiraren, naturalment -aquest naturalment potser és massa arbitrari- però quan encara seguien amb els fusells a la cara els seus ulls contemplaren una visió truculenta. Totes les obreres havien fugit, totes menys una, alta, grossa, grossíssima, que estava allí, davant les cares astorades dels guàrdies, d'espatlles i amb les faldilles aixecades, mostrant les seves anques inacabables i cridant:-!Apa, tireu!
Zolesc, completament zolesc, Ara que en un eco no ho resulta tant, perquè en Zola estimava detalls que no hi caben en un diari. I en aquest cas hi cabrien menys...!
ECO escrit per Andreu Nin el dia 9 d’agost de 1913.
El 30 de juliol del 1913 va iniciar-se a tot Catalunya la vaga general del sector tèxtil -anomenada vaga de la constància o de les sis setmanes i protagonitzada principalment per dones- reclamant la reducció de la jornada de treball a les 9 hores i denunciant l’incompliment de les lleis en el treball infantil i de les dones. El cert és que el dia 22 d’agost el govern central treia un decret establint la jornada màxima de treball de 60 hores setmanals i una reducció del treball femení nocturn. La patronal en un principi es va resistir a complir el decret, fet que va fer que la vaga s’allargués fins el dia 20 de setembre quan va arrencar-se el compromís de la patronal de complir el decret redactat pel govern... Ben segur que aquella dona alta i grossa que va mostrar les “vergonyes” als guàrdies, va influir en la rapidesa del govern a que es redactés el decret!
Manifestació
de dones en vaga a les Rambles de Barcelona el 20 d’agost de 1913.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada