L'ESPERANTO I ELS JOVES.

Mercès, principalment, a la ferma propaganda, a la voluntat de ferro d’un jove, quasi un noi, en Ferdinand Duviard, que, incansable, amb fe d’apòstol, ha lluitat fins assolir la consecució d’allò per ell tan noblement desitjat, ha estat, de poc, fundada a França la “Federació Francesa de Joves Esperantistes” que promet donar ufanosos fruits i que molt bé podria ser el fonament de la no llunyana realització pràctica de l’anhelada idea de fecunds i indiscutibles resultats; la “Federació Universal de Joves Esperantistes”. Sota la direcció d’en Duviard, veu la llum pública a la capital de la veïna República una valuosa revista amb el títol de “Juneco” (Joventut), portaveu de la Federació. En un dels primer números publica en F. de Ménil un article titulat  “L’Esperanto et les jeunes”, del qual traduirem alguns fragments, per l’interès que tenen i perquè creiem útil el que argumenta el seu autor per convèncer els que encara dubten dels avantatges reportats per l’ús de l’admirable llengua del Doctor Zamenhof. Diuen així els paràgrafs traduïts:

“La joventut, amb els seus generosos entusiasmes, la seva saba desbordant, la seva comprensió, la seva esbalaïdora retentiva, és en efecte, una de les més puixants palanques de l’esperit humà ... Podem tenir la certesa del triomf definitiu de l’Esperanto, perquè han estat llançades les bases d’una federació de joves que, renovellant-se de generació en generació, assegurarà a la idea per nosaltres propagada l’eterna joventut: els profits que en rebrà l’Esperanto seran considerables. Però quins avantatges poden obtenir-se de la llengua internacional? Examinem, primerament, el costat més agradable. Una de les manies de la nostra època, una de les que més tardarà a desaparèixer és la de la “col·lecció de postals il·lustrades”. Els àlbums s’omplen incessantment de vistes de països llunyans. S’inventen mil enginys per tenir correspondència amb estrangers. Heus aquí un mitjà ben senzill d’enriquir les col·leccions : aprendre l’Esperanto, consultar llistes d’adreces dels «samideanoj» estrangers que desitgen tenir correspondència. S’escriu a amics desconeguts i responen. No s’ha perdut, doncs, el temps, delectant-se i instruint-se amb el mateix objecte.

Després ve la qüestió dels viatges. L’ús de la llengua creada pel Doctor Zamenhof permet viatjar fàcilment i, el que no està pas mancat d’encant, ésser admirablement rebut pertot arreu on es passa. Per tot el món hi ha esperantistes; es troben ràpidament les seves adreces en els anuaris; se’ls escriu per endavant i la major part de vegades aquests amables corresponsals, previnguts de la nostra arribada, us esperen a l’estació, us instal·len a l’hotel i s'improvisen en els vostres “cicerons” obligats i desinteressats, avantatges molt apreciables en un país desconegut.

Arribem ara a un costat més pràctic. Molts joves es destinen al comerç... No es pot imaginar el nombre de comerciants que han adoptat per a les seves relacions exteriors i per als mateixos prospectes l’ús de l’Esperanto. Recentment, una de les més grans fàbriques d’aparells fotogràfics d’Alemanya ha publicat un magnífic catàleg en la llengua auxiliar. No és pas llunyà el dia en què totes les cases de comerç acolliran preferentment les joves empleats que parlin Esperanto a causa dels serveis que poden prestar-los.

Posem-nos ara, en un altre punt de vista, el de l’educació literària. L’Esperanto pot ell sol engrandir el domini dels nostres coneixements en el que fa referència a la literatura estrangera. Quantes obres, traduïdes a la nostra mateixa llengua, ens han estat revelades mercès a l’Esperanto! Qui hagi tingut la curiositat de fullejar el catàleg de les nostres biblioteques esperantistes, restarà confós davant les riqueses que conté. La mateixa observació pot fer-se en el que es refereix a divulgació de la ciència. Quant al costat moral i social, l’Esperanto pot oferir inconcebibles avantatges a la joventut estudiosa en totes les qüestions en què està, en l’actualitat, interessada. Instrument d’intercomprensió universal, serveix de vehicle a les grans idees i les transporta de nació a nació. De qualsevol costat que es miri, es veuen profits que l’Esperanto pot reportar a la joventut. Doncs, joves, apreneu tots l’Esperanto i uniu els vostres esforços en un sol esclat de generositat i no oblideu que treballeu per al més gran bé de la família humana.”

BABILEMULO.

Escrit per Andreu Nin el dia 19 de gener del 1910. 

Es prou coneguda la relació de Nin amb l’inici de la pràctica de l’Esperanto al Vendrell. De la ma d’Amadeu Martorell en va ser l’introductor i un dels creadors del grup Frateco. En aquest escrit ens porta la traducció d’un article de l’esperantista francès F. de Ménil i ens vol transmetre l’optimisme que regnava en aquells moments sobre les possibilitats de la nova llengua. Signa l’article amb el pseudònim BABILEMULO, que es una paraula, en esperanto, que té el significat de “xerraire”.

 

             Una postal d’intercanvi esperantista amb una definició de l’Esperanto:

Font de l’amor,  font de la veritat, font de la bellesa i de l’esperança.