Mercès, principalment, a la ferma
propaganda, a la voluntat de ferro d’un jove, quasi un noi, en Ferdinand
Duviard, que, incansable, amb fe d’apòstol, ha lluitat fins assolir la
consecució d’allò per ell tan noblement desitjat, ha estat, de poc, fundada a
França la “Federació Francesa de Joves Esperantistes” que promet donar ufanosos
fruits i que molt bé podria ser el fonament de la no llunyana realització
pràctica de l’anhelada idea de fecunds i indiscutibles resultats; la “Federació
Universal de Joves Esperantistes”. Sota la direcció d’en Duviard, veu la llum
pública a la capital de la veïna República una valuosa revista amb el títol de
“Juneco” (Joventut), portaveu de la Federació. En un dels primer números
publica en F. de Ménil un article titulat
“L’Esperanto et les jeunes”, del qual traduirem alguns fragments, per
l’interès que tenen i perquè creiem útil el que argumenta el seu autor per
convèncer els que encara dubten dels avantatges reportats per l’ús de
l’admirable llengua del Doctor Zamenhof. Diuen així els paràgrafs traduïts:
“La joventut, amb els seus generosos
entusiasmes, la seva saba desbordant, la seva comprensió, la seva esbalaïdora
retentiva, és en efecte, una de les més puixants palanques de l’esperit humà
... Podem tenir la certesa del triomf definitiu de l’Esperanto, perquè han
estat llançades les bases d’una federació de joves que, renovellant-se de generació
en generació, assegurarà a la idea per nosaltres propagada l’eterna joventut:
els profits que en rebrà l’Esperanto seran considerables. Però quins avantatges
poden obtenir-se de la llengua internacional? Examinem, primerament, el costat
més agradable. Una de les manies de la nostra època, una de les que més tardarà
a desaparèixer és la de la “col·lecció de postals il·lustrades”. Els àlbums
s’omplen incessantment de vistes de països llunyans. S’inventen mil enginys per
tenir correspondència amb estrangers. Heus aquí un mitjà ben senzill d’enriquir
les col·leccions : aprendre l’Esperanto, consultar llistes d’adreces dels «samideanoj»
estrangers que desitgen tenir correspondència. S’escriu a amics desconeguts i
responen. No s’ha perdut, doncs, el temps, delectant-se i instruint-se amb el
mateix objecte.
Després ve la qüestió dels viatges.
L’ús de la llengua creada pel Doctor Zamenhof permet viatjar fàcilment i, el
que no està pas mancat d’encant, ésser admirablement rebut pertot arreu on es
passa. Per tot el món hi ha esperantistes; es troben ràpidament les seves
adreces en els anuaris; se’ls escriu per endavant i la major part de vegades
aquests amables corresponsals, previnguts de la nostra arribada, us esperen a
l’estació, us instal·len a l’hotel i s'improvisen en els vostres “cicerons”
obligats i desinteressats, avantatges molt apreciables en un país desconegut.
Arribem ara a un costat més pràctic.
Molts joves es destinen al comerç... No es pot imaginar el nombre de
comerciants que han adoptat per a les seves relacions exteriors i per als
mateixos prospectes l’ús de l’Esperanto. Recentment, una de les més grans
fàbriques d’aparells fotogràfics d’Alemanya ha publicat un magnífic catàleg en
la llengua auxiliar. No és pas llunyà el dia en què totes les cases de comerç
acolliran preferentment les joves empleats que parlin Esperanto a causa dels
serveis que poden prestar-los.
Posem-nos ara, en un altre punt de
vista, el de l’educació literària. L’Esperanto pot ell sol engrandir el domini
dels nostres coneixements en el que fa referència a la literatura estrangera.
Quantes obres, traduïdes a la nostra mateixa llengua, ens han estat revelades
mercès a l’Esperanto! Qui hagi tingut la curiositat de fullejar el catàleg de
les nostres biblioteques esperantistes, restarà confós davant les riqueses que
conté. La mateixa observació pot fer-se en el que es refereix a divulgació de
la ciència. Quant al costat moral i social, l’Esperanto pot oferir
inconcebibles avantatges a la joventut estudiosa en totes les qüestions en què
està, en l’actualitat, interessada. Instrument d’intercomprensió universal,
serveix de vehicle a les grans idees i les transporta de nació a nació. De
qualsevol costat que es miri, es veuen profits que l’Esperanto pot reportar a
la joventut. Doncs, joves, apreneu tots l’Esperanto i uniu els vostres esforços
en un sol esclat de generositat i no oblideu que treballeu per al més gran bé
de la família humana.”
BABILEMULO.
Escrit per Andreu Nin el dia 19 de gener del 1910.
Es prou coneguda la relació de Nin amb l’inici de la pràctica de l’Esperanto al Vendrell. De la ma d’Amadeu Martorell en va ser l’introductor i un dels creadors del grup Frateco. En aquest escrit ens porta la traducció d’un article de l’esperantista francès F. de Ménil i ens vol transmetre l’optimisme que regnava en aquells moments sobre les possibilitats de la nova llengua. Signa l’article amb el pseudònim BABILEMULO, que es una paraula, en esperanto, que té el significat de “xerraire”.
Una postal d’intercanvi esperantista amb una definició de l’Esperanto:
Font de l’amor,
font de la veritat, font de la bellesa i de l’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada