Un
català a Varsòvia ... ¿Què pot fer amics en la Polònia Russa, un català? ¿Donar
lliçons a l’Escola Berlitz? ¿Vendre vi del Priorat? Tal volta exercir un
d’aquests oficis tant nostres, com el de paleta, o tipògraf? El català de Varsòvia, que es diu Miralles, te
una acadèmia que ell anomena “Escola de dansarines espanyoles.”
Ell
potser beurà encara en porró, parlarà la nostra llengua en la intimitat i qui
sap, qui sap, si en algun recó de la casa no conservarà dels bons temps, un
retrat del Doctor Robert o una estatueta d’en Casanovas! Però les seves alumnes
aniran prenent dels seus llavis i de la seva silueta la gracia ibèrica i
l’encís d’Andalusia, que més tard, errabundes, aniran deixant pels pobles
foscos que sospiren per les terres blaves.
Per
un català, tot és voler una cosa ... Si uns catalans es proposessin ser toreros,
aconseguirien fundar una escola que rivalitzés amb la sevillana o la “rondeña”.
Els hi mancaria la ingènita bravor flamenca, però, la suplirien amb trucs i si
no produïen un ”Belmonte”, potser avantatjarien al “Gallo.”
Un
torero de Reus, en “Peroy”, ha deixat fama i en “Peroy” va intentar unes sorts
que substituïen perfectament el valor amb la traça. D’una d’elles ja se’n deia
“malcornar”...
ECO escrit
per Andreu Nin el dia 29 de maig de 1914.
Estem
al món perquè hi hagi de tot... es deia dels catalans. Sembla clar que aquesta
dita ve de lluny i l’Andreu Nin la devia conèixer a l’hora d’escriure aquest
ECO. Segons ens explica els catalans que hi havia -i que avui també hi ha- repartits
arreu del mon sabien fer de tot el que convingués, per guanyar-se les “garrofes”.
Fins i tot aquelles coses que no es consideren pròpies de la catalanitat; com en
el cas del pobre Miralles.
Dues
precisions històriques: Si Nin parla de la Polònia Russa, cal tenir en conte
que el text està datat el 1914. La segona és per constatar que allò de “parlar el català en la intimitat” no és pas
un invent del senyor José Maria Aznar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada