UNA CONFERÈNCIA D'ANDREU NIN.

 

Abans d'ahir a la nit es celebrà en el local de la Confederació General del Treball l'anunciada conferencia que, a càrrec del nostre company Andreu Nin, hi organitzà l'Ateneu Sindicalista d'aquesta ciutat. El conferenciant desenvolupà el tema “Les modernes orientacions de la Pedagogia”.

El saló d'actes estava ple a vessar, lo qual diu molt en favor dels nostres obrers, que sembla que, al fi, es preocupen seriosament  i demostraren interès per les vitals qüestions de cultura.

El nostre company analitzà y combaté la pedagogia tradicional, autoritària, rigorista, abstracta, intel·lectualista, dogmàtica y llibresca. Digué que aquesta està caracteritzada per un vici fonamental, que consisteix en considerar al noi com a un esser passiu. D'aquí se'n desprèn aquesta ensenyança nominal que consisteix en donar-ho tot fet al alumne sense que aquest intervingui per res en l'obra de la seva pròpia cultura.

Combaté també la seva moral encarcarada i fictícia, filla del concepte de la divinitat, anul·ladora de la personalitat humana, i del cristianisme, que ha ensenyat a la nostra generació la mansuetud, la submissió i l’obediència, la subjecció al dogma i a la infal·libilitat y el menyspreu de la vida. Els resultats obtinguts per la pedagogia tradicional, han consistit en una generació irreflexiva, que no pensa per compte propi, intolerant, apassionada, fanàtica y servil que, educada en el dogmatisme de l'escola, en tot ha vist el tabú inassequible a la seva intel·ligència.

La nova escola no considera al noi com a l’animal indomable a qui s'ha d’educar a força de cops y estretes disciplines, sinó a l'home en germen, que té tot el futur tancat en els seus primers anys, segons la feliç expressió de Dupanloup, i a qui s'han de desenrotllar progressivament totes les seves facultats. Per això la moderna ciència pedagògica es fonamenta científicament, constituint una ciència filosòfica d'aplicació, especulativa i experimental, distingint-se pel seu sentit pràctic i el seu concepte integral.

La seva finalitat consisteix en fer homes, per lo qual, més que ensenyar, capacita per pensar, més que instruir, educa. El conferenciant aclareix detalladament els conceptes d'educació intel·lectual y d'instrucció. I passa a una de les parts de la seva dissertació, a que donà major importància; la formació de la ciència moral dels deixebles. Combaté l'escola sectària, que erigeix principis polítics, socials o religiosos en dogmes i es mostrà decidit partidari de l'escola neutra. Explicà minuciosament el seu concepte. La moral que ha de ser la norma que ha de guiar al mestre en l'educació dels seus deixebles, «l'anima de l'escola», segons la feliç expressió den Lluis de Zulueta, ha de ser aquesta moral universal, que té el mateix concepte del bé y de la bondat, que es humà i que es etern. La bondat, l'honradesa, la integritat moral digué, no son patrimoni de cap escola política, social o religiosa determinada, sinó que son humanes.

Examinà després detingudament, i se’n mostrà partidari, els caràcters y procediments de la moderna pedagogia eminentment activa. Com a fruit de la mateixa, s’aconsegueix que el noi en sí, per compte propi, que adquireixi una personalitat lliure y espontània. El mestre es sols un col·laborador en l’obra educativa i instructiva de l'alumne; basada l'ensenyança en l'afecte mutu, mestre i deixeble porten a terme  l'obra magna de l'educació, assolint-se fecunds i positius resultats.

Combat després els llibres de text, que encadenen la intel·ligència y la lliure iniciativa a la lletra morta. L’ensenyança adquireix un caràcter dogmàtic y passiu perquè el noi tot ho troba fet i l'obra del mestre es nul·la. El “text mort” del llibre s'ha de substituir pel “text viu” de la paraula del mestre.

Es mostra partidari de conservar únicament i  encara amb certes restriccions, el llibre de lectura, substituint les obres de text pels apunts o notes fets pel mateix alumne i reservant solament els llibres de consulta per la segona edat escolar.

Com a principi fecundant de l'educació intel·lectual, el senyor Nin es mostrà partidari de proclamar el principi de revolta salvadora per que el noi investigui lliurement la veritat, fent cas omís dels dogmes i “tabús” que trobi al seu pas.

Passa després a ocupar-se el conferenciant de l’ensenyança de la llengua, sobre la qual existeixen molts erros corrents.

Estudia detingudament la gènesi del llenguatge, que s'ha de desenrotllar, com totes les demés facultats, per graus, anant de lo espontani, instructiu i emocional a lo racional, fent-lo reflexiu. En els països, com el nostre, on la llengua materna dels nois es distinta de la oficial, quina ha d'exercir l’hegemonia? El conferenciant advoca per la plena supremacia de la llengua materna, cimentant la seva opinió en els més sans y universalment reconeguts principis pedagògics. En la família i en els companys troba el noi els primers elements constitutius de la llengua, imperfectament adquirida, perquè es troba moltes vegades en continu contacte d'uns pares incultes i amb companys que parlen argots peculiar de la infància. Si l'escola es continuació de la família, deu corregir els defectes d'una llengua mal adquirida, que el mestre ha de polir i perfeccionar. En la llengua materna i no en cap altre, es troba la base sòlida per l’ensenyança d'altres llengües. Advoco, afegeix el conferenciant, per la perfecta ensenyança, a Catalunya, del català  per millor aprendre els demés idiomes, entre ells indubtablement el castellà. Avui el noi surt de l'escola coneixent imperfectament el català y el castellà.

A més, el mestre, en consonància amb aquell savi principi pedagògic que diu que el mestre ha de descendir fins al llenguatge de l'alumne pera fer-se entendre, mal pot fer-se entendre parlant una llengua incomprensible per els nois.

Advocà per l’ensenyança y conservació de llengua pròpia, per la seva significació espiritual perquè es més que un medi d'expressió, perquè es l'anima d'un poble i quan la llengua d'un poble desapareix, mor a l'ensems, la seva personalitat.

El conferenciant acaba resumint els conceptes y les idees exposades  en el transcurs de la seva peroració.

Xardorosos aplaudiments acolliren les darreres paraules del nostre company Andreu Nin.

 

Resum de la conferència publicat a El Poble Català el dia 13 de juliol de 1912.

 

Quan un es fixa amb la data i el lloc de la conferencia; lamenta no haver pogut estar entre els oients ... sobre tot, per poder observar les cares del públic que escoltava, en aquelles dates, unes teories tan innovadores sobre l’educació. Val a dir, que moltes d’elles son perfectament aplicables avui, més de cent anys després de que Nin les fes públiques en una de les moltes conferències que va fer sobre la docència... Em perdonareu la llargada del text però, els que em coneixen saben que hi he dedicat, tota una vida, a aquesta “feina”...