EL RELLOTGE DE SOBRETAULA.

 

Per gronxar-nos, en el llit, res com els rellotges.

Ara, s’ha posat de moda entre els fabricants d’específics repartir rellotges als metges. Com que a casa en tenim un de metge, els rellotges de sobre taula hi plouen. Així em puc permetre el luxe de tenir-ne un a sobre la tauleta de nit. Aquest es el que em gronxa. Es un rellotge col·locat dintre una caixa esmaltada, d'esmalt blau.

No heu escoltat mai un rellotge, cantant durant la nit?

Cóm son estúpids els que s'han empescat que el ritme d'un rellotge es monòton!... Es un no saber escoltar; es un no saber sentir, el dir això. El tic-tac del rellotge en les hores de nit canta de maneres molt diferents. Unes vegades va de pressa, altres a poc a poc, d’una manera desesperadora; altres, ai!... Mai per nosaltres, en un ritme uniforme.

Corre de pressa quan hi ha feines molestes a fer, compromisos enutjosos a complir, uns deutes a pagar. Aleshores fa: Tic, tac, tac, tac, tac, tac!

Quan esperes una nova, bona o dolenta, però interessant; quan l'hora lluminosa del nou dia ha de portar-te un consol o un auxili, aleshores la mala bestia de rodetes fa: Tic... tac... tic... tac... tic...

Es només quan no portes res a dintre i et fiques dintre el llit, sense pena ni gloria, que el rellotge no t'atormenta ni et complau y s'entreté gronxant-te amb un monòton, tric-trac... tric-trac...

 

ECO escrit per Andreu Nin el dia 10 de novembre de 1912

 

 

Aquest eco sobre els rellotges de sobretaula ens demostra com Nin no necessita gaire cosa per inspirar-se a l’hora d’escriure. Ell es capaç de narrar històries interessants amb la cosa més intranscendent. En aquest cas i de manera tangencial, ens parla també d’una moda  que va durar moltíssim temps i que en terminologia mèdica es deia: “el tarugazo”, era la costum de que els representants de productes mèdics fessin regals als metges per intentar influir en que receptessin els seus productes. Cal precisar aquí una cosa poc coneguda de la biografia de Nin; el seu oncle, que també es deia com ell, Andreu Nin, va ser un metge reconegut que va acabar exercint la seva professió al poble de Sant Jaume dels Domenys.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada