És la conversa del dia, i també l’emoció. Perquè el futbolisme barceloní passa el primer moment sentimental de la seva vida incipient. Gaire bé diríem, per acabar de fer la cosa pública el nostre futbol, que avui, 20 d’abril, es per ell una mena de 20 de maig.
El primer equip
del club “Barcelona” juga avui amb els “New Crusaders” de Londres, equip famós,
composat de bons “amateurs” anglesos. El “Barcelona”, després de lo de Bilbao,
es presenta davant del públic. SI a l’estació el van anar a rebre unes mil
persones, figureu-vos quan altra vegada el tornin a veure en el seu camp,
lluitant amb aquesta fortalesa que s’anomena “New Crusaders”. Perquè la gran
virtut del “Barcelona”, a part de a seva lleialtat i la seva força i agilitat
en el joc, consisteix en un enorme afany de superació, en voler guanyar, no
fàcils triomfs, sinó perfeccions. Per aconseguir això lluita amb equips més
forts que ell, com el d’avui, però així, en el venciment, si es que perden,
troben la lliçó que els farà més forts.
I heus aquí com
d’un esport es fa la curiositat i l’entusiasme d’una ciutat. I com la ciutat es
va estimant tot lo seu, sigui la llengua, sigui un poeta, o untes cases velles
que s’enderroquen, o una festa llegendària o un club futbolista.
ECO escrit
per Andreu Nin el 20 d’abril del 1911.
Costa pensar
amb un Andreu Nin parlant del Barça i encara més parlant del futbol. Però Nin
es devia a la feina de periodista i la realitat és, que des de el seu inici
-aquí el club només tenia 11 anys- el “Barcelona” ja s’intuïa que podia ser més
que un club. Així ho detecta l’Andreu en el seu ECO. Dit sigui de passada, el
partit el van guanyar els New Crusaders per 3 gols a 1.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada