La gracilitat d’un aeroplà, va passejar ahir una silueta femenina, i en la multitud masculina i en l’aplec femení s’hi sentia envers la Helène Dutrieu una curiositat barrejada amb malicia. Perquè una dona sempre es un espectacle; una dona aviadora de l’espectacle en fa visió de meravella, per ser heroïna i tècnica, juganera i dominadora, guiadora d’enginys de ferro i ànima boja amb la passió de lo blau i de lo aeri i de lo vertiginós.
El nostre bon
burgés s’haurà dit, tot anant a l’aeròdrom: “Vaja, que això no es per a dones.”
Per què, bon burgès? Tal volta no hi ha res com un aeroplà per una dona
esportiva. Sempre fou ingrat el plebeu pedalejar per a una dona. Tu, romàntic,
tu, sentimental, tu, donjoanesc. L’has forjat mai l’ensomni d’una amant corrent
amb bicicleta?...
L’automòbil no
ha acabat de ser esport femení. Se l’estimen, però com aparador de les seves
gràcies, com una tribuna que dona vertigen i serveix per que voleïn els tuls
com oriflames de galanteria.
Resta el
cavall, però, no heu percebut sempre, davant d’una dona cavallera, una
impressió d’anti-feminitat? Sí, certament, que hi ha una vella i llarga
història, fins mitològica, de les amassones; mes en aquest cas el nom fa la
cosa, i el nom d’amassona, etimològicament, no significa dona sense pit? ...
Tinguem sempre present a les Walkiries.
L’aeroplà la fa
papallona. Teníem des de que la ballarina Loie Fuller ho va crear, la
papallona-llum; ara les Helenes Dutrieu ens porten la papallona senyora de les
blavors. I si no voleu dir això. Si us sembla una mica cursi, afirmeu que res
com el que és aeri pot escaure a lo femení. L’aeroplà es una gentilesa i es
poesia, a lo Marinetti, però poesia. Perquè un aeroplà, encara que ho sigui, no
representa a la força, sinó a la gràcia. I la gràcia d’aquest diví enginy
esdevé absoluta, transportada pel cel per unes mans blanques.
Una nova
modalitat de la curiositat o de l’instint d’impressionar de la dona? Oh no! L’Helene
Dutrieu ho diu als periodistes:
“Les tragèdies
dels aviadors, sempre es produeixen per l’afany d’impressionar. Els viratges,
els descensos, per produir entusiasme, en tenen la culpa. Les caigudes s’eviten
seguint els dictats de la tècnica, encara que el vent sigui fort.”
Heus aquí bon
burgès, com una dona ofereix lliçons d’humilitat, i regeix en les altures, amb
una gràcia infinita i prudent -desconeguda pels homes- les evolucions d’un
aeroplà. Talment com si fossin les anades i vingudes d’un “rigodón”.
Eco escrit
per Andreu Nin el 13 de febrer de 1911.
Aquí
l’Andreu Nin, aprofitant la noticia del primer vol que va fer una dona
-l’Helène Dutrieu- sobre la ciutat de Barcelona, aprofita l’avinentesa per
exposar el seu pensament sobre la feminitat i el respecte a que les dones
puguin exercir qualsevulla professió, sense deixar el to irònic que utilitza
sempre al parlar d’aquests temes.
La Belga Heléne Dutrieu, la primera dona pilot, sobre el seu Biplà Henry
Fermand, l’any 1911 quan va fer el seu vol per sobre
de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada