Els hi ha robat, als madrilenys, els grans de raïm que donen la ventura per tot l’any, si es prenen al compàs de les dotze campanades de la nit de Cap d’Any. Tota una multitud, esperava les campanades clàssiques dels bons auguris, en mig de la Porta del Sol, i amb una cridòria de gentada medieval, pintoresca i supersticiosa. Les minuteres anaven avançant, les mans s’alçaven amb els raïms preparats, la cridòria creixia i el miracle estava apunt de fer-se, dintre els grans de les vinyes manxegues. Però les minuteres marxaven i la campana del ministeri de la Governació va restar muda. El bon ministre senyor Merino, fent també broma, havia robat a aquell aplec d’ànimes, una alegria, i el que és millor, una il·lusió, la il·lusió dels raïms de Cap d’Any, que donen bona ventura.
Aquí no en
tenim d’aquests raïms. Les diades nadalenques i de renovament d’any, són de
turbulència gastronòmica, sense cap guspira de sentimentalisme. Per Nadal, bon
dinar; per Cap d’Any, ressopó; per reis, joguines per les criatures, i sempre,
sempre, en totes aquestes diades, pensem que el raïm es un bon postre i que el
seu suc no pot donar més que una passatgera felicitat.
Conservem les
nostres calmoses costums de menestrals. Fet i fet, sempre tindrà raó Corneille:
“Quoi qu’en
disc Aristote et sa docte cabale, le tabac est diriu, il n’est rient, qui l’egale.”
El tabac, en
aquest cas, és el gall, el bistec, les joguines, ... sense posar mai la felicitat
en dotze grans de raïm, menjats quan les campanes toquen la mitja nit, i que un
ministre bromista ens pot escamotejar.
ECO escrit per
Andreu Nin el 3 de gener del 1911
Nin no deixa
passar l’oportunitat d’escriure, amb ironia, sobre l’incident que va produir-se
a la Puerta del Sol per l’entrada de l’any 1911, on no va funcionar el famós
rellotge. Defensor de la tradició nadalenca de Catalunya, no podrá evitar que
la del raïm, sigui la que acabi imposant-se.
QUE TINGUEU
TOTS UNA BONA ENTRADA D’ANY 2023!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada