En aquest Nadal li ha mancat un element substancial y clàssic. Aquest element no es altre que el fred. Es que ha estat un Nadal meridional, diran. Efectivament, però es que els països meridionals que el 24 de desembre no obliguen a tremolar de fred, no tenen dret a la nit de Nadal. Qui es capaç d’imaginar una nit de Sant Joan tenint de portar un abric d'entretemps? Y qui pot sentir el naixement del Fill de Déu dient a cada moment «però, han vist quina nit més calorosa que fa ?»
L'avi “Nadal” ha
d'arribar carregat de pells y amb neu tan blanca y florida com la seva barba;
l'arbre de Nadal es brinca pel pes de les joguines y del gel; les xemeneies y les
truites al rom
són l'escalf de la diada. Però si la lluna de Nadal fa l'efecte d'un sol, si el
cel blau clar sembla de l'agost y se tenen d'apagar les xemeneies y demanar a
els restaurants «biscuit glacé” en lloc de truita al rom, quina sensació de
Nadal podem fruir, ni com podem arribar a sentir el dolor de la Sagrada Família
que en una nit golada donava el Redemptor al món, tenint d'arreplegar la calor
de la palla d'un pessebre, del qual es fa la parodia, la parodia amic Ors, de
la qual encara no heu protestat - en totes les cases catòliques que s'estimen?
El Nadal
d'aquest any ha estat perfectament arbitrari, però a nosaltres ens plauen els
Nadals tradicionals, per que la nostra religió faci un bon paper y els nens al anar
a dormir, plens de fred, compadeixin una mica el Fill de Déu, encara que pensant
amb ell comencin a creure que els redemptors, des de que veuen la primera llum
fins que s’acomiaden de la darrera,
pateixen massa.
Y sobre tot
que un Nadal extemporani, un Nadal que fa suar, es una mica cursi.
ECO escrit per
Andreu Nin el 27 de desembre de 1911.
Com podreu comprovar això dels Nadals amb caloreta no és
cosa només d’ara, fa més de cent anys ja es queixaven, de tant en tant, de
tenir alguns nadals amb temperatures altes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada