... I vet aquí que l’odi s’havia apoderat de tots els cors... I un home admirable, tot amor, tot bondat, el Crist, vingué a la terra... i el seu cor magnànim, traspassat de dolor, veié la rancúnia mestra i senyora del món, romputs els sagrats vincles de l’amor, encesa la lluita entre els amics, els pares i els fills i els germans. I el Crist, tot amor, tot bondat, tot mansuetud, concebé una gran i generosa idea: donar la seva vida en bé de la redempció de la Humanitat i, en l'afrontosa creu del Gòlgota, el Fill de l’Home vessà, per nosaltres, la seva sang preciosa...
I passaren dinou segles... I avui, en
senyal de joia i de gratitud, la humanitat celebra. amb magnificència, la vinguda
a aquest món miseriós del Crist, d’aquell humaníssim Crist, que ens llegà com a
herència inapreciable la no menys humaníssima màxima: “Estimeu-vos els uns als
altres”... I els humils dotze apòstols que escamparen la bona nova per tots els
indrets del món s’han convertit, després de dinou segles, en exèrcit nombrós
... I, no obstant això, la pau no regna a la terra, a la terra ingrata que ha
fet esdevenir inútil l’incomparable i generós sacrifici del Crist .. I, per inexplicable paradoxa, es veuen sovint
deixebles dels d’ara d’Aquell que predicà amor, pietat, humilitat, convertint
en sofismes les seves doctrines, covant en els seus cors sentiments
anticristians i sembrant desunions i discòrdies. I, per una no menys
inexplicable paradoxa, els que no es vanten d'anomenar-se cristians, els que
ells qualifiquen d’incrèduls, impius, ha de recordar-los que, avui fa segles,
un dels més grans homes dictà al “ramat de llops” que el venia a pacificar, la
màxima “Estimeu-vos uns als altres”...
I avui, en què l’odi novament s’ha
apoderat dels cors, en què la rancúnia és mestra i senyora del món, rompent els
sagrats vincles de l’amor, l’esperit del Crist, tot bondat, tot humilitat, tot
pietat, tot amor, s’aixeca en beatífica visió per damunt, molt per damunt de
les rancúnies, miserietes i baixes passions, com a suprem acusador dels seus
falsos deixebles, dels seus detractors, dels desnaturalizadors de la seva
doctrina...
ANDREU
NIN
Deixeu-me que per a felicitar-vos el Nadal, utilitzi un escrit de Nin que no és inèdit, ja que va ser signat i publicat el 1909 i posteriorment editat el 2007, en el llibre "El jove Andreu Nin. Textos periodístics". Tanmateix, tampoc és la primera vegada que utilitzo aquest text per felicitar les dades nadalenques, ho vaig fer també l'any 2007, però com que el contingut és l'apropiat i crec que el que diu no perd mai vigència el torno a utilitzar novament.
BON NADAL I BONES FESTES A TOTS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada