Dia de vernissatge. Un escultor, posa en lletres negres el seu nom, al peu de l’estàtua. Un pintor, acaba de situar un quadre. Unes senyoretes examinen una figura, amb la mateixa curiositat que a un “fox terrier”. Unes autoritats municipals i governatives, passen revista als quadres, com si allò fos una revista de bombers. Però dos o tres petits grups, discuteixen en mig del Saló de Belles Arts, apassionadament i algú fins iradament, l’arbitrarietat de mal gust i tartufista, comesa per alguns senyors del Comitè executiu de l’Exposició.
Aquests senyors, no
s’ha limitat a posar a algunes estàtues cinturons de castedat, sinó que han
arribat a la mutilació. Una estàtua, senyalada amb el número 897, i firmada per
l’escultor belga Pere Van der Stappen , ha estat mutilada, com si hagés d’anar
a un harem. No s’han limitat a cobrir el que consideraven indecorós, sinó que
amb feina d’operador, han fet córrer la serra amb la mateixa meticulositat que
un bisturí.
L’exhibició del
sexe en una obra d’art, no entranya pecat. En el museu del Vaticà, en la
capella Sixtina, els cardenals tenen per al nu el respecte que no han sabut
tenir els filisteus del Comitè executiu. No es que vulguem retreure la vella
cançó d’allò que es fa a l’estranger. Ens podrien contestar amb la moral del
país, les seves costums, les usuals pràctiques del nostre art. Però davant
nostre tenim el darrer número de “La Ilustración Artística”, i en la seva plana
central hi veiem les fotografies de les sales de l’exposició de Roma. En la
sala sueca, hi ha una estàtua d’en Carles Milles, tota nua, d’un home, que com
deia Ovidi, ha d’estar agraït a la naturalesa. En la fotografia d’una altra
sala, la dedicada als pintor Zorn, una dona es presenta sense un pàmpol i amb
detalls naturalíssims, que la direcció de “La Ilustración” no ha volgut
esborrar, fen santament. “La Ilustración”, no entra en tots els salons? No és
tota pulcra i no obstant no ofereix als ulls el que els Tartufs del Comitè
executiu, han ocultat o serrat?
Alguns regidors
volen portar aquesta qüestió al Municipi. No n`hi ha prou. Ha d’exigir-se
responsabilitats als que han fet malbé en nom d’un pudor imbècil, una estàtua,
i si s’excusen dient que el delegat belga ho ha autoritzat, se’ls hi pot respondre
que el delegat no es belga, sinó un senyor català, el senyor Togores, que no
tenia autorització per que semblant malifeta es realitzes, perquè l’escultor
profanat es mort.
Jesús ha dit:
“Treu-te tot el que produeixi escàndol”, però no aconsellà que s’arranqués res
al pròxim. Als que així han produït escàndol, violant una propietat artística,
al menys que se’ls pot condemnar es a que realitzin en públic la reintegració
de l’estàtua. Mal paper per uns cavallers, certament, però tampoc creiem que
sigui feina dels grans d’Espanya, entretenir-se a serrar virilitats de guix.
Eco escrit per Andreu Nin el 30 d’abril de 1911.
La VI Exposició Internacional d’Art que va celebrar-se
Barcelona el 1911 va estar plena d’incidents, que no feien altra cosa que
mostrar les discrepàncies entre els artistes conservadors del Cercle Sant Lluc,
propensos al modernisme i els progressistes, del grup de Les Arts i els
Artistes, mes propers als principis del noucentisme.
Entre aquest incidents el que va fer córrer més tinta, va
ser la “castració” per raons morals –segons criteri del jurat classificador de
les obres- d’una escultura de Peter Van
der Stappen que formava part de la representació Holandesa a l’esmentada
Exposició Internacional.
Aquesta denuncia de Nin va provocar una encesa polèmica fins que, ell mateix, va fer públic qui havia estat l'autor de la castració física de l'escultura. El pintor, Joan Llimona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada