CASTRACIÓ D’UNA ESCULTURA MASCULINA.

Dia de vernissatge. Un escultor, posa en lletres negres el seu nom, al peu de l’estàtua. Un pintor, acaba de situar un quadre. Unes senyoretes examinen una figura, amb la mateixa curiositat que a un “fox terrier”. Unes autoritats municipals i governatives, passen revista als quadres, com si allò fos una revista de bombers. Però dos o tres petits grups, discuteixen en mig del Saló de Belles Arts, apassionadament i algú fins iradament, l’arbitrarietat de mal gust i tartufista, comesa per alguns senyors del Comitè executiu de l’Exposició.

Aquests senyors, no s’ha limitat a posar a algunes estàtues cinturons de castedat, sinó que han arribat a la mutilació. Una estàtua, senyalada amb el número 897, i firmada per l’escultor belga Pere Van der Stappen , ha estat mutilada, com si hagés d’anar a un harem. No s’han limitat a cobrir el que consideraven indecorós, sinó que amb feina d’operador, han fet córrer la serra amb la mateixa meticulositat que un bisturí.

L’exhibició del sexe en una obra d’art, no entranya pecat. En el museu del Vaticà, en la capella Sixtina, els cardenals tenen per al nu el respecte que no han sabut tenir els filisteus del Comitè executiu. No es que vulguem retreure la vella cançó d’allò que es fa a l’estranger. Ens podrien contestar amb la moral del país, les seves costums, les usuals pràctiques del nostre art. Però davant nostre tenim el darrer número de “La Ilustración Artística”, i en la seva plana central hi veiem les fotografies de les sales de l’exposició de Roma. En la sala sueca, hi ha una estàtua d’en Carles Milles, tota nua, d’un home, que com deia Ovidi, ha d’estar agraït a la naturalesa. En la fotografia d’una altra sala, la dedicada als pintor Zorn, una dona es presenta sense un pàmpol i amb detalls naturalíssims, que la direcció de “La Ilustración” no ha volgut esborrar, fen santament. “La Ilustración”, no entra en tots els salons? No és tota pulcra i no obstant no ofereix als ulls el que els Tartufs del Comitè executiu, han ocultat o serrat?

Alguns regidors volen portar aquesta qüestió al Municipi. No n`hi ha prou. Ha d’exigir-se responsabilitats als que han fet malbé en nom d’un pudor imbècil, una estàtua, i si s’excusen dient que el delegat belga ho ha autoritzat, se’ls hi pot respondre que el delegat no es belga, sinó un senyor català, el senyor Togores, que no tenia autorització per que semblant malifeta es realitzes, perquè l’escultor profanat es mort.

Jesús ha dit: “Treu-te tot el que produeixi escàndol”, però no aconsellà que s’arranqués res al pròxim. Als que així han produït escàndol, violant una propietat artística, al menys que se’ls pot condemnar es a que realitzin en públic la reintegració de l’estàtua. Mal paper per uns cavallers, certament, però tampoc creiem que sigui feina dels grans d’Espanya, entretenir-se a serrar virilitats de guix.

Eco escrit per Andreu Nin el 30 d’abril de 1911.


La VI Exposició Internacional d’Art que va celebrar-se Barcelona el 1911 va estar plena d’incidents, que no feien altra cosa que mostrar les discrepàncies entre els artistes conservadors del Cercle Sant Lluc, propensos al modernisme i els progressistes, del grup de Les Arts i els Artistes, mes propers als principis del noucentisme.

Entre aquest incidents el que va fer córrer més tinta, va ser la “castració” per raons morals –segons criteri del jurat classificador de les obres-  d’una escultura de Peter Van der Stappen que formava part de la representació Holandesa a l’esmentada Exposició Internacional.

Aquesta denuncia de Nin va provocar una encesa polèmica fins que, ell mateix, va fer públic qui havia estat l'autor de la castració física de l'escultura. El pintor, Joan Llimona.


                                                    Aquesta és l'escultura que va patir la "castració"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada