GERMANA AIGUA

 Les paraules franciscanes han esdevingut frase feta en tots els ecos i petites proses pretensioses que parlen de l’aigua. Germana aigua. Devia ser aigua de fontana o de suau reguerol o de mal d’estiu o de brollador musical, més no pas d’aiguat feréstec que cau del cel com un nou castic de Jehovà. Sant Francesc, que no comprenia la crueltat, no podia sentir-se fervorós per la malignitat de l’aigua del cel, per aquesta aigua que fa recordar les rimes implacables del poeta: “Dura la terra, dura la terra, sota el bon Deu.”

Aigua enemiga la d’avui; aigua de deus irats contra els homes, aigua de dolor. En un ploure que és botxí i no pas germà. Udolen, rebent-la els vaixells en el mar, i clamen per les platges els pescadors; la pagesia tremola escoltant el bruel del temporal, i en mig de la maledicció humana, les terres es fonen, cauen les cases i les bestioles familiars baixen riu avall grotescament tràgiques. Sant Francesc pensaria amb el Maligne i mai més l’aigua li fora germana.

Sempre terra i aigua foren enemigues. Els pagesos ja ho saben que quan la terra demana l’aigua no hi acudeix i que quan els camps reposen amb la pau de la que acaba de fer la seva obra, ella escomet amb  fúria de diluvi bíblic. Però sempre hi ha una fraternitat sota el cel impiu.

Heus aquí que la ciutat envia contra l’aigua el seus homes i els seus aparells d’auxili. Barcelona vetllava, matrona, en el seu pla i la seva ma fou salvadora, com serà també pròdiga en caritat. Son les naixents germandats que els sants mai pensaren, son els pobles transformats en providència, i el “germana aigua” del seràfic, substituït pel “germana ciutat” dels pobles del pla, desemparats de totes les divinitats i protegits, -en el que s’ha pogut- per un democràtic alcalde constitucional.

 

ECO escrit per Andreu Nin al diari El Poble Català l'1 d’octubre de 1913. 

Si un es fixa en la data de publicació. Està escrit dos dies després de produir-se els aiguats de Sant Miquel, que van afectar de manera notable els pobles de la comarca del Baix Llobregat i de manera especial també a El Vendrell, la capital de Baix Penedès.

Andreu Nin, dos dies després, escriuria un magnífic reportatge sobre l’afectació dels aiguats al Vendrell que va ser publicat al  Poble Català.