Els recol·lectors de bolets declaren a tothom que mai havien anat tan malament com aquest any. Tenim, doncs, que afegir a la crisi teatral i a la del llibre i a la dels filats i a la del lerrouxisme, la crisi dels bolets.
Però aquí se té de fer una
advertència. Aquesta crisi no existeix més que pels professionals del bolet,
per aquells que se l'estimen com a medi, no com a fi, es a dir, els negociants.
Perquè de bolets n'hi ha molts aquest any, però els professionals no en troben.
Quan ells hi van, ja n'hi ha d'altres que tornen amb els coves plens. I són els
vaguistes, aquests vaguistes que demanen a la terra els seus fruits com si
fossin homes primitius. Alguns d'ells es dediquen a la caça de l'home, però la
majoria es dedica honradament a caçar bolets, esperant l'hora de la justícia.
Els conservadors que tantes
abominacions han tingut pels vaguistes ¿Quins altres protestants, socials,
polítics o religiosos, poden presentar que es dediquin com aquests a recollir
els fruits de natura, en mig de la seva revolta? Els senyors conservadors no
respondran y és molt fàcil que deixin de menjar bolets, a l’assabentar-se de que aquestes humils criptògames
contribueixen a perllongar les vagues.
Eco escrit per Andreu Nin el 20 d’octubre de 1910.
Aquest Eco es publica pocs dies abans que a Barcelona es celebri el congrés fundacional de la CNT, aquest va ser precedit per les primeres vagues d'importància que es feien després dels fets de la Setmana Tràgica. Ens pot xocar veure que Nin utilitza la ironia i fins i tot cert sentit del humor per parlar dels vaguistes, però en aquell moment tots els recursos eren bons per desenvolupar la conciència social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada