LA FALDILLA-PANTALÓ. (2)

 Ahir, els nostres ulls varen veure les primeres faldilles pantalons. El passeig de Gràcia semblava predestinat, a l’hora sumptuosa del migdia, a servir de marc a les faldilles innovadores. Mes com si la dama atrevida les lluís per una acció reflexiva i no pas per un gest de coqueta, fou el carrer de les velles elegàncies, el carrer de Ferran, en lloc del gran passeig mundà, el triat per ella. L’esperit de la senyora innovadora que ahir va esvalotar la calma del clàssic carrer, era doblement revolucionari per l’heroisme del pantaló i la gallardia de passejar-lo a través del cor mateix de la ciutat vella.

I Barcelona, va tenir una cortès curiositat per la revolucionaria. Tothom tafanejava els mes amagats plecs de les estranyes robes, i el carrer es va obrir en un somriure. La canalla començà a donar-li escolta i ella, prudentíssima, entrà en una perfumeria. Després, un rotllo, un urbà, nous vianants, i la via tornà a la seva pau de mitja tarda.

Però la faldilla-pantaló tenia una lloable discreció. La decoració masculina, consistia en un recolliment de la faldilla, formant sobre el peu una doble campana. Res més. No en va abans d’ahir parlàrem de la immunitat barcelonina per les modes extremades. La barcelonina d’ahir, semblava una bona xicota que havia tingut un gest de jove capritxosa. Si no era pecadora, segurament que els papàs li haurien donat permís per llençar la moda. A demés, que en dia de dijous gras no es gaire extraordinari recollir una mica la faldilla, molt menys que quan es juga a la corda.

I era ahir també quan una colla d’alegres artistes, prenien l’acord de sortir, cas de que la faldilla-pantaló s’estengui, amb les seves amigues vestides amb calces. Serà escandalós, immoral, es produiran esvalots, ells ja ho saben, però quan la policia intervingui, faran valer el dret de les seves amigues a portar pantalons, i la policia es veurà obligada o a retirar de la circulació tots els pantalons femenins, o a dilucidar on acaba i on comença l’exageració de la moda.

 

Eco escrit per Andreu Nin el 24 de febrer de 1911.

 

Aquest segon escrit sobre la faldilla-pantaló sembla no tenir altra finalitat que provocar la polèmica sobre el tema.

Nin en els seus Ecos, no repetia quasi mai un mateix tema amb tant poc temps, si no era el cas que volia provocar polèmica, amb algun altre mitjà de comunicació o dintre del mateix diari. I a fe que al final ho va aconseguir!