Les senyores decidides a masculinitzar els seu hàbits i els homes que reivindiquen el dret de propietat dels pantalons, veuran la sentència del seu plet en les modes de la immediata primavera. Els modistos desisteixen de la “jupe-culotte” i preparen unes faldilles bastant amples que acabaran amb la exageració de l’entravée, unes faldilles a la nord-americana, cenyides però permetent el lliure caminar. Però això significaria el triomf absolut de la tradició en la indumentària femenina contra les innovacions i els modistos, homes armònics i galants, que no tenen un no per a cap senyora, faran al costat de les faldilles, unes obertures que permetran entreveure uns pantalons interiors i cenyits, talment com la calça curta de seda dels cavallers. Serà una moda una mica teatral, però és indubtable que l’epigrama florirà millor per l’obertura picaresca, que entre els plecs dels bombatxos.
La faldilla-pantaló haurà tingut la
vida de la tan coneguda entre els gasetillers, la Rosa de Malherbe. Deplorem-ho
perquè l’heroisme de les dames barcelonines que s’han llençat a l’assalt de la
multitud, haurà estat en absolut estèril. En canvi, els homes són els
victoriosos. Les faldilles continuen, i si es veritat que els pantalons també
segueixen, no s’exhibiran més de lo suficient per deixar, tot passant, una bona
llavor de mals pensaments.
Eco
escrit per Andreu Nin el 2 de març de 1911.
Pàgina de la revista Feminal de
Carmen Karr parlant de la Faldilla-Pantaló
Suposem que Nin al saber la categoria
de la seva oponent en la polèmica cerca provocar altre cop la seva resposta, encara
que no ho aconseguirà
La Rosa de Malherbe fa referència a un
poema que diu: “Però era del món on les coses més belles, tenen el pitjor
dels destins, i Rosa va viure el que viuen les roses; l’espai d’un sol matí...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada