La “jupe-culotte”, les
faldilles-pantalons, omplen les il·lustracions i els grans quotidians,
constituint la preocupació mundana. Fins a la Porta del Sol ... “La
Correspondencia de España” ha obert una enquesta entre les seves llegidores, i
una absoluta unanimitat ha condemnat el que les dones exterioritzin aquella
íntima prenda que havia estat fins ara una funda de recat. Fins hi ha una dama
madrilenya que es redreça airada en nom
de les velles austeritats femenines de Castella, talment com si la moda dels pantalons
d’odalisca, fos un pecat d’heretgia moresca.
Els parisencs han protestat de
que les dones treguin els pantalons dels “boudoirs” exhibint-los per la plaça
pública. Cada cosa al seu lloc i un lloc per cada cosa, diuen els parisencs. I
en l’hipòdrom d’Auteuil han esvalotat els figurins, i en la Comèdia Francesa,
una actriu va haver de retirar-se. París vol ser ell mateix l’àrbitre de les
seves elegàncies i no tolera, ni en la política ni en la moda, dictadures.
París pervers, segons el creuen tots els senyors Prudencis, esdevé París
moralista. Bé es veritat que en el fons de tot això hi ha l’amor de bulevard
als clàssics enagos de Paul de Kocck.
No temem, doncs, que les nostres
dones es posin els pantalons. Hi ha a Catalunya i a Barcelona, una mena d‘immunitat
per a les modes extremades. Els trajos-directori no aconseguiren aclimatar-se,
i les faldilles travades ho són amb molta mesura. La barcelonina es encara més
mirada que el barceloní, i no s’exposarà mai a que la gent cridi, al seu pas,
com a París cridaven abans d’ahir, en el camp d’Auteuil: -A l’harem! A l’harem!
Les pobres dones, que cada any es
disfressen per carnestoltes, d’home, seran les úniques que passejaran per les
Rambles la nova moda. I ningú tindrà res a dir. Perquè elles, no faran altra
cosa que anar a la moda, encara que sigui una mica exagerada.
Eco escrit per Andreu Nin el 22 de febrer de 1911.
Nin no defugia els temes polèmics. Una de les polèmiques més divertida que va mantenir, en la seva secció d’Ecos del “Poble Català”, va ser aquesta sobre les faldilles-pantaló. En el Blog la transcriuré amb els mateixos intervals de temps que van produir-se al diari en aquell moment de 1911.
La fotografia
que il·lustra aquest post es del mateix temps en el qual Nin enceta la polèmica
i, fins i tot, seria molt possible que les referències parisenques les inspirés
la mateixa fotografia o una de molt semblant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada